Els diners no només compren coses: compren consciències. Quan entren en joc, molts valors desapareixen sense fer soroll. L’honestedat es negocia, la dignitat es ven barata i la culpa es maquilla amb bitllets.
Vivim en un món on es respecta més qui té diners que qui té principis. L’ambició s’aplaudeix encara que passi per sobre de persones, i l’èxit econòmic serveix d’excusa per justificar mentides, abusos i traïcions. Qui no guanya prou és invisible; qui en guanya massa, intocable.
El més pervers és que aquesta corrupció s’ha normalitzat. Es diu que “és el sistema”, com si això ho fes acceptable. Però un sistema que premia l’egoisme i castiga la humanitat no és inevitable: és una elecció.
Potser els diners no fan perdre l’ànima a tothom. Però massa sovint revelen fins on estem disposats a arribar per tenir-ne més. I això, diu molt poc de nosaltres.