CARTA AL DIRECTOR. QUI ENS HA PRES LA PRIMAVERA?

Sr. Director

Ara que comencem a notar les primeres calors del estiu, amb les seves hores llargues i pesades, tinc enyor de la primavera i el seu esclat de vida, de quan les branques s’emplenen de verd i arreu neixen flors tan a les humils herbes del camp com a les esplendoroses branques del arbres, mentre que el món animal es prepara per rebre noves generacions, com anuncien els cants dels ocells, les corredisses dels mamífers i els quasi imperceptibles sons dels insectes i altres invertebrats, però llavors de sobte recordo, que aquest any ens han pres quelcom més que el mes d’abril, com deia Sabina, ens hem quedat sense poder gaudir de la millor estació del any, i clar llavors el que sento no és enyor, es frustració ja que ens han pres la primavera.

Els lleidatans som uns privilegiats, per què gràcies als esforços dels nostres agricultors, tenim una horta a on s’arrenglen extensions d’arbres fruiters que a començaments de marc ofereixen amb la seva floració un espectacle esplèndid. Llàstima que no l’hem pogut gaudir gaire aquest any, doncs aviat vam quedar reclosos a les nostres llars, dins d’ una closca protectora per protegint-nos del mals averanys que voltaven pel carrer i segueixen voltant no ho oblidem, doncs s’ha escampat un virus terrible, i per la nostra seguretat i la dels nostres veïns, ens van ordenar a tots que restéssim confinats a casa. Això significà per aquells que vivim a la ciutat lluny de la natura, que el nostre camp visual quedes reduït al espai que s’albira des de una finestra o si més no d’una terrassa i només podíem intuir la primavera pels cants i els vols del ocells, que gaudien de més tranquil·litat que mai, quina delícia era poder-los fruir.

Tanmateix s’ha fet evident que mentre nosaltres romaníem tancats, la natura dissipava els mals fums que provoquem amb les nostres activitats productives i lúdiques, l’aire esdevenia molt més net, les aigües i els rius dispersaven els contaminants i en disminuïa la seva concentració, i la tota la natura s’obria esplendorosa sense estar cohibida per la nostra acció, ja que havien desaparegut d’escena aquests estranys simis vestits i els seus artefactes amb que ho pervertim tot.

Llavors penso que els humans, som totalment prescindibles, la terra i la biosfera prosperen molt millor sense nosaltres, i que només un egoisme absurd em fomentava la frustració de perdre la primavera, també penso que els humans sí que hem perdut el món, i que cal tornar-lo a retrobar. Però primer potser que ens trobem a nosaltres mateixos i repensem com vivim i que tenim que fer, per poder compartir entre tots les riqueses de la terra sense mancances i sense destruir-la, necessitem menys consumisme i mes solidaritat, que és el que alguns herois han practicat durant aquest temps, i llavors penso quina sort aquest any ens han pres la primavera, però ens han regalat un nou estiu, aprofitem-lo.

Salut i República

Jordi Testar Juncà