LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [II]

CARTA AL DIRECTOR. Per Santigo Suñol i Molina

Sr. Director:

           De primers d’abril fins a les acaballes de maig de 1493, un Colom que aleshores ja devia tenir 79 anys es tancà gairebé de clausura fent estada al monestir de Sant Jeroni de la Murtraon va començar a preparar una flota per realitzar un “Segon Viatge” amb la finalitat ara de colonitzar (?) els nous territoris. Per això, va caldre un intens treball de mobilització des de la ciutat de Barcelona, en què es van veure implicats, a banda dels sobirans, la Casa de Contractació o “Llotja de Mar”, la més antiga del món i en estil gòtic i neoclàssic, que tenia una experiència de segles en aquesta tasca (des de 1352 i essent la primera de la península) i, també, les “Drassanes” (construïdes pel rei Jaume I el 1381), on hi havia coneguts i experts mestres d’aixa o calafats com Arnau RomeuBernat LloveraBernat May o Pere Massanet.

           En aquesta Llotja de Mar” s’hi van redactar les primeres lleis del comerç marítim al Món, avalades pels costums de mar antics i compendi de la diversitat de lleis marítimes dels drets grecromàoriental i dels regnes del mediterrani occidental, havent servit de norma marítima durant molt temps a totes les nacions mitjançant el “Llibre del Consolat de Mar”, editat entre 1320 i 1330 i traduït a gran quantitat de llengües. Tenim constància d’aquests preparatius d’en Colom Barcelona gràcies a que el professor Antonio Rumeu de Armas, de la Real Academia Española, va publicar, el 1944, una sèrie de documents (cartescèdulesprovisions, etc.) que havia trobat a l’Arxiu de Simancas i que feien referència a la preparació en la ciutat de Barcelona d’una flota que havia d’emprendre el “Segon Viatge” de Colom amb la finalitat ara no només de descoberta de noves terres, ans també per colonitzar les mal anomenades Índies ja descobertes.

           Un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó” datat a Tortosa el 4 de febrer de 1496, ens desvetlla que les despeses dels dos mesos de preparatius per al segon viatge foren sufragades amb 166.000 sous barcelonesos aportats conjuntament pels secretaris reials Jaume Ferrer (1445-†1523), cosmògraf fill de Blanes, i Johan de Coloma i Galceran (1442-†1517), natural de Borja i senyor d’Elda // els mercaders de Barcelona Pere Soler i Joan Serra, // els ciutadans barcelonins Galceran Carles i Pere Coromines, // i el misser o canonge lleidatà Joan Girona.

           Mentrestant, al mateix abril de 1493 el papa Alexandre VI demanà un estudi previ a Jaume Ferrer, eminent cosmògraf català del seu temps, fill de la vila marinera selvatana de Blanes, sobre la petició de la Corona de Castella per establir, esbossar i delinear un repartiment de l’Oceà Atlàntic entre els dos regnes peninsulars, i en base a aquest estudi el Papa va redactar i emetre un breu pontifici, document menys solemne que una butlla (o «littera gratiosa”), arxivat sota el nom d’Inter caetera I”, que envià als reis Catòlics el 17 de maig, però que no va arribar a Espanya fins al cap de dues setmanes. A més, el pontífex va acabar el breu apostòlic demanant que ambdós països enviessin missioners per a cristianitzar les poblacions indígenes que hi poguessin haver.

           Datades també a la ciutat de Barcelona aquest mateix mes de maig hi ha, a més a més, tres cartes reials relacionades amb els preparatius del Segon Viatge colombí” de colonització: la del dia 23 de maig adreçada al comte de Cifuentes, alferes major, // la del dia 24 dirigida a Álvaro de Acosta, justícia de l’armada, // i la del dia 30 a Alonso Martínez de Aguado Melchor Maldonado. I també les instruccions donades el mateix 23 de maig al mallorquí Joanot Berard, amb qui Colom havia format una societat comercial i, en tant que factor reial, intervindrà “en l’avituallament de totes les flotes que s’enviaren a les Índies, com a agent d’En Cristòfor”. Ordenances completades amb la carta dels reis a Colom i a Joan Rodríguez Fonseca (1451-†1524), eclesiàstic i primer responsable d’organitzar la política colonial castellana a les Índies, prohibint que a l’armada que s’està preparant per al “Segon Viatge”, hi vagin naus o persones sense llicència reial.

           Però vet ací que el contingut del breu papal no li va acabar de fer el pes a la reina Isabel en considerar-lo insuficient i voler un tracte més favorable per a la Corona de Castella, rebutjant sobretot que es limités la possessió dels territoris sols als terrenys que fossin descoberts per navegants castellanshavent donat en conseqüència instruccions al respecte al seu ambaixador a Roma perquè a finals de maig pressionés al Papa, qui va cedir als precs reials amb l’emissió el mes de juny de la segona homònima Butlla menor Inter caetera II” papalamb un text gairebé coincident amb el breu anterior i rectificada per tal de legitimar la possessió de les terres descobertes a favor de Castella i de Portugal (fins aleshores homesa), amb arribada del nou text a Sevilla el 19 de juliol. En la tasca d’enllestir la butlla pontifícia també hi va participar el bisbe de Barcelona, el xativí (fill de “la Costera” valenciana) Pere Garcia (1440-†1505), teòleg dels Predicadors i parent del cardenal Roderic de Borja, en haver-se desplaçat a Roma i després anant a Barcelona al juny per tal de fer-la pública.

           El 4 d’agost els reis Catòlics comuniquen a Colom la tramesa ara de la “Butlla menor Inter caetera II” papal, tot dient “Ya sabeys como obramos ynviado a Roma, por una Bula sobresto de las yslas e Tierra que abeys descubierto y esta por descobrir; agora Nos es venida, e vos ymbiamos un traslado della abtorizado. Viene como cumple…”.

           I llavors arriba l’hora de fer-ne ús de l’estudi previ encomanat al cosmògraf Jaume Ferrer, ja que segons correu de l’arquebisbe de Toledo datat a Barcelona el 26 d‘agost de 1493, se’l cridava a consulta pels reis a la fi d’aportar el mapamundi que havia de fer amb el continent americà dibuixat inclòs, perquè els monarqies fixessin la línia divisòria idònia de lOceà Atlàntic entre els dos regnes en vistes al pròxim tractat de TordesillasValladolid. I en Ferrer es permeté d’opinar que la línia de demarcació devía d’establir-se a partir de 18° a l’occident de l’illa de Fogo, la més central de l’arxipèlag de Cap Verd.ºº

           Així les coses, es quan inclosa la mateixa reina Isabel se’n va adonar del pastís que s’hi coïa s’escarrassà llavors en establir negociacions amb el Papat i Portugal, adreçant el 5 de setembre de 1493 una carta a Alexandre VI en la qual feia referència a la darrera i modificada versió de la butlla “Inter caetera” del Papasignada el 4 de maig i emesa el juny, en què la novetat més important que va introduir fou la traça a l’Oceà Atlàntiuc d’un meridià imaginari 100 llegües a ponent de les illes Açores i de CapVerd, conegut com a “línia alexandrina”, estès del Polo Nord al Sudtot dividint així les possibles superfícies terrestres en dues àrees d’influència amb atorgament del domini i la propietat a les corones: “castellana”totes les terres ubicades a loest d’aquest meridià descobertes i que es descobrissin, // i “portuguesa”, les situades cap a l’est, més enllà del meridià.

           I alhora, la reina Isabel s’adreçà a Colom en la mateixa data de setembre, tot explicitant-li també el nou contingut de la butlla “Inter caetera” del Papa: en aquests termes de la llengüa castellana de l’època: “…despues de la venida de los [embajadores] portugueses en la platica que conellos se ha avido algunos quieren desir que lo que esta en medio desde la punta que los portogueses llaman de buena esperança que esta en la rota que agora ellos llevan por la mina del oro e guinea abaxo fasta la raya que vos [Colom] dixisteis que devia venir en la bula del papa”.

           Gairebé simultàniament, trobant-se encara els reis a Barcelona el dia 8 de setembre, dia de la Nativitat de Nostra Senyora, perquè dreturers havien de partir cap a Perpinyà a desempenyorà els comtats de Rosselló i la Cerdanya retinguts fins ara per Carles VIII, rei de França, i restituir-los altra volta al Principat, una crònica local del mateix temps (tot i que no els dietaris de consellers i Diputació) ens dóna detalls de la sortida d’en Colom del moll de la Santa Creu de Barcelona, amb disset vaixells (naus i 12 caravel·les armades d’artilleria amb bombardes) per embarcar-hi 1.500 homes20 a cavall i la resta peons, i emprendre tots plegats el “Segon Viatge” per la Mar Ocèana, amb proveïment de tota mena de cosesqueviures, amb bescuit, vi, blat, farina, oli, vinagre i formatges; llavors, eines, eugues i alguns cavallsgallines altres bèsties de les que allà podrien reproduir-se, // moltes arques de rescats i mercaderies enlluernadores per engalipar els indígenes de part dels reis, i per bescanviar-les per or i altres riqueses que poguessin tenir les Índies.

           Entre la llarga nòmina de personatges i cortesans destacats de la Corona Catalano-Aragonesa que s’hi embarcaren, gran part d’ells eren, pels seus cognoms, d’indubtable nissaga catalana: el noble empordanès Pere Bertran i Margarit (mitjan s.XV†1497) de la família dels senyors de Castell d’Empordà, a prop de Pals, cavaller de l’orde de Sant Jaume, nebot de l’expresident de la Generalitat Francesc Colom i Bertran, que hi anà com a capità general de l’expedició militar i esdevingué governador del fortí de Santo Tomàs a l’illa la “Hispaniola” (actual Santo Domingo o Haití), // el noble Bernat de Boïl (1440-†1507), fill de Saidí (a la Franja de Ponent), exsecretari de Ferran II frare de Montserrat, cap de la missió evagelitzadora, primer vicari apostòlic d’Índies i legat del papa Alexandre VI, que també era català, havent embarcat juntament amb 12 monjos més, // Antoni de Torres i d’Agramunt, senyor de les Puelles (la Noguera), nomenat capità general de la flota colombina i, més endavant, batlle o alcaid de la colònia “Isabel·la”, la primera ciutat fundada al Nou Món, // Miquel Ballester (1436-†1516), mariner i mercader tarragoní, que seria designat alcaid de la fortalesa Concepción de la Vega a l’illa la “Isabel·la” o Illa Bella i el primer a introduir i moldre canya de sucre als ingenis anomenats “trapiches”·, nom que deriva del verb català trepitjar = esclafar o pitjar una cosa, // Pere de Tera Roslloctinent de l’Almirall Colom // Pere de Villacurtatresorer reial// Jaume o Diego Colom, germà de l’Almirall, // Pere de Casaus de las Casas, pare del cronista Bartomeu resident a la ciutat // el navegant Iohan de la Cossacartògraf provençal famós, propietari i mestre de naus, militar, ambaixador reial i patró de la nau capitana en el Primer Viatge // el mallorquí Nicolau Esteve Estéfano, boter i patró de nau // Dídac Marquet o Marchvalencià, designat després veedor o inspector de l’or de les Índies (1501) i tresorer de la Terra Ferma (1513), // Joan d’Olujaàlies de Vergós, donzell del castell segarrenc de Tudela// Francesc de Prenyanosa, capità, segurament relacionat amb la família Oluja, // fra Ramon Panéermità del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi era quan Colom hi anà a entrevistar-se amb els reis, primer cronista dels indis, autor també d’una magnífica descripció etnològica dels aborígens de cultura taïna de la “Hispaniola”, i primer llibre escrit a Amèrica, // el metge o físic barceloní Guillem Coma, amic del jurista i canceller Alfons de la Cavalleria, // el també metge Diego Alvar Chancas, físic de la princesa de Portugal, filla dels reis, // Antoni d’Alemany, // i la presència de molts altres més, alguns també aragonesos.

És obvi que si no hi hagués hagut una implicació primerenca i activa del rei Ferran IIsi tot hagués estat cosa només d’Isabel i del regne de Castella, com se’ns ha volgut fer creure, no haurien posat al capdavant d’aquest viatge tants súbdits de la Corona Catalano-Aragonesa. Els primers que plantaren l’estendard i la creu a Amèrica van ser, doncs, majoritàriament catalans.

I tornant a la butlla “Inter caetera” del Papa i a l’arbitratge unilateral proposat en ella, quan el rei de PortugalJoāo II, tingué notícia del nou contingut, ben molest forçà negociacions directes l’any següent amb Castella que desembocarien en la signatura del tractat de Tordesillas el 7 de juny de 1494, mitjançant el qual es traslladà la primitiva línia de demarcació de les futures possessions d’Ultramar a 370 llegües a ponent de les illes de Cap Verdés a dir, a grau 46°37′ de longitud oest,.canvi que havia de donar dret més endavant a la soberania colonització portuguesa dels territoris a l’orient del nou meridià, comprenent així la costa brasilera i garantint la circulació per la ruta lusitana del cap de Bona Esperança. I alhora Castella guanyava soberania sobre els espais illencs de les Antilles.

           Malauradament aquesta línea de demarcació de 370 llegües era incerta perquè no concretava el nombre de graus d’una llegüa, ja que variava segons cada país, a banda de no identificar quina era la illa de l’arxipèlag de Cap Verd d’inici del compte.

Continuarà,

Santiago Suñol i Molina

 

Anteriorment publicat

LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [I]

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.