EL PETIT GABRIEL

L’assassinat de Gabriel, el nen de vuit anys ha fet que Cayetano González en el seu escrit El mal existeix, s’hagi fet aquestes preguntes: “Què passa per la ment d’un ésser humà per acabar o ajudar a acabar amb la vida d’una criatura de vuit anys que a més és fill de la seva actual parella? Com ha pogut estar vivint aquests dies aquesta dona en l’esquizofrènia absoluta d’aparèixer en les diverses concentracions  de suport a Gabriel i als seus pares naturals, sabent que el nen era mort? ¿No ha tingut en tot aquest temps transcorregut des de la desaparició del nen cap moment de defalliment, de feblesa, de dubte, de commiseració amb el que estaven passant els pares de Gabriel?” Afegeix l’autor d’aquestes preguntes: “Aquestes preguntes i moltes altres que es podrien plantejar no tenen una resposta fàcil. Per descomptat,  no la tenen de de la lògica i la raó humana. Per això, en un intent d’aproximació per buscar alguna explicació, s’haurà d’admetre que l’existència del mal és quelcom real”. El mal no és una qüestió metafísica que es pugui explicar en discussions filosòfiques. Demostrar l’existència del mal s’escapa al discerniment humà. Per força s’ha de descansar en la fe. No en qualsevol fe. Solament aporta llum a aquest problema la fe que és do de l’Esperit Sant que es rep per la creença en Crist.

Quan apareix el mal? En el moment que Llucifer i els àngels que el seguien es rebel·len contra Déu. Com va ser possible que en un temps que no existia el mal aquest es presenta sobtadament, pot ser motiu de grans debats que a l’hora de la veritat no aporten solució perquè és un misteri que només el pot desxifrar la Paraula de Déu. Aquesta és la realitat que s’ha d’acceptar. El mal existeix. No és lluny. El portem dins cadascú de nosaltres. En cas contrari ens donarem cops de cap contra la paret que ens faran més mal que bé.

A l’inici de la història humana, quan els nostres primers pares sojornaven en el paradís, el diable posseint una serpent enganya Eva perquè aquesta mengi el fruit prohibit. Aquesta camel·la Adam perquè l’acompanyi en la desobediència. Aquí comença el drama humà que ha durat fins avui i que es perllongarà fins a la fi del temps. L’home passa de ser pur a pecador, amb la tendència a fer el mal, amb l’agreujant que, el diable, pare de mentira i homicida des del principi, incita a fer el mal.

El diable és un ésser espiritual molt poderós. Damunt d’ell hi ha el Totpoderós que limita la llibertat d’acció al seu vassall díscol. Aquesta relació queda clarament especificada en Job 1:6-12; 2:1-6. El diable pot fer malifetes sempre restringides a la voluntat del Creador. L’home per naixement natural naix sent un fill el diable que manté la tendència a fer el mal i més sent incitat pel maligne a fer-lo. Aquí neix una pregunta: ¿És l’home responsable dels seus actes dolents si una voluntat aliena a ell el mou a fer el mal? A aquesta pregunta la Bíblia li dóna resposta clara en la persona de Judes, el deixeble que va trair Jesús lliurant-lo per 30 monedes de plata al Sanedrí que buscava desfer-se d’Ell.

Judes era el tresorer del grup i cisava de la bossa. Aquesta actitud demostrava que era un pecador i un fill del diable. Però en el cas de Jesús la possessió satànica pren una altra dimensió: “Satanàs va entrar en Judes, l’anomenat Iscariot, que era del nombre dels dotze” (Lluc 22:3). Aquesta entrada  de Satanàs en Judes va intensificar la seva perversitat: “I se’n va anar a parlar amb els principals sacerdots i amb els oficials de la guàrdia sobre la manera de lliurar-los-el” (v.4). Poc després Jesús i els seus deixebles, entre els quals s’hi trobava Judes van anar a celebrar la cena pasqual. Excepte Jesús, cap dels assistents a l’àpat sospitava del traïdor. No s’ha d’oblidar que Satanàs que és “el pare de la mentira” és molt astut a l’hora de deixar entreveure el que és. Que li preguntin a Eva que la va ensarronar amb els seus afalacs. ¿Va ser culpable Judes per haver lliurat Jesús a les mans dels qui el volien veure mort? Segons Jesús, sí: “Certament el Fill de l’Home se’n va, tal com està escrit d’Ell, però ai d’aquell home per qui el Fill de l’Home és lliurat! Li hauria estat millor de no haver nascut a aquell home” (Mateu 26: 24).

Un text que aporta més llum al tema de la possessió satànica: “I després de ressuscitar (Jesús) a l’alba del primer dia de la setmana, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de la qual havia expulsat set dimonis” (Marc 16:9). Per als jueus el nombre 7 implicava plenitud. De la vida privada de Maria Magdalena, llevat aquest text, els evangelis no en diuen res. Sempre se l’esmenta en companyia d’altres dones. En algun moment de la seva vida es va trobar amb Jesús, va dipositar la fe en Ell i va ser alliberada de l’opressió satànica. El cas de Maria Magdalena és un motiu d’esperança per a tots els pecadors i especialment dels grans pecadors que cometen crims esgarrifosos. L’esperança del perdó de Déu i de rebre el do de la vida tern és a l’abast de tothom. Qui clama a Jesús que el perdoni pot tenir la certesa d’oir en la profunditat de la seva ànima com Jesús li diu: “Vés-te’n en pau la teva fe t’ha salvat”.

Octavi Pereña i Cortina