“Si els fills de puta volessin … no veuríem mai el sol”, canta el Quico Pi de la Serra.
I és que n’hi ha molts d’aquests, en aquest món en el que ens ha tocat viure. No esta bé que un API presumeixi, i en públic, d’haver venut un local fastigós a un client que havia cregut en ell. És intolerable que una presidenta d’una comunitat de veïns digui a una veïna que, si vol tenir llum a l’escala es canviï ella mateixa una bombeta fosa. És vergonyós que hi hagi qui va per la vida mirant-se els altres per damunt de l’espatlla, creient-se amb el dret a fer-ho pel simple fet d’ocupar un espai més alt en l’escala social.
Potser cal que, com a societat amb drets i deures per a tothom que som, amb voluntat de millorar les relacions entre els seus membres, comencem a aprendre a dir Prou! i parar els peus a qui es creu amb dret a aplicar tractes abusius a qui li vingui de gust. El respecte ha de ser mutu, anar en ambdues direccions. Ser un barrut no hauria de donar cap dret a incomplir normes d’educació, malgrat no estar escrites en cap Codi. Tot un president d’un país no pot dir a un ciutadà: “no em toquis, que m’embrutes!”
O potser caldria retornar el mateix tracte rebut a qui ha abusat de la tolerància de persones que només volen que se les respecti com a persones que són i sense gaudir de privilegis excessius. Perquè no està bé riure’s de ningú i actuar com si res no hagués de passar, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA