Lleida anuncia l’encesa de les llums de Nadal per a aquest dia 28 de novembre. Cada any, quan s’acosten les dates nadalenques, els nostres carrers s’omplen de llums i guarniments que intenten transmetre l’esperit festiu de la temporada. Tot i això, no puc evitar sentir certa contradicció en contemplar aquest desplegament de parafernàlia mentre tantes persones de la nostra societat no aconsegueixen arribar a final de mes i viuen situacions de pobresa cada vegada més evidents. No qüestiono la celebració de Nadal ni els sentiments que desperta. Comprenc que la tradició té un pes important i que molts gaudeixen de les llums, la decoració i l’ambient festiu. Però també crec que no estem en temps per a la despesa supèrflua. En un moment en què tantes famílies depenen d’ajudes i organitzacions solidàries per cobrir necessitats bàsiques, potser ens hauríem de replantejar si cal invertir quantitats desorbitades en il·luminació i ornamentació. Els diners destinats a aquestes exhibicions podrien ajudar a proporcionar aliment, abric i suport als que més ho necessiten. Sens dubte, un Nadal més solidari i més conscient no perdria el seu significat; al contrari, ho reforçaria. Seria una manera de recordar que el veritable esperit nadalenc rau en l’empatia i en la capacitat de compartir amb els altres. Sé que la meva opinió no serà compartida per tothom, però sento la responsabilitat d’expressar-la. Potser no pot lluitar contra tradicions molt arrelades, però sí que puc convidar a la reflexió. En temps difícils, potser la llum més gran que puguem encendre sigui la de la solidaritat.
PERE SERRET BESA