GRANADA, RELÍQUIA HISTÒRICA TERGIVERSADA

Escrit per Santiago Suñol i Molina

Dimecres passat el triumvirat ultradretà espanyol es vanagloriava amb to xenòfob i un pèl anacrònic de la conquesta de Granada posant fi als vuit segles (782 anys) de domini musulmà i, fins i tot, el PP va repartir quatre mil banderes d’Espanya. Però enmig de tanta tabola i xerinola, el més absolut silenci en no haver explicat que pròpiament no es tractà d’una guerra en camp obert de 1481 a 1492, tot i que també, sinó un llarg bloqueig per mar per provocar la rendició per la fam del regne ‘nassarita’, evitant rebre avituallaments des del Magrib pròxim.

         Sense negar que fou una exclusiva empresa militar castellana, en el setge de les places fortes granadines per obrir-hi esvorancs a les muralles fou decisiva l’actuació d’experts artillers catalans aportats pel rei Ferran IIal quarter general de Còrdova des de l’inici de la campanya bèl·lica, juntament amb els vinguts de Bretanya i Borgonya.

         I això, a banda de contribuir també amb cent quintars de pólvora després que es cremés accidentalment la que hi havia als magatzems reials del campament de Santa Fe aixecat l’any 1483 a la vora del Genil, atès que aleshores encara no es fabricava a Castella, sinó només en molinsdits ‘polvorers’ de Catalunyai València, d’ençà que dos segles abans el rei Jaume I disposava ja de l’únic subministrament de ‘salnitre’ de tota l’Europa cristiana, el famós ‘guano’nitrogenat de muricecs de la cova neolítica del ‘Rat-penat’ de Collbató, a Montserrat. En deixà testimoniatge la crònica d’Andrés Bernáldez, extremeny conegut com ‘el cura de los Palacios’ (1450-1513), en aquests termes: ‘…estaban asediando Málaga (1487)…e faltó pólvora en el real, mandó el rei (d’Aragó, no la reina de Castella) una galera por pólvora a Valencia e prestamente fue venida con ella…’. Fins i tot el lèxic castellà manllevà del català els mots ‘salitre’,‘polvoras’ i ‘azufre’, entre molts altres termes relatius a les armes de foc, descrits ja a mitjan segle XIV com salpetra, polveryas i solphre.

Amb tot, l’èxit de la campanya militar rau en els determinants bloqueigs, vigilància i cors dels estols de l’armada catalana sota el comanament del seu capità general, Galceran Bernat de Requesens, comte sicilià de Trivento-Avellino i de Palamós, que ja n’havia estat capità de l’armada napolitana durant el bloqueig de l’illa d’Ischia el 1465. En aconseguir la flota reial catalana retre la ciutat de Màlaga pel maig de 1487 i, més endavant, lliurar el port d’Almeriael desembre 1489, s’afavorí la conquesta immediata de Baza i Guadix, restant tallada la sortida al mar del regne de Granada, i els assetjats musulmans quedaren sense poder proveir-se d’avituallaments ni del salnitre de Barbaria per fabricar la seva pólvora, amb la qual cosa s’acabà el regne d’Abdallah ‘el Zagal’, però encara romandria la part muntanyosa regentada per Boabdil fins a la capitulació del 2 de gener de 1492, ara fa, doncs, 527 anys.

         Ara bé, tota guerra necessita de finançament i aquesta ho fou amb préstecs jueus i amb el producte de la venda dels captius per valor de més de 56 milions de maravedisos. I paradoxalment els catòlics monarques van correspondre al favor prestador jueu imposant a Catalunya la Santa Inquisició castellana entre 1489 i 1491 amb la tramesa d’una cohort d’inquisidors gairebé sense excepció castellans, que donaria lloc a un estat de pànic generalitzat, seguit de la fugida cap a l’exili d’uns dos mil vuit-cens jueus i conversos judaïtzants, multitudinari èxode dels anomenats ‘sefardites’ que culminaria mitjançant el subsegüent edicte decretant la seva expulsió de tota la Península el 1492, tot acabant amb el dinàmic comerç i l’artesania dels seus obradors i desplaçant el centre de la cartografia i la navegació europees de Catalunya i Mallorca cap a l’Atlàntic.

         Alhora, un cop dispersada arreu de la Península la població musulmana nassarita i andalusina que havia continuat habitant-la i que segons les cròniquesde l’època ‘andaban sueltos y libres’, l’enduriment progressiu de la legislació antiislàmica des de la capitulació de Granadaforçà també l’exili d’uns vuitanta mil ‘moriscos’ fugitius a les costes africanes transportats clandestinament el 1529 en sis viatges i trenta-set vaixells pel pirata Kair-ad-Din (Barbarossa). Operació que els anys 1559, 1563 i sobretot 1575, després de l’alçament de Las Alpujarrasde 1570, anà seguida d’una persecució ferotge dels que encara romangueren en sòl hispà, deportant-ne a galeres i prohibint-los portar armes, el culte a les mesquites, els desplaçaments sense autorització i l’obligació de tallar-se els cabells d’una manera determinada i portar penjada la llufa de l’escarni. Neteja ètnica que es consumaria finalment amb l’expulsió total i massiva de la resta de musulmans pel decret reial d’abril de 1609, arran del fracàs dels intents d’assimilació ateses les dificultats de convertir-se pel fet de conservar la parla àrab en la seva modalitat vulgar de l’’algaravia’, més o menys contaminada de romanismes, així com la religió islàmica, els costums i la indumentària. L’expulsió afectà de l’ordre de cinc mil persones al Principat, xifra que contrasta brutalment amb els 130 o 170 mil del regne de València, els 90 mil de Castella, Andalusia i Múrcia plegades i els 54 mil moriscos d’Aragó.

I així és com la monarquia hispànica esdevingué, doncs, la monarquia catòlica per excel·lència. I ara aquesta ‘relíquia històrica’, que roman com a fòssil encara vivent, es posada en valor, la reinterpreten perversament omitint fets i a sobre en presumeixen cofois i envanits els agermanats filibusters del triumvirat ultradretà espanyol de PP, Cs i Vox.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.