Jo personalment crec que ser hipòcrita no ens beneficia, ni serveix per a res.
La hipocresia és a l’ordre del dia. Vivim en una societat on estem envoltats d’hipòcrites i de falsos, ens agradi o no reconèixer-ho. No hi ha dubte que a l’hipòcrita li encanta unir-se i reunir-se amb molts més falsos al seu voltant. Encara que curiosament a la vida social, està de moda i fins ben vist, ens segueix causant contínues sorpreses.
Hipòcrita és l’adjectiu que se li dona a qui actua amb hipocresia, sigui perquè fingeix o aparenta allò que no sent, o que perquè fingeix ser allò que no és. La paraula hipòcrita prové del llatí hypocrita, que significa “actor o actriu”. A l’origen, aquest terme no tenia connotacions negatives, ja que feia referència a la funció d’exercir un paper, d’actuar. Posteriorment en aquesta mateixa cultura, es va utilitzar l’expressió per referir-se a aquells que “actuaven” a la vida quotidiana, és a dir, que fingien ser persones que no eren. És, per tant, un comportament que va més enllà d’un somriure fals o una actitud deshonesta. Afecta tota la nostra vida, ja que la societat en si ja està condicionada per regles, que se salten, es critiquen; regles a què ens atenim de cara a la galeria. Les mentides i la hipocresia ens fan sentir petits i vulnerables. Amb petites mentides es perd de vegades grans persones. Els enganys afecten especialment les persones que viuen amb honestedat la seva pròpia vida i la dels altres.
Pensem que la qualitat d’una persona depèn de la seva capacitat per ser sincer i mostrar-se amb claredat davant de les persones que l’envolten. Les mentides i la falsedat són dues coses insuportables i a més a més la vida canvia considerablement. De fet, ja a la Bíblia, Jesús advertia contra els hipòcrites: “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. Perquè no hi ha res en cobert, que no s’hagi de descobrir; ni ocult, que no s’hagi de saber”. Per tant, cal aprendre a conèixer-se un mateix i a identificar els teus propis errors abans de condemnar els altres pels teus. I acabaré dient que prefereixo estar envoltat de persones imperfectes que no ho amaguen, a qui s’esforcen per ser perfectes ocultant una part de si mateixes.
PERE SERRET BESA