Les quatre diputacions catalanes commemoren el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans

El president Joan Talarn recorda que amb el Centre Excursionista de Catalunya van organitzar les expedicions artístiques al Pallars i a la Ribagorça “per a recuperar l’art romànic i convertir-lo en l’art nacional de Catalunya”

L’IEC, fundat el 18 de juny de 1907 per Prat de Riba com a president de la Diputació de Barcelona, actualment contribueix a l’enfortiment de la societat sobre la base de la llengua, la ciència i la cultura catalanes

La seu central de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha acollit aquesta tarda l’acte commemoratiu del centenari de l’entitat. La celebració ha comptat amb l’assistència de les presidentes i presidents de les quatre diputacions catalanes, (Joan Talarn, Lleida; Lluïsa Moret, Barcelona; Noemí Llauradó, Tarragona;  i Miquel Noguer, Girona), a més de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré; la vicepresidenta del Govern i consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. També han assistit a l’acte el director de l’IEI, Andreu Vázquez, l’expresident de la Generalitat, José Montilla, i l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, entre d’altres autoritats.

L’acte ha omplert el claustre de l’Institut d’Estudis Catalans i durant el mateix els quatre presidents han coincidit en destacar la contribució de l’IEC al país i han subratllar la necessitat de seguir treballant plegats. En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que “sense l’acció de reunir i protegir el patrimoni artístic català de l’Institut, la fesomia arquitectònica, artística i social de la plana de Lleida al Pirineu i l’Aran seria tot una altra. Ja sigui amb els treballs conjunts del Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans en l’estudi de les pintures prehistòriques de la Roca dels Moros del Cogul o en l’organització de les expedicions artístiques al Pallars i a la Ribagorça per a recuperar l’art romànic i convertir-lo en l’art nacional de Catalunya”.

Talarn ha recordat que l’IEC “és una de les poques grans empreses socials, conjuntament amb el MNAC i la Biblioteca de Catalunya, que després d’un segle encara avui perviuen, i no és casualitat que les tres les identifiquem amb la política cultural del catalanisme noucentista”, ja que segons el president de la Diputació de Lleida, “són més de cent anys construint la identitat d’una nació. I això es fa preservant la cultura catalana, modernitzant-la i situant-la al mateix nivell de les grans cultures europees”.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret ha destacat que “omple de satisfacció estar al costat de l’IEC, i al costat dels representants de les màximes institucions del país. Celebrant la història de l’IEC celebrem la voluntat per avançar en el progrés de la nostra societat”.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó ha afirmat que «tenim molts reptes per davant com a país, i sens dubte garantir el futur de la llengua pròpia de Catalunya n’és un. I, com no, amb el guiatge i l’expertesa de l’IEC com a company essencial d’aquest viatge”.

De la seva part, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha subratllat que “una de les funcions que ha de tenir l’IEC al segle XXI, és treballar conjuntament amb altres institucions i entitats per impulsar la presència catalana en la tecnologies de la informació i la comunicació”.

El 18 de juny de 1907 es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una iniciativa de la Diputació de Barcelona, amb Enric Prat de la Riba al capdavant.
L’Institut d’Estudis Catalans és l’ens de referència normativa per a la llengua catalana en el seu conjunt. Treballa amb la visió de ser el referent acadèmic de la llengua i la cultura catalanes, assessorar els poders públics i tenir capacitat d’influència social des de la reflexió, el rigor i la independència de criteri. Exerceix d’acadèmia de la llengua catalana i de centre d’estudis de recerca en totes les matèries del saber.

És l’únic ens de creació política i institucional catalana. Fundat l’any 1907 per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, i el 1914 de la Mancomunitat catalana. Té un caràcter pluridisciplinari perquè agrupa tots els àmbits del saber i això li permet ocupar-se de les diferents àrees. Compta amb membres procedents de tots els territoris de llengua i cultura catalanes: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya del Nord, Franja de Ponent i l’Alguer.

L’IEC ha celebrat un acte recordatori dels principals fets d’aquell 18 de juny, dia de l’efemèride, amb un diàleg entre Enric Prat de la Riba i Francesca Bonnemaison, dues persones molt rellevants d’una ciutat aleshores en plena ebullició política, social i cultural.

El disseny i l’escenografia de l’acte, conduït per la periodista Carolina Rosich, han volgut traslladar el públic a principis del segle XX. Enric Prat de la Riba i Francesca Bonnemaison, interpretats per Carles Martínez i Míriam Alamany, i el músic Pau de Nut, han escenificat situacions versemblants per entendre els anhels dels protagonistes d’aquella època.

Paral·lelament l’historiador Enric Pujol ha posat en context el paper de les diputacions en la creació de l’IEC com el pilar de vertebració de la nació a partir de la llengua i la cultura catalanes.

L’IEC al segle XXI
És un eix vertebrador de la catalanitat: fa evident que el català és una llengua apta i útil per expressar el pensament i transmetre el coneixement a tots els nivells. Com a ens pluridisciplinari: analitza els fenòmens des d’una perspectiva polièdrica i com a entitat social: contribueix a l’enfortiment de la societat sobre la base de la llengua, la ciència i la cultura catalanes.

[Defensa l’aigua des de casa teva]<https://www.diputaciolleida.cat/salut-publica-2/batec-social/no-baixem-la-guardia/>