Recordant el dia d’Europa, la fi de la II Guerra Mundial suposà l’inici de la Guerra Freda entre els EEUU i la URSS i la pèrdua d’autonomia europea i de prou àrees del món. Però al mig aparegué el Moviment de Països No Alineats (MPNA) com un bloc de països encara existent des de l’any 1961 per mantenir la neutralitat i equidistància entre les dues superpotències, i per recolzar l’autodeterminació, no adherir-se a pactes militars, lluitar contra l’imperialisme i el racisme, no interferir en els Estats, enfortir l’ONU, reestructurar el sistema econòmic i les relacions internacionals, etc.
El MPNA el formaven la majoria de països del Tercer Món (com avui) i països europeus com l’ex-Iugoslàvia comunista i convidats com Àustria, Suècia i Finlàndia (avui dins la UE i l’OTAN), i avui el formen 120 Estats membres i altres 20 i vàries organitzacions com observadors. Però tot i el seu no alineament, el bloc a vegades basculava a un o altre bàndol per veure en el bloc soviètic com l‘aliat natural dels països del Tercer Món i per desviar-se el conflicte Est-Oest a països no alineats (guerres de Vietnam i Afganistan, conflicte àrab-israelià, etc) i avui dia inclou països alineats amb Rússia (Bielorrússia i Corea del Nord) i membres de fora l’OTAN però aliats dels EEUU.
El moviment ara busca revitalitzar-se arran la crisi d’identitat per la fi de la Guerra Freda (el motiu de la seva creació) amb la desaparició del camp soviètic i els seus organismes però no de l’OTAN (que a més s’ha ampliat, tot i prometre no fer-ho).
A més, molts dels problemes dels països no alineats han augmentat enmig de guerres preventives, la globalització, la manca de reformes de l’ONU i l’actual rearmament mundial. Davant el context actual, caldria revitalitzar aquest moviment i fins i tot poder el nostre país formar-ne part (no significant crear enemistats) i recuperar l’autonomia europea perduda de fa dècades. Avui toca.
Toni Yus Piazuelo