CORONAVIRUS I INCAPACITAT LABORAL (1)

La OMS ( Organització Mundial de la Salut) , a part de criticar la inacció de molts països davant de l’avanç del coronavirus,  ha fet una crida als governs, a reforçar les mesures per contenir la transmissió de la malaltia i al mateix temps, ja ha reconegut oficialment,  que el COVID-19 ha assolit nivell d’epidèmia a escala global i en conseqüència, ha declarat la pandèmia. Igualment el Govern Central declara l’estat d’alarma, segons l’art. 11 de la Constitució Espanyola. Que no significa una suspensió de drets, sinó una limitació d’ells en un temps prudencial ( es la segona vegada que es declara en democràcia; la primera va ser en el conflicte dels controladors aeris).

El coronavirus està tenint greus conseqüències  econòmiques, esportives, turisme, transports etc…però en aquest article, ens centrarem en els efectes, que la malaltia,   pot tenir en el món laboral i concretament en les incapacitats laborals. Però el primer que ens tenim que preguntar, és que s’entén per aïllament? Quan a un treballador se li aïlla és perquè té un elevat risc d’haver contret el virus, desprès d’estar en contacte amb infectats o perquè mostra símptomes respiratoris o febre alta, desprès d’haver estat en un lloc  a on hi hagi infecció .Aquestes persones en aïllament, no estan afectades per accident o malaltia, però si que han d’estar vigilats per prescripció . Quan pot durar un aïllament davant del coronavirus? Normalment són 15 dies, però se sobrepassa habitualment aquesta durada en la immensa majoria dels casos. 

  Quines conseqüències laborals tindran  per als els treballadors, als quals les autoritats obliguen a estar en aïllament o en  quarantena preventiva?  

  Al respecte i en un primer moment,   la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social va  dictar una resolució 2/ 2020 , assenyalant que els treballadors en aïllament  preventiu pel coronavirus es consideraran en situació d’incapacitat temporal ( baixa laboral) per malaltia comuna, sempre que compleixen la resta de requisits i conforme al règim de la Seguretat Social. La prestació econòmica que  podran rebre els treballadors, en aquesta situació seria: un subsidi diari calculat en funció de la base reguladora i l’origen de l’incapacitat , que en el cas de malaltia comuna consisteix en el 60% de la base reguladora a abonar entre el 4 i el 20 dia , i el 75 % a partir del 21. 

    Però, la llei 6/2020 , de 10 de març, canvia de criteri, evidentment amb un objectiu d’afavorir als treballadors ,establint que les persones aïllades preventivament o ja contagiades pel coronavirus, tindran  la consideració d’incapacitat temporal assimilada a una baixa laboral per accident de treball. Aquesta mesura pels empleats per compte d’altri, suposa una millora de la prestació , passant a percebre des del dia següent  de la baixa laboral, el 75% de la base reguladora , podent arribar al 100% , en el cas de que s’hagi pactat una millora voluntària per accident de treball, en el conveni col·lectiu que sigui aplicable. Als treballadors per compte propi , donat que la cobertura per contingència professional té un caràcter voluntari, la percepció de la prestació quedaria subjecta a la formalització d’una cobertura amb alguna mútua o amb l’entitat gestora.  

 Vull finalitzar aquest article , subratllant ,que aquesta malaltia ens implica a tots, als professionals sanitaris, als quals els dono,  el meu reconeixement, agraïment i gratitud, per la gran tasca que estan desenvolupant i la seva valentia, sacrifici i coratge al estar en primera línia de la “guerra contra el virus”; també a les autoritats sanitàries:  els demanem que prenguin mesures , encara que siguin impopulars; que sàpiguen gestionar aquesta turmenta amb coordinació, agilitat i sense improvisacions i sobre tot que facin una comunicació contínua, clara, directa i transparent; però  implica també als ciutadans i aprofito per fer una crida, dirigida a tots, a complir les recomanacions sanitàries i per damunt de tot, a la gent gran, que és la més vulnerable i a la gent jove que és potencial transmissora . Ara més que mai, hem de fer pinya; hem de demostrar la nostra responsabilitat, solidaritat  i col·laboració. Junts ens en sortirem bé d’això. Els ciutadans , ens hem de mentalitzar, que durant varies setmanes, tindrem que canviar el nostre sistema rutinari de vida i a més a més de patir una gran preocupació, per no contagiar-nos, però haurem d’afrontar aquesta situació amb ànim positiu i no caure en la histèria ni en la psicosi col·lectiva. 

 Frenar el coronavirus és una responsabilitat de tots. Però ,també s’ha de afegir que aquesta malaltia, té una altra variable , que és la por. “ La por al perill és deu mil vegades més terrible que el propi perill” va dir Defoe.  Puigverd va dir que “ si triomfa la por, el gran perdedor serà la democràcia, doncs el model xinès apareixerà als ulls de tot el món , com l’únic fiable. El final de la histèria es la tirania”. No és el moment de fer crítiques sinó de prendre decisions. Ja tindrem temps poder  fer-les , en el seu cas. Ara és el moment d’actuar tots units , en la eradicació de la malaltia .Suma’t al repte: “ jo em quedo a casa”.

Jose Luis solans Pueyo. Doctor en dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida.