LA FORMA DEL AGUA  (2)

Escrit per Santiago Suñol i Molina

         Fa ben poc, dèiem des d’aquestes mateixes pàgines que el celebrat director mexicà Guillermo del Toro, en el seu parlament d’agraïment als Oscars rebuts pel seu film ‘La forma del agua’, havia manifestat que ell, a l’igual que molts altres compatriotes seus, era un immigrant més nouvingut a Califòrnia. Malauradament, però, apuntavem que havia perdut l’ocasió de recordar a tothom que aquest territori havia format part de la seva desmembrada pròpia terra i de la seva gent, en haver-ne estat pioners en la colonització de les anomenades Provincias Internas de la frontera Nord-oest del virregnat espanyol de Mèxic, aleshores gairebé ignotes i inhòspites, finalment emancipades del domini espanyol el 1821 després d’onze anys de guerra, tot i no haver estat amb prou feines sacsejades per la violència i amb una minsa població de 3.270 hispans, entre els quals un aplec de catalans, i uns 20.500 indis nadius americans conversos acollits en vint-i-una missions franciscanes de sòlids carreus i amb embigats i sostres a l’estil de les masies catalanes, establertes al llarg de la costa de l’Alta Califòrnia i servides entre 1769 i 1834 per un total d’uns 142 frares, dels quals gairebé la meitat (44,37%) catalanoparlants, concretament 63, repartits entre 53 a l’Alta Califòrnia i 9 o 10 a la Pimeria Alta (Arizona-Sonora), amb 35 naturals del Principat, 21 oriünds de Mallorca, 3 de la Franja, 3 més del País Valencià i un de la Catalunya-Nord. Sense oblidar, d’altra banda, la figura del primer arquebisbe de Califòrnia Josep Sadoc Alemany i Conill, fill de Vic, i la deTadeo Amat, bisbe de Monterrey.

         Això no obstant, un cop Mèxic havia obtingut la independència d’Espanya, l’influx de les idees liberals il·lustradesdels segle XIX dugueren el govern mexicà a practicar d’ençà de 1826 una política anticlerical de gradual desvinculació isecularització dels nuclis i béns eclesiàstics, que vers el novembre de 1834 acabaria amb totes les missions franciscanes i llurs rics i cobejats latifundis o ranxos de grans dimensions, proliferant llavors el saqueig, la rampinya i l’ocupació il·legal de terres missionals a mans de grangers i pioners laics, a banda de les adjudicacions privades legals fetes pels governants, sovint per amiguisme. Entre 1835 i 1846doncs, ja s’havien lliurat uns 10,5 milions d’hectàrees en ranxos, o sia gairebé tres vegades l’extensió del Principat de Catalunya (3,2 milions d’hectàrees), a 813 terratinents particulars hispanoparlants, en què tan sols 340 dels quals ho eren per concessió legal de ranxos, que anaven cadascun de les 10.000 a les 54.000 hectàrees d’extensió. Els set més grans ranxos de colons originaris dels països catalans totalitzaven 71.502 hectàrees, encara no l’u per cent (0,68 %) de la superfície adjudicada i/o ocupada.

         De fet els canvis polítics i socioeconòmics operats i suara descrits, així com la descomunal ‘febre de l’or’ que esclatà a partir de 1841 arran de la fortuïta descoberta d’aquest metall preciós al riu American, juntament amb l’altra gran troballa enmig dels gresos de la barranca o riera d’Alamitos del ‘mahetka’ o roques vermelloses que els indis Ohlone utilitzaven per a l’abillament del seu cos, i que el 1845 foren identificades com un valuós jaciment de cinabri o sulfur de mercuri o ‘azogue’, mineral d’altra banda imprescindible per poder separar l’or de la seva ganga o material petri, no només foren factors que varen comportar una intensificació dels intercanvis comercials a través dels ports marítims, sinó que també provocaren l’atracció d’una gruixuda allau sense aturador d’immigrants estrangers procedents sobretot de l’est continental nord-americà d’arrel europea, bàsicament d’origen anglosaxò, que aprofitaren la vella ruta no marítima del riu Gila, afluent del Colorado, i la més nova cap al sud del camí migratori d’Oregon a Vancouver, per infiltrar-se d’esquitllentes, sense ser vistos, en territori mexicà de Califòrnia.

         I tot això esdevenia just a la vetlla mateixa de la humiliant derrota de l’exèrcit mexicà del general Santa Anna a mans de les tropes irregulars de Sam Houston en la batalla de San Jacinto l’octubre de 1836 en la desigual guerra contra els Estats Units i que comportaria la desmembració de Texas, proclamada com a república de l’Estrella Solitària, i la seva posterior annexió a la Unió Americana l’any 1845 com a estat lliure, època durant la qual l’Alta Califòrnia per a una població global el 1848 d’uns 14.000 habitants entre colons hispanoparlants i alguns indígenes conversos, ja s’hi havien instal·lat d’estranquis uns 800 ocupants il·legals o ‘squatters’ angloamericans, que sovint mataven el bestiar i arrasaven les collites dels colons o ranxers autòctons, de manera que l’annexió pels veïns nord-americans només era qüestió de poc temps i es consumà el febrer de 1848 mitjançant el tractat de Guadalupe Hidalgo, incorporant-se  definitivament també l’Alta Califòrnia el 1850 a la Unió Americana com a estat 31è no esclavista. D’aleshores ençà, el seu proverbial desenvolupament econòmic vindria, però, després del ferotge pistolerisme desfermat per arrabassar mines i terres als ara sovint ultratjats primerencs colonitzadors mexicans, tant criolls com mestissos, més un grapat de catalans i espanyols.N’és la icona el romàntic i llegendari bandoler Joaquín Murrieta, una mena de Robin Hood autòcton, símbol contra la injustícia i la discriminació, figura que inspirà la novel·la del Zorro, per bé que en un altre context ben diferent. I a casa nostra, entre els anys 1943 i 1952, les 192 novel·letes de Josep Mallorquí amb ‘El Coyote’.

         Actualment Califòrnia segueix sent un país d’intensa immigració, havent crescut vertiginosament en els darrers cent anys, tot passant d’1.485.053 habitants el 1900 a 38.993.940 segons el cens de 2015, i amb una projecció estimada per al 2016 de 39.250.017. Quant a la composició ètnica, els d’origen hispà o ‘latino’ representaven tan sols el 7,2 % dels 10,59 milions de l’any 1950 i en canvi ara assolien ja el 38,39 % segons el cens de 2015, o sigui apropant-se als quinze milions (14,75 M), en paritat amb l’envellida població blanca no hispana (14,88 M), i sent la d’origen mexicà el 80% de la total d’ètnia hispana. En certa manera són les tornes per l’expoliació territorial de poc més d’un segle i mig abans i l’ofegament que llavors patiren els pioners colons californians autòctons davant l’allau d’immigrants anglosaxons. I per això mateix, entenem que el director mexicà Guillermo del Toro no és pas un nouvingut, un foraster a Califòrnia, sinó un fill retornat a un altre tros de la seva esquinçada i desmembrada pròpia terra i de la seva gent. O tal vegada en aquestes suposades tornes hi ha subjacent la metàfora d’una ‘Bella’ que encarna un Mèxic que a la fi s’enamora insòlitament de la monstruosa‘Bèstia’ que tant de temps l’havia espletat, traient-ne profit?

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.