Les matemàtiques ens diuen que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, però també ens diuen que totes les regles tenen excepcions. És a dir, que no és tan exacta com sembla, això de la matemàtica.
Molt sovint, la vida ens col·loca més davant d’excepcions que de qüestions que segueixen la regla. I això ens ho trobem més habitualment del que desitjaríem. Voler seguir la línia recta no és tan fàcil, si volem arribar a la nostra destinació final. Mentre ens desplacem per terrenys plans, molt bé però, a la que comencen a aparèixer camins costeruts, sort en tenim dels revolts que fan menys feixuga la pujada, ja sigui a peu o motoritzats.
Els revolts requereixen menys esforç malgrat alenteixin la marxa. Tant se val si anem costa amunt o costa avall, la línia recta ens resultaria massa feixuga o massa accelerada, amb el perill que això comportaria en ambdós casos.
En el nostre dia a dia, els revolts, l’ajuda d’altri, la necessitat d’eines que cal emprar o canvis que cal realitzar són com els revolts dels camins, ajuden més que no destorben.
I hem de tenir molt clara la diferent capacitat de cadascun de nosaltres, per enfrontar-nos a forts pendents. Si fem el Camí de Santiago, quan entrem a Galícia, haurem de pujar a O Cebreiro, un dels punts més alts d’aquella zona. La pujada és molt exigent i seria impossible fer-la en línia recta. Per aconseguir un gran èxit final, haurem d’obtenir molts petits èxits que refermaran la nostra autoestima, ajudant-nos a fer el cim que ens hàgim proposat fer, sense defallir, mai!
Bona nit, gent bona !!