AUTOESTIMA PER LA PARLA EN “BELL CATALANESC  (V). PROSA RELIGIOSA I MORALITZANT DOMINICANA

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

           * 20) Fi del segle XIV al XV (1396-1418)Tampoc es quedaren enrere els frares dominicans amb la fundació de 13 convents entre els segles XIII i XV, a través dels quals exerciren una tasca notable en l’ensenyament de la teologia i de la filosofia com a lectors en moltes catedrals, destacant les següents figures entre escriptors i una plèiade de traductors, recreadors i imitadors dels clàssics greco-llatins, dels quals cal esmentar:

El frare dominicà valencià Vicent Ferrer (1350-†1419), qui durant 13 anys fou un incisiu i apassionat predicador sagrat de masses per terres d’Europa amb sermons sobre la penitència i l’oratòria de visions apocalíptiques durant el greu cisma d’Occident. Partidari de Climent VII, escriví el tractat De moderno Ecclessiae schismate, dedicat a Pere el Cerimoniós per inclinar-lo a la seva causa, però la seva obra literària està formada només per la transcripció dels seus sermons, directament recollits per escrivans mentre els feia. Els més de 300 sermons apocalíptis i didàctic en català el fan un dels artífexs de la prosa catalana. El mestre Vicent estructurava els seus sermons seguint les pautes establertes per Eiximenis en l’Ars praedicandi populo. Començava amb l’enunciació en llatí del tema del sermó i s’adreçava als feligresos amb la seva habitual i amable salutació “Bona gent”. I tot seguit feia resar tothom una avemaria i entrava a desenvolupar la temàtica. Conseller de magnats i del papa Benet XIII, la seva influència en els destins de la Confederació catalano-aragonesa fou decisiva per haver esdevingut l’àrbitre del Compromís de Casp (1412) en l’elecció de successor del rei Martí l’Humà al tron.

* El dominicà fra Antoni Canals (~1352-†1419), deixeble de Vicent Ferrer i també valencià, com a prestigiós professor de teologia Lleida sobresortí en la literatura religiosa del primer humanisme especulatiu, esdevenint sens dubte lfigura més important del Pre-renaixement català després de Bernat Metge. Traductor de Sèneca, en la seva versió del tractat De providentia (1396-1407), es plantejà de fer una apologia del concepte cristià de providència divina basant-se en arguments extrets d’un autor clàssic pagà, mentre en traducció lliure i prosa fluida recreà el setè llibre en versos llatins del “De Affrica” de l’autoria de Petrarca amb el títol de Raonament fet entre Scipió e Hanníbal (1396-1407), obra humanista i classicista per excel·lència i de criteri conciliador amb l’ètica i la doctrina cristiana, tarannà que va repetir de bell nou en la seva obra més original de caire ascètic Scala de contemplació” (1399-1400),

Ara bé, la seva obra més extensa fou la traducció dels “Dictorum factorumque memorabilium” (1395) de Valeri Màxim (segle I), sota el títol de Llibre anomenat Valeri”.

* El frare dominicà Pero Martines (~1400 -†1463), català d’origen potser aragonès, va escriure unes Laors de la creu (1453) a favor de la projectada croada cristiana contra Constantinoble. La seva obra més important escrita a instàncies de Vicent Ferrer, fou el tractat ascètic i místic Mirall del divinals assots, escrit en bella i clara prosa a la presó del castell mallorquí de Bellver pel fet de ser partidari del Príncep de Viana i rebel a Joan IIi dedicat a l’esposa del lloctinent de Mallorca que l’havia d’executar tot sabent que era condemnat a mort i a cruel turment, raó per la qual expressa la seva dissort amb punyent dramatisme i emotivitat, glossant la passió de Crist a la cerca de consol en les seves peces poètiques de caire religiós i forta càrrega intimista durant la captivitat, com l’Obra devota de la CreuContemplació de Jesucrist Com despullaren Jesús, totes dins el marc de la literatura religiosa del Primer humanisme especulatiu. Efectivament, condemnat a mort per Joan II, fou executat amb un casc de ferro roent al cap i llançat amb una pedra al coll a les aigües del port de ciutat de Mallorca.

           * L’historiador rossellonès i frare dominicà Jacme Domènech (? †1384), inquisidor de Mallorca, traductor de clàssics amb l’Strategemata de Frontí (1369) i redactor en un català molt llatinitzat d’una crònica universal intitulada Compendi historial (1360), adaptació molt ampliada mitjançant fonts catalanes i forasteres de l’“Speculum historiale” de Vincent de Beauvais.

           * El frare dominicà barceloní Pere Saplana (?-†1365), que emprengué la traducció de l’obra de Boeci titulada De consolatione philosophiae (1358-1362), adreçada a l’infant Jaume de Mallorca i acabada per Antoni Ginebreda.

* El dominicà també barceloní Antoni Ginebreda (?-†1394), va completar la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci iniciada per Pere Saplana i fou continuador de la traducció de l’Speculum historiale (1385) començada per Domènech.

           * El funcionari reial Jaume Conesa (1320-†1390), natural de Montblanc (Conca de Barberà), que traduí amb encert i elegància un text llatí del segle XIII de les Històries troianes (1367) de Guido delle Colonne (“Historia destructionis Troia”1287), adaptant del llatí diversos recursos sintàctics que contribuïren a la renovació de la prosa catalana.

           * El membre de la cancelleria reial Ferrer Saiol (1300-?), protonotari de la reina Elionor de Sicília i padrastre de Bernat Metge, coneixedor de Ciceró i encarregat de la traducció del De re rustica (1380-1385), tractat d’agricultura de Pal·ladi, amb una gran fidelitat en els vocables tècnics, dins el marc de l’onada de traduccions que hi havia en la cort del rei Cerimoniós.

          * El diplomàtic Guillem de Copons, traductor a través de versions franceses del De Civitate Dei (1383) de sant Agustí, també d “Ab urbe condita” de Tit Livi i del Trésor (1418), de Brunetto Latini,  que incloïa les “Ètiques d’Aristòtil”, autor clàssic que ell traduí per primera vegada al català.

           * El protonotari reial Mateu Adrià (doc.1343-1365), redactor de les Ordinacions (1344) del rei Pere III sobre el regiment dels oficials de la cort, deixant inacabada la traducció de les “Partidas d’Alfons el Savi” que el rei li havia encomanat en impedir-ho la seva mort.

           * El capellà de la reina Elionor rector de Maella, en Guillem Nicolau, probable autoria de la versió llatina de les Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona” (1372) i amb una interessant traducció de les Heroïdes d’Ovidi que escriví pels volts de 1390, una part de la qual fou publicada el 1875 a la “Renaixença”.

           * El mercader barceloní Narcís Franc (?– †1397), traductor per primera vegada al català del Corbaccio (1397) de Boccaccio, amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi.

           * El cavaller valenciàconseller de Pere III i alcaid de Xàtivan’Antoni de Vilaragut i Visconti (1336-†1400), a qui hom li atribueix la traducció de les Tragèdies de Sèneca (1395), part en versió literal fidel a l’original i part en forma novel·lesca i comentada.

           * El frare franciscà de Morella (els Ports), Nicolau Quilis, qui traduí per primer cop De officiis (vers el 1420) de Ciceró, en versió bastant lliure sota el criteri restrictiu dels traductors medievals.

EL PRECOÇ HUMANISME CATALÀ

           * 21) Del tombant de segle XIV al XV (1340-1413)En el camp del precoç humanisme català el lloc d’honor de la prosa especulativa es deu a la gegantina figura de l’escriptor i traductor barceloní Bernat Metge (1340 1346 -†1413), fill d’apotecari i secretari reial de Joan I (1390-1396) i de Martí I “l’Humà” (1405-1410). Home de tarannà escèptic i sorneguer, qui amb la seva elegant prosa i a través de la influència directe dels clàssics llatins i italians, sobretot Ciceró i Petrarca, posà per primera vegada a la Península les bases de l’humanisme autòcton en ser l’introductor de l’estil renaixentista en les lletres catalanes. Ja féu la primera traducció de Petrarca amb la seva Història de Valter e de la pacient Griselda (1388), darrer conte del Decamerone, però l’obra cabdal original és Lo Somni (1398), imitació molt directa del Corbaccio, escrita en forma de diàleg a l’estil llatinitzant platònic o ciceronià, amb una prosa sintàcticament impecable atesa la perfecta fusió de cultisme llengua viva, obra de les més belles de tostemps i que no ha estat mai superada, essent considerat doncs un dels millors prosistes del món.

I altres notables escriptors d’aquest primer humanisme varen també brillar, com ara:

           * El vescomte Ramon de Perellós (?-†1419), escriptor del llibre Viatge al purgatori de Sant Patrici, en què l’autor narra el viatge que hi féu per tal de conèixer el destí de l’ànima del rei Joan I, obra d’altra banda interessant pel que té de justificació política personal i de fabulació meravellosa i relat dels costums irlandesos.

           * El professor d’arts i teologia a Tolosa, en Ramon Sibiuda (? -†1436), autor en llatí de l’obra apologètica inequívocament pre-renaixentista ”Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine, que s’aparta de la tradició lul·liana i tracta d’harmonitzar la problemàtica teològica-filosòfica medieval amb les exigències del nou racionalisme humanista. Molt llegida pels humanistes, tingué notable influència des del segle XV al XVII i fou traduïda per Montaigne i fins i tot estudiada per Pascal.

LÍRICA NOVA PRE-RENAIXENTISTA

           * 22) Del tombant de segle XIV al XV (1365-1413)Mentre els poetes catalans de finals del segle XIV i començos del XV romanien encara atrapats per l’envellida i anacrònica tradició trobadoresca provençal, una tímida influència lírica italiana es despertà entre diversos autors, com és el cas d’aquests:

           * El poeta mallorquí nascut a Sóller, en Guillem de Torroella (doc.1375), autor del poema La Faula, curiosa narració de temes sobre el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana, escrita en un provençal força catalanitzat.

           * El rossellonès, majordom del rei, en Bernat de So (1315-†1385), que escriví en hexasíl·labs apariats la Vesió en somni (1382), poemari de caire político-al·legòric i pacifista sobre l’estat bèl·lic de l’Europa del seu temps.

           * El cavaller valencià d’origen napolità, en Gilabert de Próixida i de Centelles (? –†1405), autor de vint-i-una poesies líriques exclusivament amoroses i de caire trobadoresc, escrites en un provençal acurat no exempt de catalanismes, trobades dins uns folis esborrats i llegits amb l’ajut de raigs ultraviolats del Cançoner Vega-Aguiló.

           * L’uixer d’armes o funcionari de la custòdia del rei Cerimoniósen Jacme March (1335-†1410), oncle d’Ausiàs March, la seva obra literària comprèn 3 poemes al·legòrics llargs de poesia narrativa: Debat entre Honor e Delit (1365), Castell de la Joiosa Garda (1371) i lo “Rauser de vida gaia, a més de 6 poesies breus i un diccionari de rims Llibre de concordances (1371), composicions que conreà tot barrejant conceptes trets de l’escolàstica i de la lírica provençal.

En canvi, altres poetes aviat es deslliuraren de l’escola tolosana per seguir dreturerament la lírica de Petrarca, com feren el següents:

           * Llorenç Mallol, autor d’una al·legoria mística en Vers figurat, i d’un extens Escondit (gènere poètic occità, variant de la cançó,) o exculpació amorosa, que té un cert paral·lelisme amb una composició de Petrarca.

           * Pere VI de Queralt i de Pinós (13??-† 1408), noble, senyor de la baronia de Queralt i escriptor en llengua catalana i francesa, els escrits del qual tenien trets grollers i sentimentals propis de la lírica amorosa. Va participar en l’expedició catalana a Sicília, on acabaria per anar-hi a la fi de la seva vida.

           * Melcior de Gualbes .(1409-1413), (cavaller i poeta pertanyent a la coneguda família de banquers barcelonins, amb una poesia que presenta una purificació de l’amor plena d’influències de Petraca i també de Dant.

Continuarà.

 

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.