CORRELLENGUA DEL PALAU D’ANGLESOLA, JORNADA D’IL·LUSIÓ I D’ESPERANÇA

Organitzar esdeveniments amb el context actual de restriccions socials no és pas fàcil. I si aquests actes tenen a veure amb la llengua, la cultura i el país, el repte és més gran, perquè vivim entre decebuts i desil·lusionats. Fins i tot quan les notícies que ens arriben de la llengua catalana són més pessimistes que mai.

Per això el 12è Correllengua del Palau d’Anglesola té un mèrit especial: ha aconseguit sumar persones i entitats, a partir d’un programa divers i ric, i ha permès viure un dissabte de reafirmació i, sobretot, d’il·lusió i esperança.

El matí del 20 de novembre, el Consellet de Participació Adolescent ha repintat un dels murals reivindicatius malmesos que tenim repartits pel municipi. Val la pena recordar que, en tots aquests anys de Correllengua, s’han creat 14 pintures en diferents parets del Palau d’Anglesola, pintures que des de l’1 d’Octubre del 2017 han anat patint vandalisme periòdicament, amb l’objectiu de desdibuixar-les.

A les 4 de la tarda els Grallers i Geganters de Fondarella han amenitzat la cercavila, amb punt d’inici a la plaça Generalitat i una parada entranyable a la Residència de Ca la Cileta. Als jardins del centre s’ha dedicat un ball de gegants als residents i treballadors. També s’ha fet aturada a la plaça Abadia, on hi ha hagut ball de capgrossos, ball de l’Elisenda i el Bernat, els gegants amfitrions, i els tres gegants de la població veïna.

La cercavila ha portat el públic a la nova plaça Muriel Casals. Els Músics per la Llibertat, que cada dimecres han tocat a la plaça Major de Mollerussa en suport dels represaliats (ja porten més de dues-centes convocatòries), han donat la benvinguda al nombrós públic assistent. I la Carme Forcadell ha estat l’encarregada d’inaugurar la plaça, vora l’Andreu Vàzquez, president d’Òmnium Ponent, Francesc Balcells, alcalde de la vila, i els hereus i les pubilles. La Carme, rebuda amb un càlid i llarg aplaudiment, ha defensat que posar el nom d’una dona a un carrer o plaça és un acte de «justícia i reparació històrica» i ha convidat a seguir l’exemple al nomenclàtor del país. I dedicar-li a la Muriel, amb qui havien compartit lluita i moments bons i també difícils, és tot un honor. Per la seva banda, en Francesc Balcells ha destacat que la plaça s’ubica en una cruïlla de camins: camí ignasià, de sant Jaume, elcami.cat, que enllaça totes les comarques de parla catalana, laCatiGat del Pla d’Urgell i la Intercatalunya, que uneix Lleida i Girona. Fent camí trobes persones que fan avançar, amb qui val la pena compartir passes; la Muriel, i la mateixa Carme, són referents en el pelegrinatge col·lectiu del nostre país. Després de descobrir la placa commemorativa, els hereus i pubilles han llegit el Manifest del Correllengua 2021, escrit per la lingüista M. Carme Junyent, i s’ha cantat l’himne dels Segadors.

La tarda ha acabat a la plaça Generalitat compartint xocolata desfeta i gaudint i aprenent a partir d’uns jocs lingüístics gegants, dinamitzats per les caps de l’Agrupament Escolta i Guia Lo Merlet. A la mateixa plaça es podia llegir l’exposició dedicada a la Isabel-Clara Simó, escriptora homenatjada en aquesta edició del Correllengua, i s’ha fet intercanvi de llibres. Més de dos-cents llibres han canviat de mans, un acte promogut per l’escola Arnau Berenguer i la Biblioteca Josep Pont i Gol del Palau d’Anglesola. El cantautor local Miquel Matamoros i la Belén Gallego han acompanyat musicalment el moment.

El punt i final l’ha posat l’Elèctrica Dharma, Crit i el DJ Lo Puto CAT. Tres grups musicals que han omplert el pavelló poliesportiu de sons del país. La Dharma amb els 49 anys de trajectòria fidel al país, i presentant Flamarada, el seu vint-i-cinquè àlbum, Crit amb músics de proximitat fent versions del millor panorama musical de Catalunya i el DJ versionant temes tradicionals i populars, per ballar-los intensament. Una vetllada organitzada per l’Associació per la Cultura Lliure, que ha sumat esforços amb la comissió del Correllengua del Palau d’Anglesola.

Una jornada de sensibilització, de reivindicació, d’estima per la nostra parla i la nostra cultura. Una jornada, potser, més necessària que mai.