‘En un barrio de Nueva York’ de Jon M. Chu. Musical euforitzant

Opinió | Cinema i Teatre. Per Joan Millaret i Valls / AMIC

El nord-americà Jon M. Chu dirigeix ‘En un barrio de Nueva York’ a partir d’un guió de Quiara Alegría Hudes, basat en el musical i lletres de Lin-Manuel Miranda, ‘In the Heights’, tot un triomf de Broadway. Aquest musical festiu i esperançador està ambientat en el barri novaiorquès de Washington Heigts durant un estiu molt xafogós amb risc de col·lapse general per culpa d’una apagada de la llum que s’allargarà durant uns dies.

Té un començament preciós, amb diàlegs recitats, a la manera rapejada, per presentar-nos a un dels protagonistes principals, Usnavi (Anthony Ramos), qui regenta una botiga de comestibles, secretament enamorat d’una noia que compra al seu petit comerç i que no sap com declarar-li el seu amor. La intriga romàntica es complementa amb el hàndicap que Usnavi es veu forçat a deixar el barri per l’encariment del preu del lloguer.

Altres trames s’entrecreuen amb la d’Usnavi, com una altra història sentimental paral·lela a la seva i que ens regalarà, cap al final, un preciós ball cantat, antigravitatori, que té lloc per les parets d’un edifici, trencant totes les perspectives i proporcions, enmig d’un capvespre de postal.

Es fa inevitable evocar l’herència del clàssic musical novaiorquès ‘West Side Story’ de Bernstein i la seva adaptació cinematogràfica dels 60′ de Robert Wise i Jerome Robbins. Però ‘En un barrio de Nueva York’ prefereix moure’s un entorn més idealitzat, amb una embranzida més irreal i il·lusòria, tot i el seu ancoratge en la realitat. El film toca, però no aborda qüestions crucials de les ciutats i els barris populars com la gentrificació o la problemàtica dels immigrants sense papers que fa anys que resideixen als Estats Units, els coneguts com a ‘dreamers’.

Defugint els temes més candents, aquest musical de to exultant prefereix girar sobre altres temes de referència de la societat americana com és el típic somni americà. Així ens trobem de forma recurrent en les cançons motius com l’èxit personal, l’afany per triomfar, la necessitat d’escapar del barri per ser algú dins la societat. En fi, tota la mítica americana de la terra de les oportunitats.

Sembla que el film s’ajusti a la coneguda dita de “qui canta els seus mals espanta” però aquest musical filmat destaca sobretot pel retrat acolorit i ric que fa de la migració llatina, sobretot antillana, com dominicans i porto-riquenys, així com tots els tipus de música que els hi són propis. Al capdavall, és una viva declaració d’orgull de la gent de barri així com una entusiasta celebració de l’alegria i l’optimisme. En aquest sentit, ‘En un barrio de Nueva York’ és un euforitzant de primera.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.