La trajectòria pictòrica de Concepció Prenafeta abasta diverses tècniques i estils. De l’època de formació destaquen les natures mortes, entre elles l’obra guardonada amb el premi San Eloy. Els quadres de l’etapa salmantina, realitzats amb la tècnica de l’oli, es caracteritzen per l’austeritat dels motius i de la il·luminació, d’acord amb l’estètica obscura de l’escola castellana. El retorn al país suposa també, doncs, un retorn a la llum, que en endavant impregnarà tots els quadres de l’artista: l’obscuritat donarà pas a la claror, la natura morta al retrat i al paisatge, i l’academicisme a la llibertat.
Als anys 90, les estades estivals de l’artista a la Costa Daurada li inspiren una sèrie de marines i escenes de platja de gran lluminositat on estudia amb intensitat el moviment de les onades i els efectes de la llum a ple sol. És en aquesta etapa que comença a explorar noves tècniques, com l’acrílic, i nous suports, com les parets del seu apartament de Creixell, a la Costa Daurada, que decora amb paisatges mariners de gran format.
Durant la dècada següent, la pintora enceta una prolífica sèrie a l’oli dedicada a estampes familiars i records d’infantesa. A més, realitza diversos retrats familiars amb tècniques diverses, i un original autoretrat triple. A partir del 2012, intensifica la seua producció, realitza nous retrats familiars i inicia una nova sèrie a l’oli dedicada als paisatges urbans i fluvials de Lleida. Alhora, incorpora paisatges d’altres contrades que descobreix en els seus viatges, com ara les illes Canàries i el Canadà.
A partir del 2018, arran dels fets d’octubre de 2017, inicia una nova sèrie d’olis dedicats a escenes del procés d’independència de Catalunya, majoritàriament versions actualitzades de clàssics de la pintura historicista i social com Francisco de Goya, Antoni Estruch o Ramon Casas, que ja al seu temps van retratar la dialèctica entre poder i dissidència que ha teixit la nostra història.
L’artista ha compaginat sempre aquesta trajectòria pictòrica diversa amb el dibuix a llapis, que ha dedicat sobretot al retrat però també als nostres paisatges rurals. L’any 2019 es va endinsar també en les tècniques del gravat i de l’escultura a l’Escola d’Art Leandre Cristòfol de Lleida.