LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [III]

CARTA AL DIRECTOR. Per Santiago Suñol i Molina

Sr. Director:

           Havent ja salpat els disset vaixells del “Segon Viatge Colombí”, en tenim un relat precís en els “Anales de Catalunya” d’en Narcís Feliu de la Penya (1709), obra de contingut històric en tres volums, on s’hi llegeix “…Embarcáronse grande número en Barcelona y fue el capitán Pedro MargaritPartieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cádiz a 23 de septiembrePartieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron “Deseada”, después…”.

           En canvi, la història oficial que ens han venut diu que l’armada salpà de Cadis el dia 25 setembre, però ocultà que provenia de Barcelona i que desprès d’uns pocs dies de navegació per recórrer uns 1.050 quilòmetres, tot deixant enrere l’Estret, va fer escala a les Canàries, on hi fondejà durant dos dies per abastir de nou les naus d’aigua i més queviures, abans de prosseguir el llarg viatge transoceànic.

           En realitat, arribada la flota del “Segon Viatge” a l’illa de Hierrotornà a salpar el dia 14 d’octubre, fent en tan sols vint dies les 750 llegües de la travessia atlàntica (225 km dia) fins a tocar l’illa que anomenaren “Deseada”, després dita “Dominica”, a les Antilles menors, i l’endemà la “Guadalupe” i una corrua d’altres sets illes, l’última de les quals San Juan Bautista o “Borinquen”, actual “Puerto Rico”, partint tot seguit cap a la “Hispaniola”, on trobaren exterminat pels aborígens tot l’escamot de 39 companys que en el primer viatge havien deixat al fortí de Natividad, primer assentament colonial a la costa nord-oest d’aquesta illa, actual Haití.

           En substitució d’aquest destruït fortí, Colom ordenà d’aixecar el 10 de desembre la nova vila de “La Isabel·la”Illa Bella o Santo Domingo, la primera ciutat fundada al Nou Món de les 67 que s’hi crearien després. Inaugurada la diada de Reis de 1494, s’hi celebrà la primera missa del continent americà, oficiada per fra Bernat Boïl (el de la Franja de Ponent), a qui Colom també designà per formar part d’un primer consell de govern creat el 24 d’abril i presidit interinament pel seu germà Jaume (Diego) Colom, mentre que l’alcaldia seria assumida per Antoni de Torres (el de la Noguera). La ciutat, a parer de Bartomeu Casaus, fou la millor de totes les construïdes deprés perquè eren de pedra, i fou una barreja de portdrassanaduana, observatorimagatzem reialpolvoríhospital i església, a través de la qual es canalitzà tot el tràfic amb la Península Ibèrica.

           Mentre Colom proseguia les exploracions per l’illa que batejà com “Jamaica” (de Jaume) o “Santiago” i pel litoral cubà, els colons nouvinguts establerts a la “Isabel·la” s’amotinaren contra alguns dels principals caps catalans, que abandonaren l’illa per retornar a la península a informar la cort. I quan Colom tornà a la “Isabel·la” i s’adonà de la situació, deixà el govern a càrrec del seu germà Bartomeu, tot just arribat amb una flota de “tres navíos de bastimentos”retornant ell també a Castella per defensar-se de les falses acusacions i infàmies de que era objecte.

           Un cop arribat del seu “Segon Viatge” l’11 de juny de 1496, sembla que Colom fou retingut al port de Cadis mentrestant sota l’excusa de les guerres amb França i fins al seu acabament, tot i que de fet fou consequència de l’aprofundiment de la rivalitat entre l’eclesiàstic Fonsecaprimer responsable d’organitzar la política colonial castellana, i Colom, en no haver aconseguit aquest darrer que els monarques destituïssin el clergue i el suspenguessin d’anar al capdavant de les flotes d’Índies, perquè en definitiva seria la reina Isabel qui destituiria l’Almirall Colom com a virrei i governador de les noves terres descobertes.

           És per això que fins al 26 d’abril de 1498 no rebé Colom els diners dels reis “per a les despeses de les Índies” i des de Barcelona començà a preparar el que seria “Tercer Viatge”congriat també per la Cort i la Cancelleria catalanes. Segons Bernàldez“…obtingué llicència i flota, i despatxos de Ses Alteses, i sent ell a la Cort, es negocià i concertà i es donà llicència a molts altres capitans que la procuraren per anar a descobrir”. Per aquest viatge Colom equipà una flota de sis naus amb 300 homes, que possiblement salpà de Barcelona el dia 30 d’abril de 1498, i no pas de Sanlúcar de Barrameda com resen les cròniques, atès que l’atac piràtic per part d’una catorzena de naus franceses contra una nau carregada de blat de que tingueren notícia dos dies abans de salpar, va tenir lloc a la costa mediterrània i no pas a la luso-andalusa. En aquesta expedició, l’Almirall s’endugué uns familiars seus: el seu nét Joan-Antoni Colom i l’Andreu Colom, a més del cosmògraf i secretari reial mossèn Jaume Ferrer de Blanes, perquè fes els càlculs que serviren per al tractat de Tordesillas.

A l’arxiu de la “Casa d’Alba” es va trobar la Relació o Rol dels pagaments fets a la ciutat de Barcelona als mariners del viatge a les Índies, datat el dia 16 de novembre de 1498, on s’especifica: “… allà hi ha la gent que va rebre de mi diners, i allà hi ha els comptes dels senyors comptadors majors, els quals pagaran a aquesta gent a la tornada de les Índies el que se’ls devia, a més del que es va donar en préstec abans que hi anessin i la resta que van guanyarreberen a Barcelona el maig…”. Pel que fa a l’autèntic nom dels tripulants aquest document també va estar objecte de la censura castellana.

Altra vegada a les Índies en el seu “Tercer Viatge”, i havent explorat les costes de GuaianaVeneçuela i de Paria (Oruro), així com la desembocadura del riu Orinoco, i descoberta l’illa Margarida, abans de l’arribada a l’illa Trinidad o dels Caníbals el 31 de juliol de 1498, la salut de Colom empitjorà i decidí tornar a l’illa “Hispaniola”, on va haver de fer front un intent de revolta encapçalat pel seu exmajordom, l’astut i bergant Francisco Roldán (1462-†1502), seguit per altres vuitanta, gent humil decebuda per l’absència dels guanys fàcils i que anà contra l’autoritat i administració dels tres germans Colom, acusant-los de fer treballar tothom en profit propi, voler trair la Corona Castellana i maltractar els indis.

Llavors els reis van enviar-li el comanador de l’orde d’AlcàntaraNicolàs de Ovando, perquè destituís l’Almirall com a virrei i governador, d’acord amb el que havia informat el fiscal o visitador reial Francesc de Bobadilla, qui el dia 27 de setembre de 1499 es personava a l’illa amb poders per empresonar en el vaixell “S’Antiga” els tres germans Colom i enviar-los emmanillats i amb grillons a la península a mitjan d’octubre. La Corona de Castella obria així una primera escletxa en els privilegis atorgats a Colom, que aviat aniria seguida pels litigis judicials dels anomenats “Plets colombins” (1508 a 1536).

           El dia 24 de novembre de 1499 la nau “S’Antiga” en què Colom retornava pres i malalt, juntament amb els seus dos germans, va atracar al port gadità, des d’on abans de desembarcar envià secretament unes cartes als seus coneguts i, sobretot, a Joana de Torres i d’Agramunt, germana del seu capità Antoni de Torres, que es trobava a la cort com a dida o tutora del príncep Joan d’Aragóperquè aquesta dama fes de valedora d’ell a prop dels sobirans, i una altra al portugués Diego de Deza Deça, també tutor del príncep, tot recordant-li que “volia bolber al primero amor fraterno…”, confiant en una antiga amistat amb aquest bisbe de Palència. Tornat, ja no recuperà més les seves prerrogatives perdudes d’almirall i virrei, i hom diu que presentava ‘les seqüeles d’una malaltia gravíssima, mal tractada i mal curada, amén d’una oftalmia, que el mantingué quasi cec i una debilitat que el tingué com mort’.

           A la fi, el dia 14 de març de 1500 des de València estant, els reis Catòlics van manar deslliurar en Colom del seu empresonament i encara li autoritzaren un “Quart” i darrer viatge d’exploració amb dues caravel·lesdues naus i 139 mariners valencians, i anant acompanyat del seu germà Bartomeu i el fill petit Ferran l’11 de maig de 1502 es feia a alta mar, repetint la ruta del “Segon Viatge”  entre l’illa de Hierro i les petites Antilles.

           Arribada aquesta quarta flota colombina el 29 de juny a la “Hispaniola”, el nou governador Nicolás d’Ovando li prohibí desembarcar seguint les ordres dels reis Catòlics i això el dugué a explorar la costa continental de l’Amèrica central, des del Cap Gracias a Dios (Honduras) fins a la badia de Cariari Puerto Limón (Costa Rica), així com també la costa de Panamà, el golf colombià d’Urabà i les illes Caimán o Tortugas, i ja de tornada, una gran tempesta tropical l’obligà a desembarcà a l’illa de Jamaica, on per diverses causes va perdre les dues naus que li quedaven, havent de romandre-hi més d’un any deturat, tot passant proves extremes, fins ser-ne rescatats en un vaixell enviat per Diego Méndez de Segura (1475-†1536) el 29 de juny de 1504, i portats a la “Hispaniola”. Després d’una breu estada regressarien definitivament d’aquest fatídic viatge, farcit d’adversitats, del qual Colom tornà envellit, esgotat, xacrós i malalt en arribar al lloc de partida el 7 de novembre de 1504.

Malgrat tota la descrita i innegable col·laboració primerenca de naturals de la Corona Catalano-Aragonesa, súbdits de Ferran II, i un cop esdevinguda l’empresa americana una qüestió d’Estat, acabaria reservada exclusivament a la Corona Castellana per voluntat testamentària expressa de la reina Isabel a la seva mort el 1504: “   han de quedar incorporadas a estos mis reynos de Castilla y León… y mando que assi se cumpla.”. El pastís era massa llaminer per a l’aristocràcia oligàrquica de Castella, que d’ençà de 1522 maldarà per complir la voluntat de la reina així manifestada, tractant de capgirardeformar i amagar la realitat mitjançant la censura, el retoc i la reescriptura de les fonts històriques originals colombines i així ocultar i desnaturalitzar la capdavantera intervenció catalana per poder crear una llegenda nacional unitària i de destí universal a favor de Castella, tot començant per enviar a Ultramar un estol d’emigrants, que a mitjan segle XVI (de 1509 a 1534) es xifrava en 21.365 colons, sense comptar-hi els religiosos missioners ni les guarnicions militars o els criolls , col·lectius que ben bé farien doblar o triplicar el contingent anterior. Hom estima que en aquesta primera fase de colonització el 60 % dels emigrants eren andalusos, fet que sembla haver donat origen a l’afinitat de fenòmens fonètics (“seseo”) entre les variants fonològiques andalusa americana de la parla castellanaLlavors, però, la presència d’emigrants de parla catalana esdevingué encara ínfima i esporàdica, en nombre que només suposava el 0,7 per cent de la població peninsular establerta a Ultramar, situació que començà a canviar a partir tímidament de la represa demogràfica catalana iniciada cap el 1660.

           La reserva absoluta i en exclusiva de la propietat territorial i de la colonització americana a mans de Castella ho van pagar tristement la població autòctona o indígena, perquè la manera castellana d’entendre la Descoberta Americana sota les seves directrius i la tradició històrica al respecte, era la mateixa “monopolitzadora” “expansionista” concebuda durant vuit segles de “croada” de reconquesta del territori peninsular contra l’Islam (per allò de “martillo de herejes”) que es va traduir llavors en una molt densa legislació i ara en les “Leyes de Indias” per a exercir una entossudida política de salvaguarda i eixamplament dels dominis territorials, enlloc de procurar-ne el seu espontani, dinàmic i autònom desenvolupament econòmic i social, seguint en canvi una errònia política repobladora basada en un “procés d’aculturació” pel xoc de civilitzacions, amb la “cristianització” forçada (en tant que “luz de Trento”) de la població aborígen pacífica, no hostil ni belicosa, que romangué sota tutela en gegantins complexos missionals evangelitzadors, econòmicament molt estructurats i autònoms, però que aviat serien dràsticament buidats i escombrats a causa de l’obligat “sedentarisme” en facilitar l’implacable flagell dels contagis exterminadors de malalties exòtiques i desconegudes (verolacòleraxarampió…) per a uns indis nadius que acostumats a viure a l’aire lliure i amb llibertat de moviments per a la caça i la recolecció de fruits vegetals boscans, llavors s’hagueren d’habituar a fer una dieta gastronòmica diferent i una vida resclosa i tutelada sota el capteniment temporal despòtic d’alguns religiosos i hisendats, fins que per acabar d’adobar el seu anorreament s’hi varen trobar jaciments de metalls preciosos d’or i argent, i la seva extracció llavors convertí els infidels aborígens en esclaus minaires a través del sistema de la “Encomienda” (sovint prestació de treball forçós o tributació en metalls, roba, blat de moro o peix), alhora que n’augmentaria l’esclavisme colonial amb el comerç marítim del tràfic de negres africans subsaharians com a mercadería (620.000 entre 1501 i 1641). Tot plegat per a mantenir en la Metròpoli una societat tancada i de mentalitat retrògrada i esclava dels seus grans interessos latifundistes i d’aleshores ençà aviciada a viure de renda, amb l’esquena dreta i la taula sempre parada pels recursos i metalls preciosos explotats i vinguts de l’Amèrica, que acabarien per excloure Castella de la eclosió burgesa i industrial europea de l’edat baixmedieval moderna en detriment evident del seu futur progrés econòmic i social.

En conclusió, l’Imperi espanyol no sabé superar la contradicció entre el desig irreprimible de “nous territoris” i la incapacitat per sotmetre’ls i retenir-los adequadament sota el seu domini. Adéu, doncs, a la fal·laç “Hispanidad”, que sense cap vergonya Pablo Casado va qualificar amb l’estirabot de “…la etapa más brillante del hombre, junto con el Imperio Romano”mentre d’altres parlen contrària i obertament de “genocidi”.

Santiago Suñol i Molina

 

Anteriorment publicat

LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [I]

LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [II]

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.