El primer Congrés Català de Repoblament impulsat per la Diputació és posa en marxa a La Llotja de Lleida amb 300 participants

El vicepresident Jordi Latorre destaca que “el territori lleidatà és el més afectat pel despoblament” i confia que del congrés “en surti un consens per revertir la situació”

El primer Congrés Català de Repoblament s’ha posat en marxa aquest dijous a La Llotja de Lleida, on durant dos jornades s’aplegaran 300 congressistes, una xifra que suposa que s’han esgotat les places disponibles, superant les previsions de la Diputació de Lleida, impulsora d’una iniciativa que esdevindrà un espai on presentar i debatre idees, projectes, experiències d’èxit i respostes útils a la crisi del despoblament, situant-se així com a referència en aquest àmbit.

L’acte inaugural s’ha celebrat a la Sala Leandre Cristòfol i ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, del vicepresident primer, Jordi Latorre, de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i de la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, entre d’altres.

En la seva intervenció, Talarn ha defensat “una mirada objectiva al nostre entorn” que “ens obliga a assumir la realitat” que, en matèria de població, pateixen les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran. “Aquesta radiografia ens ha marcat les línies d’acció global a la Diputació”, que ha situat la lluita contra el despoblament com una de les seves prioritats, i ha afegit que la fórmula per fer arrelar projectes de vida al territori és producte d’un conjunt de polítiques i decisions transversals que impliquen totes les administracions, però també tots els àmbits de cada una d’elles”.

El president ha recordat que, en aquest mandat, “hem incrementat un 25,70% els diners directament destinats a ajuntaments i consells comarcals”, i que en aplicar els criteris de discriminació positiva, les comarques que han vist una major inversió de la Diputació han estat precisament aquelles que més veuen perillar el manteniment de les seves poblacions, com el Solsonès, les Garrigues, la Segarra, els Pallars, l’Urgell i la Noguera”.

Talarn ha volgut acabar la seva intervenció llançant un missatge encoratjador, tot recordant que “a la nostra terra conreem talent, que a les terres de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran disposem d’un entorn educatiu d’alta qualitat per permet disposar de talent humà d’alta capacitat emprenedora, i aquesta és una bona base per a treballar el repoblament: ser capaços de retenir aquest talent i d’atraure nou talent perquè és atractiu i viable viure a l’entorn rural”.

Per la seva part, el vicepresident primer Jordi Latorre s’ha mostrat molt satisfet per la participació en el congrés, ja que havien previst un aforament màxim de 300 persones i s’han cobert. El vicepresident ha reconegut que “no ens agrada, fer el congrés a Lleida”, perquè “no ens agrada ser la capital del despoblament, però hem d’afrontar les coses com són i el territori lleidatà és el més afectat pel despoblament” i cal afrontar-ho, tal com ja ho estan fent algunes administracions, com és el cas de la Diputació de Lleida i també altres entitats, de manera que espera que del congrés “en surti un consens per revertir la situació”.

Latorre ha ofert algunes dades significatives en aquest sentit, detallant que “en els últims 10 anys al territori lleidatà, entre els 169 municipis de la demarcació de Lleida que han perdut població, s’ha perdut 6.100 persones, el que suposa menys de l’1 per mil de la població catalana”, de manera que “amb poc es pot repoblar un 30 per cent del territori català”. Per tant, ha afegit Latorre, la situació és greu, però “és possible fer-ho” i així “equilibrar el país de forma adequada”, de manera que “és tant important que la gent que hi ha no marxi com que pugui venir gent nova”, i que el veritablement important és que “hi hagi vida, i vida de qualitat, amb llocs de treball, oportunitats i serveis”.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha felicitat la Diputació per organitzar un congrés al voltant d’una qüestió en la que la ciutat de Lleida “a ningú no se li escapa que és el referent urbà d’una part d’aquesta Catalunya que cal repoblar”. L’alcalde de Lleida ha remarcat que, en el més tocant a la capital del Segrià, una de les grans mancances és “la necessitat de disposar d’una vegada d’una xarxa de rodalies que ens permetria garantir una estructura més ben connectada al nostre territori”, a la vegada que ha desitjat que el congrés esdevingui “un punt de partida de les polítiques en favor del repoblament”.

La delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Montse Bergés, també ha volgut felicitar l’organització per posar en marxa un congrés “molt necessari” i que té com a objectiu “fixar la població al territori i si pot ser augmentar-la”. Per aconseguir-lo, la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida ha dit que es necessita la participació de tothom, administracions, agents i ciutadania, i que cal treballar “amb agendes compartides” en una problemàtica que, per a la Generalitat, “és una prioritat”.

En acabar l’acte inaugural, s’ha celebrat la taula institucional titulada ‘Reptes i possibilitats dels municipis rurals’, que ha comptat amb la participació de Jordi Latorre, vicepresident primer de la Diputació de Lleida; Francesc Boya, secretari general per al Repte Demogràfic (MITECO); David Rodríguez, secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran; i Sergi Penedès, secretari general adjunt de l’Associació Catalana de Municipis.

Una segona taula rodona ha consistit en una conversa entre tres dones que amb els seus projectes, activisme i exemple treballen cada dia per revertir el despoblament, amb Imma Puigcorbé, veterinària, ramadera sostenible i aliada de la pagesia; Marta Lloret ‘la Caçadora de Masies’, un projecte horitzontal de recuperació de masies per reconstruir habitatge digne en entorns rurals; i Marta Lluvich, d’Altron al Pallars Sobirà, periodista i ànima de ‘La Botiga més petita del món’.

A continuació ha estat el torn per a Víctor Peguera, director de l’Àrea de Planificació i Cooperació Municipal de la Diputació de Lleida, que ha presentat els eixos temàtics del Congrés, que són habitatge, desenvolupament rural i noves aliances territorials, i bones pràctiques i consideracions sobre serveis bàsics i de proximitat.

El matí s’ha tancat amb una presentació de casos d’èxit sobre habitatge, una sessió moderada per Ton Lloret, gestor cultural, impulsor de la iniciativa en les xarxes socials ‘Repoblem’ i autor del llibre ‘Repoblem. L’any que vam tornar al poble’. S’han presentat els casos ‘Estratègia d’habitatge al municipi de Maldà, al Consell Comarcal de l’Urgell i projecte compartit a la Vall del Corb, amb Sebastià Mata, regidor de l’Ajuntament de Maldà i conseller d’educació, joventut, habitatge i repoblament; ‘Acompanyament amb la planificació de l’habitatge en municipis petits a través dels Programes d’Actuació Municipal en Habitatge. Diputació de Girona’, amb Anna Pla, cap de secció d’Habitatge, Àrea d’Hisenda, Administració, Promoció Econòmica i Cooperació Local; i el Projecte ‘Viure a Vallcebre’, amb Nydia Tremoleda, antropòloga i experta en rehabilitació.

El primer Congrés Català de Repoblament, que serà clausurat demà divendres per la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà,  està destinat a càrrecs electes, alcaldesses i alcaldes, equips municipals, personal tècnic, i també és obert a docents, investigadors i estudiantat interessant en la temàtica.

L’objectiu del congrés és oferir un horitzó d’esperança davant la realitat, i tindrà unes línies principals de treball, com són l’habitatge, noves aliances i desenvolupament rural, i bones pràctiques i consideracions sobre serveis bàsics i de proximitat.