Anava amb la meva esposa a la part posterior d’un autobús. En una parada puja una dona acompanyada d’un nen que s’asseu al seient que hi ha darrere el conductor. Un home acompanyat també d’un nen discuteix amb la dona. La dona agafa el nen i s’asseu davant nostre. Li preguntem que havia passat. Ens explica que l’home li exigia que el seu nen s’assegués en el seient que ocupava el meu nét perquè al seu nét li agrada asseure’s en aquest seient. Aquesta és una manera de criar tirants en les famílies.
El psicòleg Javier Urra assegura que cap nen neix sent un tirà, sinó que hi ha progenitors que no actuen com adults educadors ja que “fan tot tipus de concessions per no tenir problemes i al final el que generen és un problema”. El jutge de menors Emilio Calatayud, resumeix així aquesta complicada situació: “Els hem donat molts drets, però no els hem donat deures. Hem perdut el principi d’autoritat. Hem volgut ser amics dels nostres fills!”
La pedagoga Montse Domènech declara al respecte: “Els límits donen seguretat als nens, que se senten perduts si no hi ha pautes de conducta en les llars. Els pares necessiten agafar l’autoritat i no cedir als intents del nen de sortir-se’n amb la seva”.
Jutges, psicòlegs i pedagogs estan d’acord que si no es vol criar “tirans a casa” que els pares exerceixin de pares i que no dimiteixin de la seva autoritat. El que ni els uns ni els altres saben d’on bé l’autoritat que reconeixen els pares tenen com a tals.
El Decàleg més conegut com els Deu Manaments se l’acostuma a representar gràficament en dues taules de pedra. En la primera hi estan gravats els quatre manaments que ten que veure amb Déu. En la segona els sis que afecten l’home. És molt significatiu que el cinquè, el primer de la segona taula, tingui que veure amb la família: “Honra el teu pare i la teva mare a fi que s’allarguin els teus dies sobre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna” (Èxode 20:12). En el Decàleg Déu es presenta com l’Autoritat suprema que delega autoritat als pares, poder que els fills han de reconèixer i respectar honorant els seus progenitors. El manament indica quina a de ser l’actitud dels fills vers els pares. El pecat, però, impedeix que l’honor que s’ha donar als pares sigui efectiu. Vet aquí perquè la Bíblia ensenyi que els pares s’hagin de responsabilitzar en la tasca d’instruir els fill en el camins del Senyor. Però si els pares no creuen en Déu, quina instrucció podran donar als fills ?
Sense Déu que es l’Autoritat suprema, anarquia. No hi ha llei. Una de les èpoques més fosques de la història d’Israel va ser la dels Jutges. Breument se la descriu així: “En aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava recte als seus propis ulls” (Jutges 21:25). ¿Aquesta descripció no retrata el nostre temps? Sense Déu, malgrat que els homes legislin i legislin perquè la situació social no es passi de la ratlla, el cert és que no es pot controlar la situació.
Si Déu és mort o es nega la seva existència, les taules de la Llei, si serveixen d’alguna cosa, és per fer-ne reproduccions com objectes decoratius per penjar-los al menjador ja que queda molt bé en una llar que es manifesti cristiana. Si Déu és un concepte religiós, la seva Llei es converteix, en un legalisme asfixiant que fa que les relacions entre pares i fills siguin una ficció perquè cadascú va pel seu costat. Pares i fills viuen sota el mateix sostre però viuen en mons oposats.
Viure sense Déu com és el cas de la societat actual, malgrat que els dirigents eclesiàstic diguin que hi ha esperança perquè remunta la “pietat popular” Com a prova d’aquest remuntar la “pietat popular” presenten la massiva participació en les processons de Setmana Santa. La “pietat popular més que una demostració de fe genuïna és una prova del que vol la gent és distracció, espectacle, oblidar-se momentàniament de les seves cabòries. Passar-s’ho bé. Aprofundir en els misteris de la fe cristiana, ni pensar-hi!
Els problemes que avui es fan evidents en les relacions entre pares i fills és una mostra que la “pietat popular” no serveix per resoldre el problema que els fills es converteixin en tirans de les seves famílies i que les governin despòticament. Per intentar trobar solució a aquesta problemàtica s’ha d’anar a buscar la solució que aporten el Deu Manaments. S’ha de començar per acceptar l’autoritat suprema de Déu i per tant acceptar la seva Llei com autoritat absoluta. Cal, doncs, acceptar l’existència del Déu etern que en la persona del seu Fill Jesús encarnat es manifesta com “Déu d’amor” (1 Joan 4:8). Havent cregut en aquest Déu que es manifesta en Jesús, l’amor de Déu comença a omplir el cor del creient que es vessa al seu entorn. Si els pares són recipients de l’amor diví els primer en notar-ho seran els fills que si se’n fan receptius el temor de Déu es farà present en ells, presència que els estimularà a estimar Déu sobre totes les coses i la conseqüència immediata serà l’amor als pares, el proïsme més immediat. Llavors l’honorar el pare i la mare serà un fet natural que brollarà d’un cor en el que morarà l’Esperit Sant. La base d’unes bones relacions socials s’ha establert. La resta del Decàleg és la conseqüència lògica d’haver-se restablert l’autoritat suprema de Déu en el nucli familiar.
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.