L’1-O del 2017 quedarà, per sempre més, gravat a la memòria dels catalans que, fa 6 anys, vam ser colpejats, maltractats, assetjats, represaliats encara avui, per fer efectiva l’essència de la democràcia. Vam votar! Quin delicte, van dir alguns … una barreja de gustos agredolços romandrà eternament dins nostre.
L’1-O del 2023, 6 anys després, una altra tràgica barreja que, diuen, s’anirà repetint els pròxims anys, es comença a albirar. Aquest matí he sortit a fer la caminada habitual dels diumenges i he quedat ben sorprès pel que he vist. Al costat d’unes roses roges ufanoses, un arbre tenia la meitat de les seves fulles ben verdes i, l’altra meitat estaven ben seques, marronoses i arrugades. M’ha semblat contemplar una premonició del que en espera. Un món ben boig!
La naturalesa s’afegeix al desconcert polític en què ens veiem, i ens veurem, sotmesos a partir d’ara. Aquell horitzó que preteníem enlluernador com a país ha quedat descolorit per la deriva a què ens porten els nostres governants; talment com el paisatge enigmàtic que ens ofereixen els camps. Estem a la primavera o a la tardor?
L’anomenat “canvi climàtic” va de mal borràs i el nostre petit país també. Ja no tenim temps per perdre però els que el gestionen maregen la perdiu tant com poden i fugen d’estudi amb la seva xerrameca, buida de contingut, habitual. Què més ha de passar per posar fil a l’agulla i començar a fer feina? Treballar, treballen però, feina, en fan?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA