Sr. director/a:
En una de les tertúlies del passat Sant Miquel de les Lletres, en un dels torns de paraula d’en Tatxo Benet, va considerar que en la majoria d’actes oficials, és una pèrdua de temps, i un fet molts cops pesat, per reiteratiu, haver de complir amb el protocol de saludar a tot el reguitzell d’autoritats, que pel fet d’assistir-hi, sembla obligat haver-los d’anar citant un a un pèl seu nom i càrrec, tot agraint la seva presència a la sessió, quan l’estona, a vegades curta, destinada als parlaments, ha d’estar atorgada bàsicament al protagonista de l’acte i prou, i no a les salutacions a les autoritats, cosa que moltes vegades, fa la sensació d’ocupar més estona que l’atorgada al protagonista en qüestió.
No voldria què, en dir això, se’m considerés maleducat pel fet de suggerir que s’estalviïn tantes salutacions en aquests actes, però ja he observat massa cops, que quan s’escolten tantes i tantes al·lusions a les autoritats i càrrecs presents, tothom remuga, això sí, en veu molt baixa.
Crec, doncs, què llevat d’alguna honrosa excepció, n’hi hauria prou amb el clàssic de sempre: Senyores i Senyors, i autoritats totes … i ja està!, i tot seguit, anar per feina.
Jaumedelleida