Justes i legítimes, però no hi ha diners

Malauradament, el Departament d’Educació no va presentar cap proposta encaminada a la reversió de les retallades que ha patit l’ensenyament públic en els darrers anys i va tancar així la porta a les demandes “justes i legítimes” segons el conseller Bargalló que plantejava el professorat per boca dels seus representants sindicals. El “no hi ha diners” com a única resposta, després de sis anys de creixement econòmic sostingut, en la mediació al Departament de Treball del passat dia 13 de maig entre la part social i l’Administració va ser el colofó a diverses setmanes de negociacions de les reivindicacions plantejades des de la unitat sindical.

La situació és greu: respecte l’any 2010 formen part del sistema educatiu 62.939 alumnes més i, en canvi, la plantilla només ha augmentat en 329 docents. El pressupost de 2010 va ser de 5.317M€ mentre que el de l’any 2018 es quedà per sota d’aquesta xifra: 5.066M€. Això significa que la inversió per alumne està 303€ per sota que fa quasi una dècada. Aquest menor finançament ha comportat una pèrdua en la qualitat del servei però també, és clar, en les condicions laborals del professorat.

Per tenir la mateixa capacitat de servei que l’any 2010 caldria la contractació d’uns 7.000 docents. Això suposaria per al que resta de 2019 un cost de 96M€. Si tenim en compte que segons la LEC caldria una inversió en educació del 6% del PIB, aquests 96M€ suposen amb prou feines un 1% dels diners que l’Administració catalana no inverteix -es destina poc més del 2% del PIB a l’educació-  perquè, assegura, no té diners per fer-ho.

Prèviament a la mediació, quan la jornada de vaga era imminent, s’havien esgotat altres vies de pressió i de negociació: a la mesa sectorial, amb els grups parlamentaris i en una reunió amb el propi President Torra. En la reunió amb els grups polítics del Parlament, tots ells van manifestar que tècnicament era viable destinar una partida pressupostària a l’increment de la inversió educativa per mitjà d’un decret llei tot i la pròrroga dels pressupostos vigent.  Així mateix, van assegurar que fruit del creixement de l‘economia hi hauria els diners disponibles. Malgrat això, el no a tot fou la resposta del minut u al darrer. Un any més perdut en el camí de la recuperació dels drets perduts. Un any més de desconsideració inacceptable envers el professorat. Un any més en què no és creïble que l’educació sigui una qüestió prioritària per aquest govern.

Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)