LA FAL·LAÇ “HISPANIDAD” [I]

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

           El proper dimarts, 12 d’octubre, és la festa de “la Hispanitat”, altrament coneguda com “Dia de la Raza”, aquest invent tradicionalment cuinat a Castella per a commemorar el 529è aniversari de la descoberta del Nou Món que coneixem com Amèrica, quan dues hores després de mitjanit i al cap de 34 dies de navegació fent la travessia atlàntica, portant ja recorreguts 6.576 quilòmetres des que en romandre gairebé un mes a les Canàries van salpar rumb al desconegut des de l’illa volcànica de Hierro amb bon vent dels alisis, i havent albirat terra en acabat per tres vegades i vist bandades d’ocells, la carraca”caravel·la “Santa Maria”, nau capitana d’en Colom, arribà per fi a trepitjar terra ferma de l’illa de Guanahaní (actual Watling), a l’arxipèlag de les Bahames a una latitud nord de 28º, rebatejada llavors com de Sant Salvador.

           Fins aquí tot la mar de bé, però després de gairebé un centenar de dies passejant-s’hi i aixafant terrossos pel Carib, el 16 de gener de 1493 arribà l’hora d’iniciar el viatge de retorn cap a casa amb tant sols dues de les tres naus, que a més feren la travessia atlàntica separades arran d’una tempesta. Un més després, i estant Colom encara en alta mar (i aleshores sense telefonia amb fils ni inalàmbrica), va sentir la necessitat de fer saber la seva descoberta d’un Nou Món a mossèn Lluís de Santàngel i Bessant (1435-†1498), l’escrivà de ració (1481) de la Tresoreria de la Cort catalanaa qui Colom tenia en gran estima i era fill reconegut de conversos jueus valencians, tot i que gaudint d’un privilegi reial de “neteja de sang”.

           D’altra banda era obligat fer-ho saber a ell abans que ningú perquè per una ordre de maig de 1492 havia lliurat una bestreta de diner a compte del lloguer dels drets als genovesos de València per la quantia d’un “quento”, equivalent a un milió de morabatins, prèstec amb moneda de l’època comprovat en un document de 19 d’agost de 1494 i que corresponia a la part amb que devia de contribuir la Corona Castellana per a finançar el projecte colombí, o sigui que el gruix del seu finançament sortí de les rendes de la nostrada Corona Catalano-Aragonesa, tot i que altres cent quaranta mil morabatins foren pagats pel mateix Santàngel de la seva butxaca.

           Gràcies al corrent del Golf, en només 31 dies, la carraca o caravel·la de “la Niña” amb en Colom a bord arribà a les portugueses illes Açores i el 4 de març a l’estuari de Lisboa, on fou rebut per en Ramon Lluís de Corberabisbe de Montpelhièr i des de la mateixa capital portuguesa envia la carta a Lluís de Santàngel i altres dues més de redactat molt similar adreçades una al rei català Ferran II; i una altra a Gabriel Sanxís, (?-†1505), tresorer de la Cort Catalana. De la Carta o “Lletra” que li va escriure a l’amic Santàngel anunciant l’èxit de la descoberta, amb el títol llatí “De Insula Inventis”no se n’ha conservat l’original, com tampoc els originals de les dues restants, però malgrat tot en coneixem el contingut per les versions impreses de la de Santàngel i de la de Sanxís.

           De la primera, sabem que seria impresa en català, i també en castellà, pel prevere de l’església del PiPere Posa, que tenia la seva impremta al carrer de la Boqueria de Barcelona, tocant a l’esmentada església. Tal vegada és la mateixa carta que, referint-se al rei Ferran II, parla de “pro felicissimo Rege Nostro”, un exemplar de l’edició en castellà amb gran nombre de “catalanismes” que ens ha pervingut fins ara, ja que l’original en català és avui perdut, però sabem que era escrit en català perquè el segon fill del “Descobridor”, en Ferran, l’havia catalogada al registre de la seva biblioteca personal de Sevilla amb el núm. 4.743 de l’índex, amb l’anotació literal següent, que conté el títol també en català: “Letra enviada al escriba de ració, a. 1493, en catalán” (pàg. 369 de l’Abecedarium o recull dels llibres d’en Ferran Colom a la Biblioteca Colombina de Sevilla).

           A més, a Estrasburg es va fer per Bartolomesz Küstler una edició de la “Lletra” el 1497, en versió alemanya, on consta que era “traduïda del català i del llatí” [getüeschet vß der ‘katilonischen’ zungen und vß dem latin”, pàg. 13 de la reproducció facsímil de Carlos Sanz], però no hi consta la versió en castellà.

           Pel que fa a l’altra carta tramesa al tresorer Sanxís, aquest l’envià al seu cosí Leandre de Coscó (lloc de senyoriu d’Oliola, a la Noguerai Desvalls, clergue i comanador d’Ossera, a la vall de la Vansa, i també cambrer i acòlit del cardenal valencià Roderic de Borja, fill de Xàtiva (1431-†1503i futur papa Alexandre VI, per tal que en fes la primera versió llatina, impresa a Roma el 30 de maig de 1493 i de la qual s’en van publicar fins a quatre reedicions. I més encara, la quasi totalitat de les 17 edicions europees d’aquestes versions de la Lletra colombina per anunciar la descoberta arreu d’Europa (ParísAnversBasileaRomaEstrasburgFlorència, etc), hi és escrit gairebé sempre el cognom “Colom”, amb ‘m’, àdhuc en les edicions italianes.

           En resum, tothom ja començava a saber de l’èpica descoberta colombina del Nou Món, sobretot d’ençà l’entrevista en privat i en primer terme de Colom amb els reis el 3 d’abril de 1493 (Setmana Santa) en el refetor del monestir de Sant Jeroni de la MurtraBadalona, atès que el monarca Ferran II s’hi refeia un dies convalescent de les ferides pel recent atemptat que havia sofert a les escales del Palau Reial Major de Barcelona el dia de desembre passat per l’intent frustrat de regicidi d’en Joan de Canyamars (1432-†1492), pagès de remença de Dosrius, al Maresme.

           Hom es pregunta, però, com dimonis havia arribat Colom a Badalona si segons les cròniques oficials era a Palos de la Frontera el 15 de març i havia tardat només 3 dies en arribar-hi fent camí a peu? A peu o per terra en 19 dies, tal vegada, però resulta inversemblant si tenim en compte que hi ha 1.200 quilòmetres de distància (gairebé els mateixos 1.300 de la via romana d’Octavi August que enllaçava Cadis amb el Pirineu per la costa) i Colom amb ben bé 79 anys no era precisament un Kilian Jornet. O bé simplement per via marítima en 3 diesTant se val, oi? La versió més plausible és sens dubte aquesta última, suposadament desembarcant al port proper de la vila de Pals (aleshores el riu Ter era navegable fins a Torroella de Montgrí) o de Palamós, al Baix Empordà, i fent la resta de 140 km. de camí a peu o potser sobre mul fins a Badalona. I esmentem la localitat de Pals com a més probable perquè els germans Anes Pinçon (Alfons i Vicenç), companys de l’expedició atlàntica i codescobridors, eren nobles portuguesos, que tenien el parentiu de cosins germans del rei Pere “el Conestable” o Pere V d’Aragó (1429-†1466), net de Jaume II d’Urgell, establerts des de 1464 en el Baix Empordà arran de la Guerra Civil catalana de 1462-1472 contra Joan II, grans coneixedors de la mar, des de les illes de Cap Verd fins a les costes itàliques, on practicaren l’activitat del cors en campanyes navals de represàlia entre 1477 i 1479.

           El cas és que dies després de l’entrevista reial, per ordre del rei s’organitzà una recepció amb tots els honors al Palau Reial de la ciutat de Barcelona, on Colom hi entrà en una desfilada triomfal, cavalcant entre el rei i l’infant Fortunaduc d’Empúries i senyor de Miranda i de Pals (Enric d’Aragó i de Pimentel). Diu el cronista Bartomeu Casaus (o ‘de las Casas’) que en acabar la recepció “els sereníssims reis donaren llicència a l’Almirall, per aquell dia, perquè se n’anés a descansar a ‘la posada’ (a casa seva?), fins a la qual fou de tota la cort, per manament dels reis, honoríficament acompanyat”.

           L’arxiver Dídac de Monfar va recollir la notícia que posaria de manifest, junt amb el “Memorial dels Consellers de Barcelona i coses notables succehidas en son temps”, que “es batejaren a la Seu sis indis portats de les Índies, sent padrins el rei i el príncep Joan [d’Aragó]…”qui donà el nom de Joan d’Aragó a un d’ells, el qual va posar sota la seva custòdia el temps que va viure (sembla, però, que foren set els indis que havien quedat “dels treballs passats, perquè els altres havien mort”). Tots van ser batejats a la pila baptismal de la catedral de Barcelona i en van ser padrins els sobirans. El pare Quintanilla a “Arquetipo de virtudes” (Palerm1653) afirma que “el sirvent de Déu Cisneros fou qui, a Barcelona, va catequitzar set indis que portà Colom i que després foren batejats el 15 d’abril de 1493”.

           Tot això es contradiu amb les cròniques oficials que estableixen que aquests indígenes van ser batejats a l’església extremenya del monestir de Guadalupeel 1497 (sic). Però la contradicció no es fa estranya atesa la dèria subsegüent castellana a esborrar, retocar i substituir dels llibres i documents, així com també dels registres públics, qualsevol referent al·lusiu a la descoberta i primera colonització del continent americà per la Corona Catalano-Aragonesa i els seus homes.

           I per tant, resulta inexplicable que d’un esdeveniment tan notori com l’arribada d’en Colom del seu primer viatge de descoberta l’any 1493 i la seva triomfal acollida en reial audiència a Barcelona, no hi hagi sinó una absoluta absència de referències en els registres i dietaris oficials de l’època a la ciutat. Res no se’n diu al “Dietari del Antich Consell Barceloní” o altrament dit “Manual de novells ardits” (1390 a 1806) // ni al “Dietari de la Diputació del General” (109 volums de 1411 a 1714), // ni al “Ceremonial dels Magnífichs Consellers”, també dit les “Rúbriques de Bruniquer” (de 6 segles), // ni al “Regiment de la ciutat de Barcelona” (manuscrit del segle XVI en 5 volums) // ni al “Llibre de les Solemnitats de Barcelona” (7 volums manuscrits del Consell de Cent de 1383 a 1719), // i tampoc al “Llibre de algunes coses assenyalades succedides en Barcelona y altres parts” (de l’autoria de l’arxiver Pere Joan Comes el 1583). En canvi, sí que ho van testimoniar per escrit els contemporanis humanista i cortesà italià Pietro Martire d’Anghiera (1457-†1526) i el cronista i militar Gonzalo Fernández de Oviedo (1478-†1557) i també el segon fill del “Descobridor”, en Ferran Colom (1488-†1539).

           Si fins aquí, al cap de mig any de la descoberta el paper de Castella havia estat totalment absent de la gestió de l’afer, i la reina Isabel romania presonera tan sols de la idea fixa que l’obsedia pel seu interès en fer-se amb el dret a la possessió jurídica dels territoris, continentals (“terras firmas”) i illencs, potencialment encara per ocupar i altres a descobrir, mentre que Catalunya, en canvi, seguia omplint en solitari tots els escenaris de la gesta com a artífex capdavanter i marc únic i absolut d’acció, hom lògicament arriba a la conclusió que la commemoració del 12 d’octubre més aviat hauria de ser patrimoni de “la Catalanitat” i no pas de “la Hispanitat” entesa a la manera castellana, és a dir, la singular obra colonitzadora americana de l’Imperi espanyol que descriurem en el pròxim capitol, juntament amb el relat pendent dels tres ulteriors viatges atlàntics d’en Cristòfor Colom.

Continuarà,

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.