LA MARE DE DÉU DE L’ARCADA I L’ESCULTOR INNOCENCI SORIANO-MONTAGUT. En el dia de la seva festa.

Ja fa un dies vaig rebre una trucada telefònica de l’arquitecte i amic, president de l’Ateneu Popular de Ponent Miquel Angel Soriano, per preguntar-me quin dia se celebrava la festa de la Mare de Déu de l’Arcada. Li vaig respondre que la festa s’esqueia el darrer diumenge de gener, és a dir avui 27 de gener, si bé antigament es feia el 12 de setembre, festa del Dolç nom de Maria, amb ofici religiós, focs d’artifici, danses i jocs. Així, a les 11 d’aquest matí se celebrarà una Missa en honor seu a l’església de Sant Pere, on s’hi venera la talla original i tot seguit tindrà lloc l’ofrena de flors a la Verge de l’Arcada en la capelleta ubicada a la façana del carrer Major.

No va estranyar-me gens ni mica l’interès de l’amic Soriano per la festa d’aquesta advocació mariana tant lleidatana. Podeu potser pensar que fou la lleidatanitat del president de l’Ateneu, sobradament contrastada, la que va motivar-lo davant el dubte, conèixer el dia concret de celebració. Endevino però que el motiu de fons és un fet familiar que l’entronca emocionalment amb la Patrona del carrer Major. Cal explicar-ho…  

Els orígens de la Verge de l’Arcada es remunten a temps antics, quan en l’arcada d’una de les portes de la muralla d’origen romà que envoltava la nostra ciutat i molt propera a l’actual plaça de Sant Francesc, hi havia una petita fornícula de pedra amb una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, que els lleidatans anomenaven de l’Arcada pel seu emplaçament.

Quan l’any 1802 la Paeria enderrocà el portal, la imatge va ser ressituada en una fornícula oberta en la façana del N. 7 del carrer Major. Posteriorment, amb la Guerra de la Independència, va haver de ser amagada sota les escales de la casa i l’any 1868, amb la Revolució de Setembre, quan l’ajuntament obligà a retirar dels carrers i places totes les imatges religioses, va ser treta de nou del seu emplaçament per retornar-hi el 1874, amb la restauració monàrquica.

El juliol de 1936, a l’inici de la Guerra Civil, les propietàries de la casa les germanes Dolors i Filomena Alcaide Gabaldà, per tal de preservar-la la retiraren i la guardaren en un lloc segur. Passada la Guerra dipositaren la Verge a l’església de Sant Pere, on s’ha conservat i venerat fins avui. I que té a veure tot plegat amb l’amic Soriano? Seguiu llegint si us plau:

El 7 de gener de 1959, l’Associació de Veïns i Comerciants del Carrer Major i Plaça Paeria, proclamà la MdD de l’Arcada Patrona de l’entitat i el setembre de 1960 convocà un concurs per a fer una imatge de pedra i recuperar així la seva presència a la via pública. El concurs va ser declarat desert i es procedí a convocar-ne un de nou, amb la col·laboració del Cercle de Belles Arts, dotant-lo amb 25.000 pessetes pel primer premi i dos accèssits de 2.500 pessetes, pel segon i tercer.  El jurat, presidit per l’arquitecte Manuel Casas Lamolla, veí del carrer Major i aleshores director de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona, obrí les pliques atorgant el Premi a l’escultor Innocenci Soriano-Montagut Ferré, professor de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, substituint en aquesta càtedra a l’escultor Frederic Marès i pare de l’amic Miquel Àngel Soriano-Montagut i Marcos. Curiosament els dos accèssits, en atenció a la qualitat de les obres presentades, van ser atorgats als escultors lleidatans Antoni Abat i Leandre Cristòfol.

Per a col·locar la imatge a la façana lateral de l’església de Sant Pere, va ser precís construir una capelleta projectada per l’arquitecte Manuel Cases Lamolla i executada pels tallers de pedra artificial Argilés de Lleida, amb pedra procedent de les pedreres d’Ulldecona.

La benedicció i inauguració de la nova Mare de Déu de l’Arcada, tingué lloc el 29 d’octubre de 1961, a càrrec del bisbe Aurelio del Pino. Va ser  apadrinada pel governador civil José Antonio Serrano Montalvo i per la Pilar Gil, esposa de l’alcalde Francisco Pons. Tot seguit a la seu del Cercle de Belles Arts, davant per davant on havia estat col·locada la imatge, és feu un acte que obrí el seu president Juan Manuel Nadal Gaya, el secretari de l’Associació de Veïns i Comerciants del Carrer Major Sr. Roig llegí l’acta del Jurat i el president Domingo Rull, lliurà el diploma i el premi en metàl·lic a l’escultor premiat i els corresponents accèssits als finalistes.

Cal fer memòria de l’escultor Innocenci Soriano-Montagut Ferré (Amposta 1893-1979), dibuixant, imatger, professor, catedràtic i acadèmia; considerat com un dels grans escultors de les Terres de l’Ebre. La seva producció artística es pot englobar en temàtiques relacionades amb el món del treball, la dona, bustos, jocs infantils i escultura religiosa. En aquest darrer grup destacà per haver estat autor de singulars passos de la Setmana Santa de casa nostra, com la Pietat i l’Ecce Mater Tua de Tortosa o la Flagel·lació i el Crist dels Penitents de la Sang de Tarragona. També són de la seva factura entre altres, la Verge de la Fontcalda, de Gandesa; Santa Tecla i Sant Magí, de Santa Maria del Mar de Barcelona i la nostra Mare de Déu de l’Arcada, del carrer Major de Lleida.  

Bona festa de la Mare de Déu de l’Arcada, amic Soriano!!!

Jordi Curcó. Historiador i periodista