D’AQUELLES NOCES AQUESTS CONFITS  [4]. País de Marca brostat de la Soca Carolíngia (759)

CARTA AL DIRECTOR. Per Santiago Suño li Molina

Sr. Director:

Catalunya:

* 2 Naixement històric: (Origen o principi d’un nou país i d’una consciència nacional)

D’antuvi, el naixement històric de Catalunya en els comtats del Nord-Est peninsular no partí del suposat arrelament visigòticminso i fràgil malgrat dos segles i escaig de persistència, sinó que el substrat de població aborigen d’aleshores, amalgamat per l’ iberisme” i un mil·lenni de “romanisme”, poques coses hi guanyà d’una minoría ètnica goda dominant, sense una àmplia base popular genuïna, que es va esfondrar davant la fulminant invasió musulmana sarraïna en la primavera del 714.

En canvi, la gent cristiana humil i pagesa hispano-romana autòctona, de condició jurídica lliure, fugí tot seguit de l’ocupació “islàmica andalusí” del Nord-Est peninsular i va anar cap al nord, traspassant la ratlla fronterera de la serralada de l’Albera, terminació oriental del Pirineu, que així els separava de les províncies eclesiàstiques de Narbona (al nord) i de Tarragona (al sud), penetrant dins territori de la Septimània o antiga Narbonense romana (NarbonaNimesCarcassonaRossellóConflent i Cerdanya), aleshores semi-despoblades i tot just alliberades del jou sarraí per la dinastia carolíngia l’any 759, on un cop arribada i instal·lada allí s’hi establiren a l’empara dels successius capitulars o preceptes promulgats per Carlemany (780801), Lluís el Piadós (815) i Carles el Calb (844), que els confirmaren la legítima propietat de les terres ultra-pirinenques ocupades seguint el precepte visigòtic de l“aprisió” (apprehensio) dret del primer ocupant en la rompuda i explotació de les terres ermes del fisc reial i, per tant, públiquesdurant 30 anys sense interrupció.

De la mà ara sobretot dels comtes septimanstolosansaquitans i gascons, interessats en crear una mena d’”estat-tap” o d’entitat territorial virtual (Marca Hispànica o de Gòtia), construcció geopolítica que es pretenia amb sòlides fronteres al sud, és a dir, a l’Ebre i al Cinca, per tal d’assegurar la defensa de la frontera “marca pirinenca” de l’Imperi Franc, la progressió de l’avanç reconqueridor i repoblador carolingi esdevingué força ràpid. I així, l’any 782 s’alliberà l’Alt Empordà, encomanat al comte got Ermenguer // el 785 Girona i rodalia es lliuraren al rei d’Aquitània, fill de Carlemany, encarregant la governació al comte franc Rostany // i el 789 l’Alt Urgell passà a domini cristià, restant sota jurisdicció del comte got Borrell, juntament amb Conflent-Cerdanya, comtats que pel corredor transpirinenc del coll de la Perxa abocarien els excedents de gent cap a la Catalunya central i la “Marina”.

I pel que fa als comtats costaners de la “Marina”, l’embranzida franco-tolosana permetria tot seguit recuperar Barcelona (801) i el repoblament del Pla de Bages, que a més reberen una migració d’occitans i de refugiats hispans a través del corredor Portús-Girona, encomanant (801-820) el nou comtat barceloní al got Berà, probable fill del marquès Guillem de Tolosa, qui ben aviat n’acumulà també la possessió dels comtats de Rosselló i el de Girona (812-820). Alhora, els comtes tolosans menaren per l’alliberament (806) dels comtats muntanyencs de Ribagorça i de Pallarsa penes tocats per la invasió sarraïna, que mai no ultrapassà més amunt de la línia de Tavernes, Ovarra, Alaó, LavaixSenterada i Gerri, amb un reguitzell de monestirs prop dels grans engorjats pirinencs, fortificats per tal de vigilar-los, i on hi governarien els descendents del comte Ramon II, oriünd de la Bigorra.

El govern de les primeres i noves comunitats rurals ultra-pirinenques de pagesos lliures així creades per refugiats hispano-romans i algunes també per la pagesia de la muntanya pirinenca no envaïda, seria encomanat primer a funcionaris imperials gots (comtes), sotmesos als francs, però conservant encara les lleis i les institucions visigòtiques, tot i que ben aviat entraren en regressió constant fins a la seva plena substitució per les d’origen franc, les quals els atorgaren protecció, més teòrica que no pas real, a canvi de la submissió per jurar fidelitat i prestar homenatge als monarques francsamb fixació tanmateix de deures fiscals i militars a la fi de col·laborar en la reconquesta i repoblació dels territoris abandonats del que havien estat comtats visigòtics al Nord-Est peninsular.

Cada cop més la inicial fragmentació territorial de la part ja reconquerida i alliberada del jou sarraí del futur país català en ambdós vessants pirinencs restà políticament estructurada com una pinya de comtats o circumscripcions político-administrativesintegrades a l’Imperi Carolingi a través de la “Marca de Tolosa” (RibagorçaPallarsUrgellpagus de Berga i d’OsonaCerdanyaRasés i Carcassona) i també de la “Marca de Septimània” (BarcelonaGironaBesalúEmpúriesPeraladaVallespirConflentRosselló Narbona), que si de primer foren regits per diverses dinasties de ‘comtes’ gots o francs, ben aviat serien substituïts per dirigents autòctons amb un origen hispano-got, donant la sensació que la futura Catalunya Vella constituïa un gran condomini de famílies comtals autòctones, sòlidament instal·lades des del segle IX i de bon antuvi sempre per damunt de tot amb una consciència d’unitat potser més de caire parental que no pas territorial, solidaritat entre elles gràcies a l’entronització i consolidació en el govern dels comtats dels vells llinatges indígenes legitimistes sorgits del tronc comú de Carcassona.

Mentrestant, a la dieta franca d’Attigny (870) i a l’assemblea o Concili de Troyes (un altre 11 de setembre de 878!), presidit pel papa Joan VIII i pel rei carolingi Lluís el Tartamut, que hi fou solemnement coronat, els monarques francs exerciren per darrera vegada el dret de disposició de nomenaments sobre els seus comtats en territori català a banda i banda del Pirineu, recompensant la seva fidelitat amb el repartiment entre els fills de Sunifred I, en Miró el Vell, d’una bandai en Guifré el Pelós, de l’altra, dels següents honors: investir comte de Conflent i de Rosselló-Vallespir, amb el Capcir i la FenolledaMiró I el Vell (878-896) // i adjudicar el nucli embrionari de Catalunya, constituït pels comtats pirinencs d’Urgell Cerdanya (870), amb el Berguedà i la vall de Ribes, al seu germà Guifré I el Pelós (878-897) i, a més a més, els comtats marítims de Barcelona i de Girona-Besalú, esdevenint així el geni vertebrador del futur país des de final del segle IX traslladant la cort comtal amb centre a Barcelona. I aquest darrer serà l’origen de la dinastia del Casal de Barcelona, tenint com a senyal heràldic les quatre barres vermelles o quatre pals de gules sobre un camper groc o d’orgènesi de la bandera de Catalunya i de la Corona d’Aragó, indubtable escut dels comtes de Barcelona, havent estat trobat als sepulcres romànics de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes” (†1082) i també pintat al tron reial d’algunes talles romàniques sobre fusta policromada, com la de l’esglesiola preromànica de Matadars (s.XII), al Bages, amb la bandera catalana al respatller.

Perquè, evidentment, fou el comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya (834-848), nat a Arrià, prop de Pradabressol de Catalunya a les contrades nord-pirinenques del Conflent, i fill del comte Bel·ló, personatge d’ascendència visigòtica de la casa pairal de Campllong de Conflentcap del llinatge comtal establert a la veïna Carcassona, a mig camí entre Perpinyà Tolosa (amb els casals del CarcassèsRasès, CoseransFoixVolvestrePodaguèsSabartèsMenerbès i Saissac), i un dels sis o set que en temps de Carlemany posseïen el domini de la major part del territori occità com a funcionaris imperials gots sotmesos als francs, qui vers l’any 844 constituirà la soca de la dinastia privativa i nacional de nissaga estrictament catalana en ser beneficiat per la seva lleialtat provada envers els reis francs (”fideles regis”) i èxits militars amb el nomenament pel rei franc Carles el Calb comte també de BarcelonaGirona Besalú, a més de NarbonaBesiers i d’altres cinc comtats satèl·lits (AgdaMagalonaNimesUsès i Lodeva), situats tots a la Septimània visigòticaantiga Narbonense romana, ostentant d’ençà del capitular o precepte legal carolingi de Quercy (877la privatització del poder en mans del mateix comte i, també, la tendència hereditària en el gaudi dels beneficis, honors i càrrecs imperials.

Doncs bé, Guifré I el Pelós (878-897) esdevingué el veritable seny vertebrador del país pel fet d’haver relligat ambdós nuclis embrionaris de la Muntanya (comtats d’Urgell i Cerdanya) i la Marina (BarcelonaGirona-Besalú), mitjançant la colossal tasca pública i privada de fortificació i repoblació sistemàtica pel procediment de l’aprisió de les devastades planes interiors del país, que restaren englobades dins un flamant comtat d’Osona, nou de trinca, convertit en una mena d’estratègic tascó interposat entre els dos perns“muntanyenc” i “marítim”, del domini de la Casa comtal de Barcelona, que així assegurà la continuïtat del territori i omplí el buit que fins llavors la trencava.

Definitivament escombrat el visigotisme polític i aferrats els comtes catalans al legitimisme carolingi”, aprofitaren el buit de poder que a poc a poc anà esmorteint les seves vinculacions amb la decadent i ja afeblida monarquia franca al nord del Loira un cop extingida el 888 la nissaga carolíngia del tron franc, i també sobretot per l’allunyament geogràfic de la cort reial amb la interposició al bell mig del poderós comtat occità de Tolosa de Llenguadoc (TolosaAlbigèsCarcíSant GèliAvinyóAurenjaCarpentràs Argence) estès de la Garona fins al Roine, factors tots ells que varen moure a que Guifré I s’alcés com a primer comte que convertí en hereditàries la dignitat i les funcions comtals, abans d’encomanda a títol de benefici de part del rei franc, i d’ençà d’aleshores tingudes com a patrimoni familiar i dinàstic i, per tant, jugant-hi el dret hereditari de successió a semblança dels béns privats. En altres paraules, independència de fet en allò que concerneix al poder franc.

Per tant, brostat de la soca carolíngia (782-985) i amb el seu ràpid avanç reconqueridor i repoblador, havia nascut ja Catalunya, un nou país de frontera o “marca” encara sense nom propi.

(Continuarà)

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.