CORONAVIRUS I EL PERMIS LABORAL RETRIBUTIU  RECUPERABLE (4)

El Govern Central està prenent diàriament mesures econòmiques i
laborals , amb un intent desesperat d’intentar reduir i frenar la malaltia del coronavirus.

Entre al mesures, va prendre la d’establir un permís laboral retributiu recuperable, per tractar de limitar encara més, la mobilitat dels ciutadans, durant els propers dies de pandèmia. Es evident, que l’activitat laboral i professional, és la causa de la majoria dels desplaçaments que es van produint actualment en el nostre país.

Amb aquest permís retributiu recuperable, és pretén reduir la mobilitat dels treballadors a nivells similars als d’un cap de setmana. La promulgació d’aquest permís, ha causat un gran malestar entre l’empresariat, per la precipitació en l’adopció de la mesura, sense donar marge a les empreses per a procedir a una parada ordenada de la seva activitat , coneixent per endavant , que moltes empreses no podran pagar les nòmines mentre els seus ingressos es trobin a zero i a més, el sector empresarial demana , que l’estat financi, al menys en part, aquest permís retribuït. La pregunta que constantment es fan, és com podran assumir les empreses els permisos retribuïts dels treballadors si es restringeix la seva activitat i per tant els seus ingressos?.

En tot cas, què és un permís retribuït recuperable? Es un figura totalment nova. No prevista en l’Estatut dels Treballadors i estarà vigent
fins el dia 9 d’abril ( sempre i quan no hi hagi més modificacions legislatives, perquè el Gover Central el dia 4 d’Abril ja ha prorrogat de nou l’estat d’alarma i de confinament fins el dia 25 d’abril) El permís és d’aplicació obligatòria a tots els treballadors per compte d’altri, del sector públic o privat , que prestin serveis en sectors o activitats no essencials.

Per tant no es pot aplicar als autònoms ni a les activitats essencials. Fins ara tots els permisos pagats pel empresari mai s’havien de recuperar. Realment ens trobem en la figura laboral d’una distribució irregular de la jornada.

Aquests permisos , encara que els empleats no hagin de treballar, no són vacances, sinó una borsa d’hores , que tindran que recuperar-se i repeteixo, mai a costa del dret de les vacances. La data límit per a recuperar aquests 8 o 9 dies laborals és el 31 de Desembre d’aquest any i s’hauran de respectar els límits de l’Estatut dels Treballadors. El treballador ha de percebre el mateix salari durant aquestes dues setmanes?

Els beneficiaris d’aquest nou permís rebran el seu salari ordinari, per la seva totalitat de la jornada habitual i tots els conceptes retributius, incloent el salari base i els complements salarials.

L’empresari es farà càrrec de les cotitzacions socials que li corresponguin. Però com es recuperen laboralment aquests dies? Hi ha suficient marge perquè les empreses puguin arribar a un acord i negociar amb els sindicats en un terme de 7 dies. Si no hi ha acord, l’empresa notificarà la seva decisió.

Aquest permís a qui afecta? Afecta als treballadors no essencials, que
encara segueixin acudint als seu lloc físic de treball. Queden excloses les
activitats considerades essencials ( per cert, en EE UU s’ha declarat que la venda d’armes es consideri serveis essencials per a la comunitat…) , els que facin el teletreball, els que estan coberts per un ERTO, els incapacitats temporals o els que tinguin permisos de maternitat o paternitat.

Per tant , si les empreses ja han demanat o estan aplicant un ERTO a la seva plantilla no tindran que aplicar aquest permís. Vull finalitzar amb una reflexió que molts ens les estem fent :” Ara hem descobert que una infermera és més indispensable que un futbolista i un hospital més urgent que un míssil “ (Rueda). Ara hem après, que el futur no s’escriurà amb lletres, com la insolidaritat, arrogància, autosuficiència, individualitat, materialisme o egoisme, sinó amb lletres com la generositat, resistència,sacrifici, empatia, humanitat, servei als altres,
donar sentit a la nostra vida i potenciar la nostra convivència.

Simplementvolem celebrar , més que mai, el regal valuós de la vida . Ara hem après, que una abraçada cura les ferides del ànima. Ara hem après, que els bombers no només apaguen els incendis, sinó també les flames de l’angoixa, del dolor i de la incertesa. Ara hem après, que no som invencibles, sinó vulnerables.

Ara hem après, que les fronteres que sempre s’handefensat amb guerres, ara es trenquen amb gotes de saliva.

José Luis Solans Pueyo.

Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.