“Les atencions per salut mental s’han disparat des de la pandèmia, també per conducta suïcida».
A l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, les derivacions a Urgències de l’Hospital Santa Maria per conducta suïcida en nens i adolescents s’ha multiplicat per quatre i de mitjana, si abans de la covid s’atenien entre un i dos casos a la setmana, ara són entre un i dos casos cada dika” (Redacció, Segre).
La psicòloga clínica Sara Marco assenyala que també ha baixa l’edat d’aquests menors atesos en el programa de risc del centre baixen fins els 10 anys. La psicòloga apunta que els factors més immediats poden ser les xarxes socials i la frustració que va generar el confinament. Segons Sara Marco els infants i adolescents “se senten sols, desconnectats de tot i les xarxes socials exerceixen la seva influència, amb continguts que moltes vegades no tenen la maduresa de processar”. Segons dades de l’Associació Espanyola de Pediatria, la pandèmia ha provocat un augment fins el 47% en els trastorns de salut mental en els menors.
Davant aquestes dades tan preocupants és convenient afrontar la realitat sense prejudicis. No s’han de posar límits a l’hora de voler esbrinar per què passa el que està passant en els infants i adolescents.
És ben conegut que els infants i adolescents són molt cruels. El nou nat que era molt bufó o bufona, que s’assemblava a un angelet, amb el pas del temps va aflorant el dimoni que porta dins, que és la manifestació del pecat amb que va ser creat. Conducta suïcida cada cop més precoç”, és el títol del reportatge a que em refereixo. És l’evidència de que els nous nats poden ser físicament sans, però espiritualment són morts. El lector podrà escandalitzar-se amb el que vaig a escriure: naixem tacats “en les ofenses i pecats” (Efesis 2: 1). Des de la concepció el nou nat està espiritualment mort i físicament encaminat a morir. És un error tractar el tema que ens ocupa com si fos una qüestió de salut mental que es pugui medicar com qualsevol altra dolència orgànica.
El president de la Generalitat Pere Aragonès s’equivoca quan referint-se als bessons de Sallent que es van llençar des de el balcó, una greument ferida i l’altra morta, quan va dir: “Cada jove que es treu la vida és un fracàs col·lectiu com a societat”. En l’aspecte humà, si hi ha responsables aquests són les esglésies cristianes, segons els grau d’influència social que exerceixen, si no prediquen amb tota la seva puresa l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.
Què va ser primer: l’ou o la gallina? En el cas dels humans: qui va ser primer: els pares o els fills? Per creació els pares ja que el Creador abans va fer Adam i Eva, dotant-los de capacitat reproductiva. Van engendrar Caín, Abel, Set, que són els més coneguts. I a la resta. Així va ser i així seguirà sent fins a la fi del temps.
Déu va escriure els Deu Manaments en dues taules de pedra. La primera tracta la suprema autoritat de Déu. La segona de les responsabilitats humanes. Aquesta l’encapçala el cinquè manament que diu: “Honra el teu pare i la teva mare a fi que s’allarguin els teus dies sobre la terra que el Senyor el teu Déu et dóna” (Èxode 20: 12).. La societat actual es caracteritza pel campi qui pugui. Cadascú fa el que li passa pels nassos. Així ens van les coses. Els Deu Manaments no autoritzen aquesta anarquia. Déu delega en els pares el principi d’autoritat que ha d’existir en la societat. Si l’autoritat que els pares han rebut de Déu trontolla, l’anarquia n’és el resultat. La recent llei sobre l’avortament escurça la ja prou minsa autoritat que els pares exerceixen en els fills. És un presagi de que les coses van a empitjorar.
¿De quina manera els pares han d’exercir l’autoritat en els fills i aquests honorar-los i obeir-los com és just? Hi ha una dia que diu: “La lletra amb sang entra”, es a dir, que els pares han d’emprar la coacció a l’hora d’educar els fills. La disciplina és convenient, però no la força bruta. La relació, tal cm hauria de ser entre pares i fills ens las descriu amb claredat l’apòstol Pau quan escriu: “Fills obeïu els vostres pares, perquè això és just. Honra el teu pare i la teva mare, aquest és el primer manament amb promesa, perquè et vagi bé i tinguis una llarga vida sobre la terra. I vosaltres pares, no irriteu els vostres fills, sinó crieu-los en la disciplina i l’amonestació del Senyor” (Efesis 6: 1-4). Corregeix el teu fill mentre hi ha esperança: però no deixis que la teva ànima s’irriti fins a matar-lo” (Proverbis 19: 18).
El text d’Efesis ens ve a dir que tant els pares com els fills han de tenir en compte l’autoritat suprema de Déu. Els fills han de reconèixer l’autoritat que Déu delega en els pares i aquests no han de ser uns dèspotes. Tractar a baqueta els fills no educa. Crea en ells rebel·lia i distanciament dels pares.
L’increment de trastorns mentals en el infants i adolescents cada cop en edats més baixes com afirma la psicòloga Sara Marco, les xarxes socials hi contribueixen. Però l’arrel del problema es troba en els pares que no eduquen com cal els fills i, en molts casos els deixen abandonats a la seva sort. Què és primer: l’ou o la gallina? Indiscutiblement en allò que afecta la salut mental dels fills són els pares que tenen l’obligació d’educar-los en el temor del Senyor. Si els pares no són temorosos de Déu de cap de les maneres poden ensenyar als fills a reverenciar-lo. Aquesta carència els deixa indefensos davant els vents huracanats i les aigües torrencials que impacten contra ells. El mur protector que és el Pare de nostre Senyor Jesucrist està enderrocats i l’allau els cau sobre i els ensorra emocionalment.
Les deficiències espirituals dels pares no treuen la responsabilitat que els fills tenen de creure o no. Al qui tingui orelles que escolti. Jesús els diu: Jo sóc el camí que port al Pare. “Qui ve a mi no el faig fora (Joan 6: 37). L’infant i l’adolescent afectats per la malaltia mental causada per la malaltia de l’ànima si s’acoten a Jesús i li demanen perdó pels seus pecats, Jesús expulsarà els dimonis que pertorben les seves ments. Jesús avui segueix practicant sanitat.
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.