ELS REGALS DEL DIA DE REIS. Glossa dominical 7 de gener de 2018

0 57

Amb la festa dels Reis Mags acaba el cicle de l’ambient popular i de carrer del Nadal. La celebració del naixement de Jesús i l’adoració que uns personatges estrangers porten a terme en el pessebre oferint uns regals al nadó que acaba de néixer són el principi i el final d’un temps on els més petits centren les nostres mirades i atencions. Amb les escoles tancades els infants passen el seu temps a casa i amb la família. En alguns moments surten al carrer amb els amics però fonamentalment són els pares, avis i la resta de parents els encarregats d’acompanyar-los i de distreure’ls.

Quan veig el rostre dels infants durant aquests dies mirant els aparadors, participant de les festes o rebent els regals recordava la meva pròpia infantesa i el creixement en les seves diverses dimensions. També faig un ràpid recorregut mental de gratitud cap a totes les persones que em van acompanyar i van ser els responsables del meu desenvolupament personal en les diverses etapes de la vida. Els pares i els familiars més propers en primer lloc però immediatament recordo i agraeixo als catequistes, a les religioses franciscanes en les primeres lletres, als mestres de les escoles, als monitors dels campaments d’estiu, als veïns i pares de la colla d’amics, als sacerdots de la parròquia, professors i formadors del Seminari… i tantes persones que em van ajudar a entrar a l’edat adulta i a prendre les pròpies decisions per enfortir la personalitat i per servir als altres retornant-los part del què havia rebut. És la cadena humana del temps: rebem d’unes persones concretes i donem a persones distintes. És el gran misteri del regal.

Us suggereixo avui una petita reflexió  sobre els infants. Els vostres i els de tots aquells que us trobeu al llarg de la vida o amb els quals pugueu influir amb les vostres paraules i accions. Tenim una gran responsabilitat sobre l’educació que aquesta societat els ofereix i garanteix. Se sol dir que un grup social és examinat pel tracte que dóna als infants i a la gent gran que, en definitiva, són els més vulnerables i els que més ajuda necessiten.

En primer lloc cal reconèixer per part de tothom, començant per la família, la importància fonamental dels nens i la seva educació integral. Que aquests no se sentin plens pels objectes regalats sinó per l’atenció i l’estima en tots els ordres que els proporcioneu. És preferible conservar i augmentar les mostres d’afecte que complaure els seus gustos amb joguines i altres coses moltes vegades inservibles. Treballem per la permanència de les virtuts en el cor dels nens i les nenes ajudant a descobrir ens les seves vides els valors que conformen un món més just i fratern.

En segon lloc agrair a tantes persones que col·laboren amb l’educació infantil i juvenil. Molts d’ells gasten la seva vida en aquesta noble tasca. S’esgoten en aquesta comesa rebent a canvi gratificacions simbòliques o compensacions minúscules. Es admirable la dedicació de tants professionals i voluntaris en l’educació.

En tercer lloc constatar els punts negres en l’àmbit educatiu i que últimament apareixen amb molta publicitat en els mitjans de comunicació i que provoquen danys a infants i a adults. Hem de lluitar obligatòriament per evitar assetjaments, desaires, injustícies, discriminacions i tota classe de maldats. Cal que contribuïm a crear felicitat i respecte per la dignitat de tots; és una conseqüència clara de la nostra condició de seguidors del Senyor Jesús.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.