Sr. Director
Vivim en una època marcada per la velocitat. Tot passa de manera immediata, la informació ens arriba en segons, responem missatges gairebé sense pensar-ho, consumim notícies en titulars i de vegades, prenem decisions amb la mateixa pressa amb què llisquem el dit per la pantalla del telèfon.
Enmig d’aquest ritme vertiginós, sembla que la reflexió ha quedat relegada a un segon pla, quan en realitat constitueix una de les facultats més necessàries per a la vida personal i social. Reflexionar és aturar-se, mirar cap a dins i reconèixer què sentim, què pensem i cap a on ens dirigim. No és un exercici merament intel·lectual, sinó un acte de responsabilitat amb un mateix i amb els altres. Sens dubte que a través de la reflexió aprenem de les nostres experiències, valorem els errors com a oportunitats de millora i consolidem els nostres encerts.
És sabut que la societat actual, tan orientada al consum i la productivitat, amb prou feines ens concedeix espais per a la pausa. Reflexionar no és perdre el temps, és donar sentit més profund al que fem, és trobar claredat enmig del soroll i serenitat enmig de la pressa. Invito, doncs, que no oblidem el valor d’aturar-nos un moment cada dia, encara que sigui uns minuts, per pensar què fem i per què ho fem.
Aquest gest senzill pot marcar la diferència entre una vida viscuda de pressa i una vida viscuda amb sentit. La reflexió és la consciència que el pensament té de si mateix. I per acabar faré referència a aquella frase que va pronunciar aquest gran filòsof que va ser Sèneca: “No és que tinguem poc temps, és que perdem molt”.
PERE SERRET BESA