LA GUERRA DELS ‘DOS PERES’

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

Llegeixo que per fi hi hagut un primer assaig de trobada entre en Pedro Sánchez i el Pere Aragonès. I esperem que l’estira i arronsa per a la resolució del conflicte plantejat entre Espanya i Catalunya no duri 19 anys com va prolongar-se ara fa 66,5 dècades la picabaralla entre ‘els dos Peres’. Vull dir entre Pedro I de Castella, aquell rebatejat com ‘El Cruel’ per haver estat durant la guerra civil per a obtenir el poder reial en competència entre ell i el seu germanastre Enric II, el que anava executant els sublevats contraris cada cop que conqueria una ciutat, per bé que a la fi, després de la seva derrota en la batalla de Montiel, el botxí que el va occir a ell seria el mateix Enric II de Castella.

Això d’una banda, ja que de l’altra el capgròs bel·licista era el nostrat Pere III ‘el Cerimoniós’, rei de 1336 a 1387 de l’empanada de súbdits aragonesos i catalans, amic de fer grans compliments i falagueries per llurs maneres corteses i esperançadores, alhora que instaurador de la institució de govern de la Generalitat i qui als títols reials anteriors hi afegí els de Sicília, Sardenya i, també purament nominal, el de Còrcega. Monarca a més agitat per les lluites amb Castella per l’hegemonia sobre la Mediterrània i sacsejat pels estralls de la pesta negra de 1348, atès que la seva segona esposa de 1347 a 1348, Elionor de Portugal i Borgonya, filla del rei portugués Alfons IV, morí al poc temps víctima de la pesta negra bubónica de 1348.

Me’n guardaré bé prou de cercar-hi analogies amb el present, però Déu n’hi dó les similituds: el nom propi de Pere d’ambdós interlocutors de la trobada // la casualitat semàntica d’un cognom Aragonès per a un èmol actual dels dirigents de l’antiga Corona d’Aragó // la governança per ambdós d’un espai nacional // el litigi territorial sobre un estratègic regne mediterrani, com ho eren les terres frontereres amb Castella del sud del Regne de València, incloent-hi MúrciaElxAlacant i Oriola // i de postres, un entorn marcat pel terrible flagell de la pandèmia de pesta bubònica, ràpidament propagada com ara a les ciutats i al camp.

Per contra tenim les discrepàncies, òbvies perquè ningú s’empassa el sobrenom de ‘Cruel’ per a Pedro Sánchez, a no ser que sigui metàfora de la seva tossuderia en mantenir la brutal repressió a Catalunya.

Però, serveix de precedent com va acabar la guerra entre ambdós contendents medievals?. Vegem què diuen els historiadors. Doncs diuen que les seves desavinènces personals van posar fi amb el tractat de Pau d’Almazán, a Sòria l’abril de 1375, que de fet fou un pacte matrimonial entre una infanta del bàndol català-aragonès, Lionor, filla del monarca el Ceremoniós, i l’hereu del tron de Castella, Joan I, fill d’Enric II el de les Mercès o el Fratricida, el germà patern que va occir Pedro I, i amb la mort del qual el 1369 es va acabar en el tron de Castella la dinastia de Borgonya per passar a l’entronització de la bastarda castellana dels Trastàmara amb un nét d’Alfons XI i de la seva amant andalusa Elionor de Guzmán.

No és, doncs, un precedent plausible i extrapolable el de les noces reials, llevat que amb el canvi de dinastia es vulgui significar un canvi en els àmbits de poder d’ambdós contingents en conflicte de fronteres.

Tanmateix, és en el terreny polític i econòmic on el final de la contesa bèl·lica entre els dos Peres medievals pot esdevenir avui força més tangible i extrapolable: 1) Per recuperar Castella les comarques que s’havien passat a l’obediència aragonesa-catalana, com és el cas de reintegrar aleshores el senyoriu de Molina a canvi d’una suma de diners, però també al cost d’haver d’abandonar la Confederació catalano-aragonesa les seves reivindicacions sobre les terres del sud del Regne de València (tot i que compte ara amb les possibles seqüeles emancipadores de Mallorca i València) // i 2) El buidatge pregon de les arques de la corona castellana que van provocar el crebant de la seva economía, molt agreujada a més per la pesta negra (i ara pel Covid-19) i els desastres naturals sovintejats de fam per sequera de collites (i ara els climàtics) i plagues de llagosta.

Amb tot, si bé es va cloure la guerra entre Castella i la diguem-ne Corona catalano-aragonesa, inaugurant un període de pau estable i duradora, d’ençà llavors començaria però l’hegemonia imperialista de Castella, primer en la península ibèrica mitjançant el frau del Compromís de Casp a la mort sense descendència del monarca català Martí l’Humà el 1412, i després tornant a separar-se els camins d’ambdós pobles, català i castellà, arran del seguit de guerres en el tauler europeu i americà, nodrint un patètic procés d’enfrontament dialèctic de cinc segles entorn del model d’Estat. Crisi del model que ha perdurat fins als nostres dies, sense resoldre encara el conflicte territorial català malgrat els diversos intents frustrats i frenats del Corpus de Sang i la Guerra dels Segadors de 1640-1652 // la defensa pel Pacte de Gènova de la causa de l’arxiduc Carles d’Habsburg i el malefici del decret de la Nova Planta de 1704-1714 // la ‘Proto-industrialització’ del país abans i un cop passades les Guerres Gran i del Francès de 1793-1814 per l’activa burgesia industrial catalana enfront d’una Espanya retrògrada i rural, incapaç d’obrir-se a la modernitat presonera encara dels seus atàvics deliris de grandesa imperial // el Sexenni Democràtic de 1868-1874 amb la Revolució de Setembre i la Primera República // l’obra de la Mancomunitat de Prat de la Riba en infraestructures noves del país de 1914-1925 // les tràgiques Segona RepúblicaGuerra Civil i l’exili i la repressió de la Dictadura dels anys 1931-1978 // i el mandat del Referèndum Unilateral d’Autodeterminació de l’u d’Octubre del 2017.

Tot quedant ara a l’expectativa de la reedició de la manifestació anticatalana de la triple dreta a la plaça madrilenya de Cristòfor Colom, al voltant del seu monument esculpit entre 1881 i 1885, que sarcàsticament és obra d’un escultor català, en Jeroni Suñol (µ1839-†1902), excepte el pedestal neogòtic que l’aguanta, havent-ne una versió bessona en bronze (1892) al Central Park de Nova York, obra de fosa de Frederic Masriera.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.