Si vols que et saluden, saluda! Si vols que et parlin, parla! Si vols que et telefonin, telefona! Si vols que la gent sàpiga que existeixes, fes-te veure!, fes saber que existeixes!
Perquè vivim tancats en nosaltres mateixos, reclosos pel temor a que ens passi quelcom no desitjat si parlem massa, si confiem massa, si donem massa.
No es tracta tampoc d’anar pel món explicant-ho tot, donant-ho tot. Vaig sentir els versos d’una cançó en què es venia a dir que un dels grans somnis de les persones solitàries és, un dia, tenir una cita amb tothom, sense adonar-se de la impossibilitat d’aquest desig perquè, senzillament, “tothom” és una barreja que no pot existir i, en cas que existís, seria una mescla impossible de ser acceptada per a res.
L’amistat no creix en terra erma. L’amistat és una llavor que cal sembrar i tenir-ne cura per a que pugui créixer, fent-nos sentir que formem part d’ella. Les persones amb les que es mantenen llaços d’amistat formen part les unes de les altres.
Donar i rebre forma part del joc a què es juga quan es comparteix amistat i es gaudeix fent-ho. No cal ni s’ha de donar tot, esperant rebre-ho tot. Compartir és ajudar quan cal per, quan calgui, ser ajudat. L’amistat mai no t’estalviarà el teu esforç, però es farà present quan calgui.
El secret de l’amistat és que no hi ha secret, hi ha cor i voluntat.
Bona nit, gent bona !!