La gamificació o ludificació es refereix a l’ús d’elements i dinámiques pròpies dels jocs en àmbits de la vida per potenciar la motivació i així millorar coneixements, actituds, habilitats i conductes davant problemes, i ara molt usat a les xarxes socials amb l’auge dels videojocs. La paraula és un anglicisme (‘gamification’, de la paraula ‘game’, joc), popularitzada a l’any 2010, primer al món empresarial i després estesa a d’altres àmbits; però la gamificació no és nova ja que gairebé sempre s’ha utilitzat en sectors com l’educació i l’empresa per fer més atractives activitats en principi avorrides, usant sistemes de punts, classificacions, recompenses, competències, estatus, etc. En l’àmbit educatiu s’han utilitzat competicions per animar l’alumnat a participar en les activitats, petits concursos o jocs, dibuixos animats educatius, cançons acompanyant les llistes a memoritzar (com les de reis, capitals, taules de multiplicar, accidents geogràfics, etc), i de fet, grans figures de la història de la pedagogia com Jean Jacques Rousseau o Maria Montessori han insistit en crear un nou model d’escola més activa i menys repetitiva, incloent a les seves teories la importància del joc en l’aprenentatge a través de símbols, el teatre, l’humor, etc. Així mateix, la gamificació també pot ser un recurs educatiu en ética i valors, i al món empresarial la gamificació busca oferir experiències agradables als clients per fidelitzar-los. En definitiva, cal quedar-nos amb els recursos lúdics que ajuden a desconnectar (almenys una mica i de tant en tant) de la realitat, o maquillar-la fent-la més agradable, pensar en l’anomenada felicitat sostenible (no sempre relacionada amb els diners) i que ajuden a desenvolupar la creativitat, aplicats a tots els àmbits de la nostra vida, però amb els peus a terra.
Toni Yus Piazuelo