Cuixart: «La meva prioritat ja no és sortir de la presó, és denunciar la vulneració de drets i resoldre el conflicte»

El president d'Òmnium situa l'1-O com "l'exercici més gran de desobediència civil d'Europa" i defensa que Catalunya "repudia la violència"

ACN Madrid .- El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat durant la seva declaració davant del Tribunal Suprem que la seva prioritat en aquests moments no és sortir de la presó, sinó «resoldre» el conflicte entre Catalunya i Espanya i en «denunciar la vulneració de drets fonamentals» que considera que s’està produint. Per això, s’ha desvinculat de les declaracions que va fer durant la fase d’instrucció, quan volia sortir de Soto del Real «al preu que fos». Cuixart, que s’ha presentat com a «pres polític», ha definit l’1-O com «l’exercici més gran de desobediència civil d’Europa», ha avisat que el «dolor» provocat aquella jornada «durarà generacions» i ha insistit en diverses ocasions el caràcter «no violent» del 20-S i l’1-O: «Catalunya repudia la violència».

Cuixart, que ha respost al fiscal Jaime Moreno i les defenses però no a l’advocacia de l’Estat ni a l’acusació popular de Vox, s’ha definit així davant del tribunal que el jutja: «Soc un pres polític, no un polític pres, juntament amb el meu company Jordi Sànchez som a la presó per ser activitats socials. També s’ha declarat independentista i republicà i ha reclamat que no se’l jutgi pels seus «sentiments».

El president d’Òmnium també ha criticat la «judicialització» del conflicte «polític». «Alguns poders de l’Estat no han reaccionat encara, és una qüestió de diàleg i el que dic jo ho diuen majoritàriament els ciutadans», ha manifestat. Per això, ha dit que «interpel·la» l’Estat perquè mantinguin «actitud militant, pacífica i serena». I ha criticat el paper dels polítics en el dia d’avui. «La política encara no hi és, i aquí parlem de política, els polítics tenen l’obligació d’afrontar els fets», ha manifestat.

«Desobediència civil»

Segons Cuixart, el referèndum que no tenia com a objectiu «atacar tot l’ordenament jurídic, sinó un fet concret», és a dir, la suspensió per part del TC del referèndum. «L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint com assumeixo jo avui les conseqüències de la desobediència civil», ha reconegut. Cuixart ha citat històrics líders socials i pacifistes com Rosa Parks, Martin Luther King o Mahatma Gandhi per defensar el seu posicionament. Davant del «dilema» generat per la suspensió de l’1-O per part del Tribunal Constitucional, van apostar per «defensar l’exercici de drets fonamentals».

A més, ha remarcat que la mateixa sala penal del Suprem ha afirmat en sentències que l’exercici de la desobediència civil és «símptoma de bona salut d’una democràcia». «Vist a posteriori l’1-O va ser un exercici de desobediència civil davant una suspensió il·legítima i injusta del TC, i la desobediència civil no és punible», ha manifestat.

20-S: els danys als cotxes «no són propis» de l’independentisme

El president d’Òmnium ha defensat que la comitiva judicial podia utilitzar el passadís que es va fer per sortir: «Va sortir molta gent, entraven i sortien i no se’ls demanava cap autorització, per allà hi va passar una multitud de gent, no hi havia cap mena de control, es podia caminar». Cuixart ha reconegut que era «aparatós», però ha demanat no qüestionar «la bona voluntat de qui va fer el passadís». En canvi, el fiscal ha preguntat a Cuixart si li semblava «seriós pensar» que els membres de la comitiva judicial podien «sortir» per aquell «passadís estret».

Sobre la secretària judicial, ha dit que li hauria «agradat» que dins «l’escenari de normalitat» hagués fet servir el passadís que havien organitzat els voluntaris perquè era «segur». Ara bé, ha evitat criticar la seva opció de sortir pel teatre Coliseum. «No qüestiono el que va decidir, ho respecto», ha manifestat. Tampoc ha entrat en la polèmica de si va haver de saltar un mur per sortir. «Jo ho he llegit però no sé més», ha afegit. Cuixart ha defensat en aquest punt la «voluntat impecable de la gran majoria de servidors públics», inclosos fiscals o jutges.

Pel que fa als danys als vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia a la Rambla de Catalunya, Cuixart ha recordat que ja va lamentar «públicament» els danys causats als vehicles i els ha donat valor «públic» també per a la societat catalana. «Tinc un sentiment públic tant ampli com per pensar que els cotxes de la guàrdia civil són part de la societat catalana», ha dit, tot i afegir que tampoc li van agradar els danys provocats pels cossos estatals durant l’1-O als centres de votació del referèndum.

El president d’Òmnium ha argumentat que els danys als vehicles «no responen a l’actitud dels manifestants del moviment sobiranista, perquè no destrossen mai res», i ha lamentat que una «cosa menor» oculti altres fets com al imputació de «750 alcaldes». Cuixart ha reiterat que aquests danys van ser «una actitud no pròpia del civisme del moviment sobiranista».

També ha explicat que van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil a la nit (cap a dos quarts de dotze) per comunicar que volien que tothom marxés abans de la mitjanit, quan acabava el permís de manifestació. Ha explicat que van provar de comunicar-ho d’altres maneres però que «no se’ls escoltava» i que per això decideixen pujar als vehicles. En canvi, el fiscal ha recriminat a Cuixart que havia optat per pujar a un «altar majestuós» –en referència als vehicles- per desconvocar la concentració.

1-O: a la policia li va faltar «paciència»

Pel que fa a l’1-O, Cuixart ha retret a la policia espanyola l’ús de la violència i ha dit que haurien «aconseguit el mateix objectiu amb una mica de paciència i sense usar la violència». «Podrien haver tret els manifestants un a un, com es fa en un desnonament per exemple», ha afirmat a preguntes del fiscal. També ha defensat «l’actitud pacífica» de la població mentre la policia intentava emportar-se «caixes de plàstic».

Cuixart ha garantit que «mai» ha demanat a cap ciutadà que s’interposi a un agent de policia «armat fins a les dents» i ha reiterat que «la violència no forma part de l’ADN de la societat catalana». «No faria mai res perquè algú s’enfrontés a la policia, no ho he fet mai i mai ho faré», ha reblat. «Algú pensa que som tan ingenus que creiem que ciutadans de peu anirien als col·legis i podrien tòrcer i doblegar la voluntat dels funcionaris de no fer la seva tasca?», s’ha preguntat.

Objectiu: col·legis «plens de gent»

Ha explicat que l’objectiu era aconseguir que els col·legis estiguessin «plens de gent» per «mostrar a la comunitat internacional que a Catalunya hi ha un 80% de la societat catalana que vol celebrar un referèndum». Però ha advertit la fiscalia que seria «presumptuós» creure’s que ell mateix, «amb 99 retuits», aconseguís «moure les masses». En aquest sentit, ha recordat les paraules de Jordi Sànchez durant la seva declaració per afirmar que «els catalans no són ovelles».

També ha relatat que en alguns col·legis «la policia va marxar» després de la seva actuació però «sense impedir el referèndum» perquè «es va seguir votant».

A més, ha defensat l’organització del referèndum i la participació de més de 2 milions de persones. «Tots hauríem d’estar orgullosos de l’1-O, que ha estat l’exercici més gran de desobediència civil a Europa, i per veure que els ciutadans tenen aquesta capacitat de voler una societat millor», ha defensat. Cuixart ha definit el referèndum com «un exercici de dignitat col·lectiva».

Nega malversació i organització del referèndum

El president d’Òmnium Cultural ha negat que l’entitat hagi organitzat el referèndum. «És impossible que participi de l’organització perquè tenim un codi ètic de preservar la independència de l’entitat de qualsevol partit ni element de pressió», ha explicat.

A més, ha dit que no s’ha invertit «ni un euro» en l’organització del referèndum i que així ho recull un informe de la Guàrdia Civil. Per això, ha recriminat al fiscal que «doni voltes» sobre la possible participació d’Òmnium en l’organització de l’1-O.

Com ja va fer Jordi Sànchez, ha dit que ni Òmnium ni ANC no estaven «interpel·lats» per cap tribunal sobre la suspensió del TC. «No cometem cap il·legalitat perquè cap tribunal ens interpel·la directament, no es declara l’estat d’excepció ni es prohibeix el dret a manifestació», ha remarcat Cuixart, que insisteix en «l’exercici dels drets». «On vostè hi veu un escenari de violència jo em reafirmo en l’exercici de drets fonamentals per fer un referèndum», ha reblat.

«Unitat granítica d’acció amb l’ANC»

La seva defensa, exercida per Marina Roig, ha insistit en mostrar el caràcter no violent del 20 de setembre i ha mostrat diversos vídeos on Cuixart demanava «aïllar» els ciutadans que mostressin comportaments violents i també on demanava a ciutadans que volien mantenir la mobilització que marxessin a casa quan ja s’havia desconvocat.

A més, ha explicat que ell no va mantenir el paper de mediador amb la Guàrdia Civil i que només entra dos cops a dins de la conselleria d’Economia, l’últim per «cortesia» i acomiadar-se del tinent que dirigia els registres. Ara bé, ha detallat que es van «repartir els papers» amb Sànchez –ell sí va mediar amb la policia- i ha defensat que sempre treballen junts tot i tenir diferències. «La unitat d’acció amb l’ANC és granítica», ha manifestat.

Remarca el seu caràcter «pacifista»

També ha deixat clar que quan va pujar dalt el cotxe de la Guàrdia Civil no li va causar «cap dany afegit» i ha dit que en cap cas ha fet incitacions a enfrontar-se a la policia ni s’hi ha enfrontat ell mateix. «Mai demanaria a ningú que ho fes ni ho he fet jo pel meu convenciment pacifista», ha assenyalat.

A més, ha remarcat que la seva «preocupació prioritària» era que ningú «s’equivoqués i trenqui la disciplina no violenta» que, segons assegura, marca sempre les accions sobiranistes. També ha diferenciat la resistència pacífica de la resistència passiva i ha dit que durant l’1-O es va viure sempre la primera, la resistència «no violenta». «Vol dir mantenir una actitud proactiva de situar-se amb dignitat i coratge i mostrar disconformitat davant la policia però mai fer ús de la violència per evitar que la policia actuï», ha remarcat, tot apuntant que es pot entendre com una mena «d’obstrucció».

També ha concretat al tribunal l’ús del lema ‘No passaran’ –usat durant el franquisme i que la fiscalia va incorporar en el seu escrit- i ha explicat l’origen en el poema d’Apel·les Mestres, que ha recitat.

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.