TEXT: Robert Moncasi i Puig – totlleida
Ramona Solé diu ser addicta a la lectura, té un bloc literari des de l’Octubre de 2007, Tumateix Llibres, i gestiona totes les xarxes que l’acompanyen, on no es cansa de parlar de llibres. Col·labora fent ressenyes en altres pàgines literàries i mitjans de comunicació com Lleida TV.
Coordina el club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca de Lleida, i altres grups de lectura. També organitza amb l’Ajuntament de Les Borges Blanques, el festival de novel·la criminal: «Les Borges Negres».
Al novembre del 2016 va coordinar el recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte), on també és autora d’un dels relats. I a l’octubre de 2017, va publicar Instint de Supervivència (Llibres del Delicte), finalista del premi a la Millor Novel·la Negra escrita per dones, al festival de Cubelles 2018.
A l’ofici d’escriure a Ramona Solé que li va portar?
M’hi va portar la lectura. M’agrada molt llegir i també m’agrada molt explicar històries. Vaig començar com una distracció, però vaig tenir la sort de conèixer un editor a qui li va interessar el que escrivia i va publicar la meva primera novel·la. A partir d’aquí, tot han sigut sorpreses agradables.
I concretament, a moure’s per camins de la novel•la negra, que la va decidir?
Encara que llegeixo de tot, sempre m’han agradat les novel·les criminals, les de suspens, intriga… Així que també és la temàtica que més m’agrada escriure.
Ara amb aquest «Bisturí» que pretén?
Entretenir, es clar, i també crear una mica de debat entre els lectors.
Els seus «Quaderns», com els recorda?
És la meva primera novel·la, els recordo amb molta il·lusió, i com l’inici d’un somni fet realitat i de l’activació d’un seguit d’activitats relacionades amb la literatura que em fan molt feliç.
Avui el seu «Instint de supervivència», que li diu?
És una novel·la que també va tenir molt bones crítiques i tant aquesta com “Quaderns” crec que no han acabat encara de fer camí. Molts lectors, després de llegir l’última novel·la em diuen que llegiran les anteriors, si encara no les han llegit.
Per motivar a potencials lectors, potencials lectores, a decidir-se pel seu nou «Bisturí», que diria?
Bisturí és una novel·la potent, amb històries colpidores, però alhora plena de personatges molt propers. He començat a rebre missatges de lectors que ja l’han llegit i les crítiques son molt positives. La majoria em demana més pàgines amb els protagonistes d’aquesta novel·la. Jo també els he agafat molta estima i pot ser que en properes novel·les els tornem a trobar.