Després d’uns quatre anys sense anar a cap caminada organitzada i encara menys a cap cursa, el cap de setmana començava amb més ombres que llums.
Una hora menys per descansar a la nit de dissabte a diumenge, desconeixement del recorregut de la caminada, faria massa calor?. A l’altre costat de la balança, la il·lusió i les ganes de tornar-hi, dos punts que, solets, esvaien tots els dubtes anteriors.
Maldormit però il·lusionat m’he desplaçat a Montoliu, amb temps més que de sobres, per veure, com havia sentit els darrers dies a la ràdio, un “Mosaic de colors” pintat pels arbres fruiters florits. Només arribar i baixar del cotxe, m’he trobat en Josep. Ha sigut durant molts anys l’agutzil del poble i ho coneix tot i més, de la zona. Ens hem saludat, recordant cóm ha passat de de pressa el temps des de la darrera vegada que ens havíem vist, he fet els tràmits per recollir la polsera que m’acreditava com a participant en la caminada i … endavant!
Ben aviat he trobat gent coneguda, que han fet l’estona encara més agradable i, això clar, ha fet que el temps passés volant. Bufava una mica de vent que evitava notar la caloreta del sol. Mosaic de colors? No gaire! Potser el passat diumenge ho hauria sigut més, però això no tenia pas massa importància. Han sigut uns 10 km entretinguts i vestits “de diumenge”, ben mudats per acollir els caminadors que havíem anat al poble aquest matí, el darrer d’aquest mes de març i el primer de la recent estrenada primavera.
De tornada al poble, l’entrepà de llangonissa ha sigut boníssim, com havia de ser, clar! I, evidentment, parlant amb pagesos, el “tema” ha tornat a aparèixer. La cooperativa els ha pagat la fruita a 0,34€ el quilo i, a la botiga, el preu es multiplica per cinc i arriba a 1,77€. És vergonyós que sigui així, i encara ho és més que es permeti que ho sigui.
Afortunadament, amb la bona gent del camp, clars com l’aigua i sempre amb ganes de gaudir dels bons moments, les incògnites desapareixen i els grisos es transformen en mil colors que animen els cors. Al carrer torna a bufar fort el vent, mentre el diumenge es va acabant i, ves què hi farem, si no és anar ben drets i sempre endavant?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA