L’historiador Manel Lladonosa presenta a l’IEI el llibre que retrata la vida i l’època de Miquel Ferrer, polític lleidatà del segle XIX

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit avui la presentació del llibre ‘Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896)’ de l’historiador lleidatà Manel Lladonosa.

La presentació ha comptat amb la participació de Pere Gabriel, catedràtic mèrit d’història contemporània de la UAB; Lluís Pagès, president de Pagès Editors; Carme Vidal, responsable de publicacions de l’IEI; i del mateix autor de l’obra.

El volum recull en les seves 634 pàgines la vida de Miguel Ferrer, un polític republicà lleidatà força important al segle XIX, però que actualment és una figura desconeguda. De fet, Ferrer va ser diputat a les corts espanyoles i governador civil a Lleida i Barcelona, entre d’altres. A través de la vida de Miquel Ferrer, el llibre explica també el context social, cultural, intel·lectual i polític a Lleida, Catalunya i Espanya.

Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) va ser un personatge preeminent del republicanisme i de la vida social lleidatana del segle: advocat, professor d’història i geografia de l’Institut de Segon Ensenyament del qual va esdevenir director, polític republicà, diputat a Corts en dos moments cabdals de la vida política espanyola (1854-1856 i 1869-1871), governador civil de Lleida (1868) i Barcelona (1873), director general (Instrucció Pública, registre civil i registre de la propietat i del notariat) el 1873, president de diverses institucions com la Societat Literària i de Belles Arts, degà del Col·legi d’Advocats, dirigent a Lleida del Partit Republicà Democràtic Federal, seguidor de Francesc Pi i Margall, hi trobem les idees bàsiques del republicanisme i, al llarg de la seva vida, el ressò dels corrents polítics, socials i culturals del seu segle. Entre aquests la crida a un regeneracionisme lleidatà, la visió del desplegament creixent de la identitat catalana per a la qual defensava el projecte federal pimargallià i la resposta a la qüestió social. La seva passió republicana s’identificà amb una visió del progrés com a motor de la societat i indicador de la direcció de la història.

Manuel Lladonosa i Vall-llebrera, nascut a Lleida el 1946, és llicenciat en filosofia i lletres (història moderna i contemporània) per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor d’història als estudis universitaris de Lleida des de 1972 i catedràtic des de 1989 fins a la seva jubilació el 31 de gener del 2011, i professor emèrit fins al maig del 2016. Ha investigat sobre història del moviment obrer, història del nacionalisme català i història política, cultural i religiosa de les terres de Lleida a l’època contemporània. Ha publicat, entre altres, ‘El Congrés de Sants’; ‘Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923’; ‘La història a Catalunya després de 1939’, dintre de l’obra ‘Resistència cultural i redreçament. 1939-1990’; ha participat en el volum ‘Història de Lleida’, editada per Pagès Editors, entre d’altres.