Lliçó Inaugural del curs de l’IEI. Tresserras destaca que tot i la quantitat d’informació no sabem més el que passa al món del que sabíem

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha presidit aquest dilluns la lliçó Inaugural del curs 2019-2020 de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha anat a càrrec de Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Informació i ex conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Durant l’acte, que ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’IEI, Trasserres ha ofert una conferència en què, sota el títol de ‘Nova comunicació i consciència augmentada’. La lliçó ha estat presentada per Joan Talarn, que ha estat acompanyat de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i del director, Joan Josep Ardanuy, entre d’altres membres de la corporació.

Al marge de donar la benvinguda i presentar Joan Manuel Tresserras, el president de la Diputació ha tingut un record per a Josep Vallaverdú, en el dia en què rebrà la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, aquesta tarda a Barcelona.

Talarn també ha aprofitat per presentar les línies mestres d’aquest curs 2019-2020 de l’IEI, que “girarà al voltant de dos eixos principals, endogen i exogen, que miraran cap a dins i cap a fora, cap a la institució i cap al territori, binomi sobre el qual pivota la política cultural d’aquest casa”.

Així, Joan Talarn ha detallat que, entre els objectius d’aquest curs, hi figura l’adaptació de l’estructura organitzativa de l’IEI a les noves necessitats i reptes que planteja la societat del segle XXI, amb “l’elaboració d’uns nous Estatuts, que, entre altres aspectes, incideixin positivament en una major funcionalitat de la casa i en un marcat i exigent nivell acadèmic dels Departaments i de les Seccions”.

A més, ha remarcat que altres objectius són impulsar de manera definitiva la recuperació  de la segona planta de l’edifici per als Servis Tècnics, que permetrà acabar amb la disgregació de la unitat de la Institució; incidir en la transparència i permeabilitat de l’activitat de l’IEI, potenciant la interacció amb tots els agents culturals del territori; ordenar els mecanismes de gestió i d’adjudicació dels ajuts públics, establint uns objectius generals i unes prioritats; fer accessibles els fons bibliogràfiques, documentals  i fotogràfics buscant-ne la màxima difusió, amb una aposta clara per Internet, les xarxes i les noves tecnologies de la comunicació; i aprofundir en el paper de l’IEI com a facilitador d’activitat cultural al territori.

En resum, el repte és que “l’IEI recuperi el lideratge cultural no només de les terres de Lleida, del Pirineu i de l’Aran, com a realitat que, com a pròpia, ens obliga; sinó, també, i sobretot, com un referent en l’àmbit nacional que ens és nostre: el dels Països Catalans”.

Joan Manuel Tresserras és doctor en Ciències de la Informació. Actualment és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves especialitats són Història de la Comunicació, Anàlisis de la Societat de la Informació i l’Estudi de les Indústries Culturals i la Cultura de Masses. Un dels missatges més destacats que ha establer a l’auditori present a l’IEI ha estat que “tenim molta quantitat d’informació, però això no equival a que estiguem ben informats. En termes quantitatius és evidentment que s’ha donat un salt espectacular, encara que en els qualitatius no necessàriament sabem més el que passa al món del que sabíem”.

Tresserras ha rebut diverses distincions al llarg de la seva trajectòria professional, com el Premi extraordinari de Doctorat en Ciència de la Informació (1988-1989), el Premi d’Investigació sobre Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya (1989) i el Premi d’Assaig Joan Fuster (1994). Va ser Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, i és autor, entre d’altres, de ‘El Regne del Subjecte’, ‘Cultura de masses i postmodernitat’ i ‘Obertura republicana. Catalunya després del nacionalisme’, conjuntament amb Enric Marín, ‘D’Ací i D’Allà, aparador de la modernitat’ i ‘La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939’, amb Francesc Espinet. També és l’autor d’una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social.