ELS FANALETS DE SANT JAUME “CONFINATS” COM EL 1810

Escrit: Jordi Curcó. President  Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

 

75 ANYS DE “LA SOMERETA”, TAMBÉ CONFINADA
Jordi Curcó. Historiador Periodista. President  Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya notificà el passat dimecres a l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que s’havia fet efectiva la inscripció de la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Certament és una noticia que ens ha omplert de goig, al tractar-se del reconeixement oficial per part de la primera institució de Catalunya a una de les festes més antigues i populars de Lleida, com ho és la Romeria dels Fanalets que té lloc cada 24 de juliol al vespre.

Aquesta catalogació és el darrer i definitiu pas per a que finalment sigui declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional, tal i com és mereix per la seva antiguitat (més de 400 anys); per la seva permanència en el temps i per ser a hores d’ara una celebració popular, plenament arrelada, estimada i viscuda pels lleidatans i lleidatanes, molt especialment pels infants. Alhora que és també una festa singular i única arreu de Catalunya.

La catalogació ens arriba però en uns moments en que degut a la crisis sanitària de la pandèmia de la Còvid 19, ha calgut suspendre la Romeria que aquest vespre hagués omplert d’infants amb fanalets els carrers de la nostra ciutat. Un fet que no s’havia donat mai en aquets darrers 80 anys i que ens deixa una sensació agredolça.

Certament que la festa ha viscut en la seva dilatada història dificultats de tota mena com guerres, setges, conflictes polítics i socials, també pandèmies com la que ens afecta, havent sobreviscut a totes elles.  Exemple n’és un fet històric que en les actuals circumstàncies és bo recordar i fins i tot imitar. Cal que ens situem en el mes de juliol de 1810, en plena Guerra de la Independència, quan tot just fa dos mesos que els francesos han conquerit la ciutat que havien guanyat el 13 de maig d’aquell any, entrant-hi amb sang i foc. El governador militar francès era el coronel Baró d’Henriot, un home despòtic, cruel i sanguinari, que volgué imposar el seu domini, sense escatimar mitjans. La ciutat vivia sota el terror.  

En aquestes circumstàncies arribà la nit del 24 de juliol, en que la nostra ciutat s’il·lumina amb la llum dels fanalets de Sant Jaume, evocant la bonica llegenda origen de la festa, que explica que l’apòstol, cansat i famolenc arribà de nit fins els peus de les muralles de Lleida, on es deturà per descansar. Tot seguit travessà una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar.  Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.  

El governador ocupant va prohibir que es commemorés pels carrers de Lleida la Festa dels Fanalets, pensant potser que tanta lluminària podria ésser motiu de comunicació des de la plaça ocupada, amb els sometents que no paraven d’atacar amb escamots els soldats de les tropes napoleòniques que ocupaven la ciutat. La prohibició fou acatada i complida pels lleidatans, com no!. Però quan va arribar el vespre, tragueren i penjaren els seus fanalets encesos a quasi tots els balcons i finestres de les cases, honorant també en la prohibició a l’Apòstol i complint amb fidelitat la tradició. Diuen les cròniques que l’any següent, a l’apropar-se la festa i sense pensar-s’ho dues vegades, Henriod va autoritzar que els infants lleidatans sortissin lliurament al carrer amb fanalets.

Avui vigília de la festa de Sant Jaume, quan és compleixen 210 anys d’aquella prohibició, ens trobem amb un altre impediment no pas per motius bèl·lics com aleshores, sinó sanitaris, que ens obliga a “confinar” la Festa dels Fanalets. Però això no ha de ser cap impediment per que a l’arribar la nit, pengem els fanalets encesos als balcons i finestres de les nostres cases, per a què tot i les circumstàncies tant especials que estem vivint, la seva llum és faci més present que mai a Lleida, com així ho van fer els lleidatans la llunyana nit del 24 de juliol de 1810. 

Llum als balcons, a les finestres de Lleida i sobretot al cor des lleidatans!!!

Globallleida
Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.