No posis mai límits als teus somnis. Un dia vaig sentir que els somnis són desitjos que volen ser realitat però necessiten, abans de fer-se realitat, ser somiats.
Quan desitgis qualsevulla cosa, posa-t’hi i t’adonaràs que sempre pots una mica més del que havies imaginat, sempre!
Són, aquests dies de Nadal, Sant Esteve i els que vindran, dies de molt, de molt menjar, de molt parlar, de molt reposar i, per compensar, de poc moure’t, de poc cremar calories … aquest matí, després de llegir ahir a X, que a TV3 havien dit que el President Macià havia estat “afusellat” feia 91 anys (quin disbarat!), he anat a córrer per Vallmanya, a prop de la casa que hi va tenir i va deixar per anar a morir a l’exili.
Calia fer lloc per poder-hi posar els canalons tradicionals del dia de Sant Esteve (i em consta que no he estat pas l’únic). Fer esport, el que sigui, és una molt bona i sana manera de netejar cos i ment. El cos, suant i la ment, distraient-la mentre fas exercici. Com passa habitualment, tal com vas fent, en qualsevol activitat, le ganes de seguir van venint i sempre pots i fas una mica més.
Abans de començar, imagina com anirà tot i fas allò, lo que sigui, com et sentiràs si ho fas. Fer com si, és fantàstic. El “si” hipotètic acaba convertit en un “sí” rotund, convertint-se en la millor medecina, el millor estimulant, que mai t’hauràs pogut prendre, en qualsevol moment del dia o en qualsevol dia de l’any. Creu en tu i seràs feliç, exigeix-te i creixeràs.
Bona nit, gent bona !!