Ni la vida és un joc d’atzar on cal anar entomant allò amb què ens anem trobant, tant si ens va bé com malament, ni tampoc no és un llibre ja escrit, on tot està dat i beneït, on res no es pot modificar.
Conformar-se amb un “és que jo sóc així” és negar-se l’inalienable dret a decidir, que és un dels drets més preuats amb què la vida ens obsequia cada matí quan ens llevem. Per anar de la “a” a la “c”, hi ha infinitat de possibilitats, sense passar forçosament per la “b”. Per què no podem triar la “x” i desvelen la incògnita?
Durant segles es va creure que la genètica era immutable, que l’herència dels progenitors en el moment de la concepció era un premi o un càstic i era per a sempre. Afortunadament, els treballs del Dr. Esteller sobre l’epigenètica van demostrar que, aquesta, com tantes altres coses, també pot portar a grans i potents modificacions. És tan senzill com anar enllaçant petits canvis, no deixant-se ancorar per antics hàbits i costums.
La història està plena de gent que un bon dia va decidir no seguir els passos del ramat en què havia nascut. Allunyar-te d’alguns bens et pot conduir a gaudir d’uns béns amb què mai no havies ni somiat. Fes canvis en la teua vida, forma part d’allò que t’agrada i vols per a tu, coneix gent i ambients nous. Fer allò que no toca, també pot tocar, si et prepares adequadament per fer el pas. Tot i més és possible si hi poses ganes i, com l’aigua, t’adaptes a les noves circumstàncies. Només cal voluntat, ganes i esforç.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA