CONÈIXER LA HISTÒRIA. EL PACTE DE LA MONCLOA DEL 77  

Escrit per Ventura Margó

Signants dels «Pactes de la Moncloa»

Aquest dies, no es para d’anomenar el Pacte de la Moncloa del 77. Contínuament hi han articles que es volt comparar aquell passat amb el present. Pacte que tot sovint s’anomena a Santiago Carrillo com a l’home que va signar per estar d’acord en aquell pacte, al que alguna gent d’esquerra encara avui, sense conèixer la realitat, el critiquen. I els altres, els de la dreta, el nombren per fer creure que aquell dirigent era més comprensible que els idealistes d’avui que no són més que uns intransigents que volen posar Espanya en un caos i convertir-la en un despotisme.

Propaganda que ja se’n cuiden d’escampar-ho els grans mitjans a les seves mans. El temor dels poders fàctics es a causa de l’aparició d’un grapat d’idealistes que en un principi creien serien flor d’un dia, però, quan s’han adonat que la rosa està ben fresca i les ànsies de lluita per fer una societat més justa encara persisteixen, intenten frenar cap mena de canvi utilitzant la divisió de les esquerres descarregant amb fúria tota la seva maldat.

Ho diuen clarament els que enyoren aquell passat de foscor quan l’oposició al règim franquista d’aquell moment sols era la gran fe dels progressistes conscients de la immensa força del enemic valent-se de la inhumana repressió contra tot aquell que estava per una evolució democràtica. Durant anys, els familiars dels presoners que havien defensant la legalitat de la República, farien cua a les portes de les presons La Model de Barcelona, Yeserias de Madrid, Penal de Burgos i les de tot l’Estat, i sempre amb el temor que se’ls donés la notícia que havia estat condemnat a la pena màxima acusat de “Auxilio a la Rebel·lió” quan foren ells els sediciosos al no respectar la voluntat de les urnes que sortiria vencedor la coalició de les esquerres.

En un principi, el cop d’Estat feixista seria recolzat per la banca i per l’església, principals promotors per trencar la legalitat de la República de 1936. Durant els 40 anys de dictadura, aquests mateixos poders econòmics serien els més ferms defensors del franquisme, però havia arribat l’hora que, pels seus interessos econòmiques, tenien la necessitat d’integrar-se a la Europa comunitària, i per aconseguir aquesta meta Franco ja els feia nosa per realitzar un canvi de camisa com si ells mai haguessin protegit la dictadura. I ara, la dreta, no te les mateixes condicions de superioritat d’antany al tenir en front una esquerra progressista disposta a modificar sistemes immorals, i per això fan el ronsa de no signar el pacte sinó poden tenir el poder en mans dels mateixos de sempre, o sigui, del gran capital.

Perquè, quina força real tenien en aquell temps els partits progressistes quan els principals líders polítics estaven exhaust de tanta lluita d’anys i els franquistes disposaven de tot l’aparell econòmic i repressiu?

Aquell pacte dels partits d’esquerra no significaria estar d’acord amb tota la línea que proposaren els renovadors dels poders econòmics, però sí de moment poder acabar amb aquell exili d’anys voltant d’un costat a l’altre del món quan, a més d’un immens sacrifici polític, havia ocasionat la desfeta de tantes famílies que el company o companya ja no podia més.

Primer la Gerra Civil d’Espanya, després la segona Guerra Mundial i l’exili il·legal en països que s’anomenaven democràtics com França Anglaterra i altres que eren els mateixos governs que a la nostra Guerra Civil havien utilitzat la tàctica de la no intervenció per no donar suport al govern legal de la República, quan la seva vertadera intenció no era altra que recolzar al cop d’estat franquista que avortés una República disposta a treure un feudalisme que regia al país.  

La situació d’aquells que durant anys encara mantenien l’entorxa de la lluita, cada reunió del Comitè Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) s’havia de fer a l’estranger: França, Alemanya de l’Est… En aquestes reunions s’hi concentraven uns 125 militants, la meitat del interior i l’altre de gent exiliats en països diferents: Mèxic, Unió Soviètica, Checoslovaquia, Rumania i altres punts del món. Al parlar amb aquella gent es podia donar comte del nerviosisme que portaven al seu cos. En una conversa, tot dinant, Carrillo deia que vivien a França i que representava un martiri costant quan els seus dos fills, encara adolescents, anaven al col·legit amb nom fictici i temien que en algun moment se’ls escapés el vertader.

Un altra conversa seria amb Josep Moix, que havia estat alcalde de Sabadell i ministre del treball amb la República que en aquells dies vivia a Checoslovaquia. Quan se li parlava de Catalunya la emoció es podia veure al seus ulls escoltant la nova generació amb l’espera de poder posar aviat els peus a casa seva, il·lusió que per desgràcia a l’any següent no hi hauria nova conversa. Ens havia deixat!.

La narració de Miquel Nuñez relatant les tortures a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona pel policia Joan Creix de la Polític Social, explicació que seria feta amb la presència de l’advocat que el va defensar al judici, Josep Soler Barberà. Aquets homes i dones es mereixien un repòs i veure la legalitat dels partits, per això signaren el pacte del 77 encara que tingueren de sacrificar alguns punts del seu programa. I no s’ha d’oblidar que gràcies a la seva llarga lluita ara tenim una democràcia, que encara que no perfecta, es pot parlar i escriure.

Motiu pel qual, si l’oposició va estar d’acord en aquell pacte anomenat de la Moncloa, va ser per pura necessitat al no haver-hi altra solució millor.  

La lluita d’aquells beterans se’ls ha de recordar, i els nous idealistes que sembla que han entès la necessitat de la unitat, i que intenten ocupar el seu lloc en condicions diferents però amb la mateixa idea de fer un país millor, hauran de tenir tot el nostre suport perquè d’obstacles i falsedats de la dreta no els en faltarà. 

Ventura Margó

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.