Sovint em pregunto si els habitants de la polis, la ciutadania, nosaltres i els polítics, els que l’han de controlar, organitzar, dirigir i, suposadament, fer-la créixer en unes condicions òptimes, tenim el mateix origen.
En principi, hom diria que sí, que tots procedim del mateix magma humà que s’estén per damunt de la capa de la terra. Biològicament, tots som iguals, és ben cert. Com també és cert que tots naixem, creixem, ens multipliquem i un dia desconegut per a tothom, morim i esdevenim records; bons o mals records que ja marquen diferències.
La ciutadania, nosaltres, desenvolupem una o diverses feines al llarg de la.nostra vida, formem part d’una família i anem deixant un rastre. A la feina, som avaluats constantment i, habitualment, si no complim les expectatives, podem ser substituïts en els nostres llocs de treball sense gaires miraments.
Ells, quan formen part d’un partit polític, grimpen i arriben a tenir un sou fruit d’haver estat inclosos en una llista electoral. Ja no passen, la immensa majoria, pel mateix adreçador. Si han sabut grimpar amb prou força i fer-se un lloc ben amunt, ja no baixen mai més, per això caminen per damunt de la resta de “companys” de partit.
Nosaltres tenim un sou que puja o baixa segons lo que “ells” determinin. Ells, també, tenen un sou que puja segons lo que “ells” determinen, però que no baixa mai.
Nosaltres podem ser víctimes de l’atur si no fem bé la feina. Ells, els de dalt, si no fan bé la feina, se’ls canvia de lloc i avall que fa baixada, tantes vegades com calgui.
Si s’omplen la boca de frases com “tots som iguals”, “tots tenim els mateixos drets i obligacions”, per què fan tantes esmenes a aquesta norma i sempre per sortir-ne, només ells, beneficiats?
Potser és que no ho som tant, d’iguals?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA