Actualment, les dones controlen prop d’un terç dels actius financers globals i es preveu que el 2030 gestionin entre el 40% i el 45% de la riquesa mundial. Tot i això, aquest creixement no sempre va acompanyat de planificació estratègica ni d’assessorament especialitzat, especialment en moments vitals complexos com herències, divorcis o viduïtat.
En aquest context, Carmen Pérez-Pozo aporta una visió experta sobre com la dona està redefinint la manera d’invertir, planificar i protegir-ne el patrimoni, amb un enfocament més prudent, estructurat i orientat al llarg termini.
A parer seu, com està canviant el perfil de la dona inversora a Espanya?
El perfil de la dona inversora a Espanya està evolucionant de manera molt significativa. Avui veiem dones que no sols participen en la gestió del seu patrimoni, sinó que assumeixen un paper protagonista en la presa de decisions financeres. Aquest canvi no és puntual, és estructural: actualment les dones controlen aproximadament un terç dels actius financers globals i es preveu que el 2030 gestionin entre el 40% i el 45% de la riquesa mundial.
Des de la meva experiència al capdavant de Grupo Pérez-Pozo, observo que la dona inversora tendeix a adoptar un enfocament més prudent, estructurat i orientat al llarg termini. Prioritza l’estabilitat, diversificació i protecció de l’entorn familiar. No cerca tant la rendibilitat immediata com la coherència estratègica i la sostenibilitat en el temps.
Aquest enfocament, lluny de ser conservador en sentit limitant, és intel·ligent: combina visió de futur amb gestió del risc. El que sí que detectem és que moltes dones volen complementar aquesta prudència amb formació i assessorament especialitzat per prendre decisions amb més seguretat i autonomia.
Què passa quan una dona rep una herència o afronta un divorci sense planificació prèvia?
Quan no hi ha planificació prèvia, aquests moments es poden convertir en situacions d’alta vulnerabilitat patrimonial.
En el cas d’una herència, l’impacte no només és emocional, sinó també jurídic i fiscal. L’impost de successions s’ha de liquidar en un termini breu —normalment sis mesos— i si el patrimoni heretat és il·líquid (immobles, participacions empresarials), la manca de previsió pot obligar a vendre actius de manera precipitada o en condicions desfavorables.
En un divorci passa una cosa semblant: es produeix una reorganització integral del patrimoni i, en molts casos, la dona passa a gestionar directament actius que abans no administrava. Sense un diagnòstic clar de la situació financera -actius, passius, fiscalitat futura, capacitat de generació d’ingressos- es corre el risc de prendre decisions reactives en comptes d’estratègiques.
Per això insisteixo sempre que herències, divorcis o situacions de viduïtat no haurien de gestionar-se només com a tràmits legals, sinó com a processos de reestructuració patrimonial que requereixen una visió integral: jurídica, fiscal i financera.
Hi ha qui diu que la planificació successòria és una eina d’apoderament financer; en aquest sentit, vostè què diu?
Estic completament d’acord. La planificació successòria és una de les eines més poderoses d’apoderament financer.
Planificar no és parlar de la mort, és parlar de responsabilitat i protecció. És decidir com es transmetrà el patrimoni, en quines condicions, amb quin equilibri entre hereus i amb quin impacte fiscal. És evitar conflictes futurs i garantir que l‟esforç d‟una vida no es dilueixi per falta de previsió.
Quan una dona planifica la successió, està exercint lideratge patrimonial. Està prenent decisions conscients sobre el seu llegat, protegint la família i optimitzant la fiscalitat. A més, converteix un possible focus de conflicte en una eina d’estabilitat i de cohesió familiar.
La veritable autonomia financera no es limita a generar riquesa, sinó a saber estructurar-la i transmetre-la de manera ordenada.
Quant a l’autonomia econòmica femenina, què hi remarcaria?
Des de Grupo Pérez – Pozo remarquem que l’autonomia econòmica no és només tenir ingressos propis, sinó comprendre, estructurar i protegir el patrimoni en conjunt.
Moltes dones professionals amb alta capacitat de generació d’ingressos encara no han integrat una estratègia global que contempli fiscalitat, planificació successòria, protecció davant de contingències i optimització d’inversions. I aquí és on hi ha una gran oportunitat.
L’autonomia real implica conèixer la pròpia situació financera completa, separar patrimoni personal i empresarial quan calgui, preveure escenaris adversos i prendre decisions informades. És passar de la gestió reactiva a la planificació estratègica.
A més, quan una dona consolida la seva independència financera, no només es protegeix a si mateixa, sinó que enforteix l’estabilitat del seu entorn familiar i contribueix a un model econòmic més equilibrat i divers.
A efectes de consolidar la independència financera amb visió de futur, segons la seva opinió, què caldria fer?
Des de la meva experiència, consolidar la independència financera amb visió de futur exigeix cinc accions fonamentals:
Realitzar un diagnòstic patrimonial complet: identificar actius, passius, ingressos, despeses i riscs. No es pot planificar allò que no es coneix en detall.
Definir objectius clars a curt, mitjà i llarg termini: independència financera, educació dels fills, jubilació, llegat, continuïtat empresarial.
Diversificar amb criteri, equilibrant seguretat i rendibilitat segons el perfil de risc.
Planificar la successió i la protecció jurídica: testament actualitzat, estructures societàries adequades, assegurances de vida que aportin liquiditat, previsió fiscal.
Comptar amb assessorament professional integral i independent, que combini dret, fiscalitat i estratègia econòmica.
La independència financera no s’improvisa, es construeix. I en un context en què les dones estan cridades a gestionar gairebé la meitat de la riquesa mundial els anys vinents, anticipar-se i estructurar el patrimoni amb rigor no és només recomanable: és imprescindible.