Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català en el carrer que porta el seu nom i que fa un any va substituir en el nomenclàtor de la ciutat el d’un alcalde franquista

COMUNICAT. MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

La tinent d’alcalde Sandra Castro assenyala que transmetre el seu missatge a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer

El director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, diu que Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit

L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva memòria en el carrer que porta el seu nom i que fa un any va substituir en el nomenclàtor el d’un alcalde franquista

El director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, diu que Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat per l’Ajuntament de Lleida en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi.

L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat per dedicar-li un a ella, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; l’alcalde d’Els Guiamets, Manel Sales, el seu poble natal, i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat.

Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades.

Una tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys i que ara ens interpel·la a tots, segons Castro. “La seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís. “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics. I perquè seguir trametent el seu missatge a les noves generacions és el millor homenatge que poder fer a la figura de Neus Català”.

Aquesta era una de les fixacions de la lluitadora antifeixista, segons ha explicat la regidora, que el seu missatge arribés als i les joves, “perquè en prenguessin consciència, perquè aprenguessin a conviure, a debatre i a discutir des del respecte, que lluitessin per un món millor per ells i les generacions futures”.

Castro, que ha recordat que va ser precisament el Jovent republicà, a través d’una moció al ple de l’Ajuntament de Lleida, qui va demanar dedicar un carrer a Neus Català, ha recollit les seves paraules “d’estar sempre alerta de l’amenaça que suposa el feixisme, que no ha desaparegut mai» i que avui dia és ben viu, perquè com deia la Neus, «la llibertat es defensa cada dia”.

La regidora de Drets Civils no ha volgut tancar l’acte sense descriure com a “justícia poètica” que Neus Català, una dona comunista, republicana, antifeixista, preservadora de la memòria esborri del nomenclàtor de la ciutat el nom d’un alcalde franquista. “Si ho pogués veure, de ben segur que dibuixaria un somriure als llavis”, ha clos.

Evocacions i música

A més dels parlaments dels convidats, l’acte, que ha estat conduït per l’actor i director de teatre Jaume Belló, ha comptat amb la participació d’un grup d’alumnes de l’IES La Mitjana, que han llegit fragments d’evocacions i vivències de Neus Català, i l’actuació musical de Xavier Monge i Tui Higgins.

L’alcalde d’Els Guiamets, Manel Sales, i la biògrafa Elisenda Belenguer han intervingut per atansar la figura de Neus Català als assistents, mentre que la seva filla Margarita ha explicat que la seva mare es va erigir en representant de les dones que van patir els camps d’extermini i la deportació i que van lluitar en la resistència contra el feixisme, “perquè les dones han estat les grans oblidades entre els oblidats”.

“La Neus deia que reivindicar la memòria no és una revenja. És justícia. La memòria és la vivència i lluita de cada dia pels drets humans, la justícia social i la democràcia, que encara ens cal conquerir”, ha manifestat Margarita Català, que ha clos apuntant que si encara fos viva, “avui, la Neus també hauria lluitat per les dones d’Afganistan, les energies renovables, l’acollida dels immigrants i la justícia social”.

El director general del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, ha subratllat la importància de l’acte d’avui perquè barrava el pas a les eines que els totalitarismes en general i el nazisme en particular havien posat en marxa: la deshumanització de les víctimes, convertint-les en coses en comptes d’éssers humans, i l’oblit dels fets, amb l’intent d’esborrant-los de la memòria col·lectiva. Uns elements que poden conduir a la banalització i el negacionisme. “Avui, posant un nom al carrer, il·lustrant-ho amb una fotografia i recordant les seves paraules, recuperem la memòria”, ha dit fent una crida a mantenir viva la memòria perquè encara és ben necessària els nostres dies. “La victòria pòstuma de la Neus Català és que mantenint la seva memòria, frenem la deshumanització i l’oblit”, ha clos Villatoro.

A l’acte també han assistit la tinent d’alcalde Jordina Freixanet, i els regidors i regidores Mariama Sall, Ignasi Amor, Joan Ramon Castro, David Melé, Cristina Moron, José Maria Córdoba i Sergio Gonzalez, així com la directora dels serveis territorials del Departament de Justícia, Montserrat Messeguer; el president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes, Toni Baró, i professors del Grup del Departament d’Ensenyament Memorial Democràtic.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.