AUTORIA VÍDEO. JAUMEDELLEIDA
La presentació ha anat a càrrec de Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’estudi, acompanyat per Javier Sarmini, en substituciò del director de Zona de BBVA a Lleida, Andrés Cabello.
L’estudi analitza en profunditat l’evolució econòmica del 2022 a cadascuna de les comarques i dels eixos territorials de Catalunya. A la presentació, es posa el focus en les dades de la demarcació de Lleida.
Les Comarques de Muntanya lideren el creixement el 2022, per sobre el del Pla de Lleida i el global de Catalunya
Tot i les alces de tipus d’interès i la forta inflació, l’economia catalana va continuar el 2022 laforta recuperació del 2021, amb un augment del PIB del 5,5%. Tot i així, d’acord amb l’Anuari Econòmic Comarcal 2023 de BBVA, que estima i analitza la distribució territorial del creixement català, l’augment va ser insuficient per compensar la forta davallada del PIB del 2020 (del -11,9%), deixant el de 2022 encara un -1,3% per sota del de 2019 (i un -1,0% en VAB). Tanmateix, el creixement de l’ocupació assolí el 3,8% el que, sumat a la forta empenta del 2021, va més que tancar el xoc de la COVID-19.
L’anuari, presentat pel catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, Josep
Oliver, i Samir Sarmini, director del Centre de Banca de Clients de BBVA a Lleida, conclouque, en el decurs del 2022, l’increment del VAB reflecteix una forta millora dels serveis(7,9%) i la construcció (4,5%), tot i que la indústria va patir els efectes de les alces de preus del seus inputs i va presentar una davallada del -2,0%, al temps que el primari es veia molt negativament afectat per les adverses condicions climàtiques i el creixement dels costos
intermedis (-13,9%).
Des de la dinàmica sectorial, el 2022 va continuar amb la recuperació del 2021, amb un avenç del VAB del 5,6%, que reflecteix en particular la forta alça dels serveis (7,9%) i l’increment de la construcció (4,5%), però amb davallades en la indústria (-2,0%) i en el primari (-13,9%). En el terciari, el seu elevat creixement reflectí l’avenç dels serveis privats
(d’un 9,7%), empesos tant pels personals (10,2%), com per la resta dels privats (8,9%), mentre que els col·lectius (serveis públics o privats prestats per les AAPP, educació i sanitat i serveis socials) frenaren aquesta intensa expansió, amb un modest creixement de l’1,7%; del seu costat, la davallada de la indústria (–2,0%) fou el resultat de caigudes moderades a
les manufactures (-1,5%) i més severes a les produccions d’energia, aigua, gas i reciclatge, que varen contreure’s fortament (d’un -4,5%). D’aquesta manera, el VAB generat pel conjunt de l’economia catalana el 2022 ja només es situava un -1% per sota el del 2019 (i un -1,3% en PIB).
Les Comarques de Muntanya lideren el creixement del país (avenç del VAB del 7,6%), empentades pel molt fort increment terciari (proper a l’11%) en unes comarques on el sector aporta vora el 74% del VAB
El 2022, les Comarques de Muntanya van presentar el millor registre de creixement de Catalunya, amb un increment del seu VAB del 7,6%, força per sobre la mitjana catalana (del 5,6%). Aquest avenç tant elevat fou el resultat de la intensa empenta dels serveis (10,9%), unes branques que generen vora tres quartes parts del VAB d’aquestes comarques, i que han aportat 8 punts percentuals al creixement total. A les branques terciàries, varen destacar en particular els molt forts avenços dels serveis privats personals (14,7%) recolzats també en una intensa expansió de la resta dels privats (8,6%), mentre els col·lectius es varen mantenir (0,6%). Al terciari cal sumar-hi les millores de la construcció (4,4%), ja que la indústria va retrocedir (-4,9%) i el primari mostrà una important reducció (-14,4%). Tot i aquesta forta
dinàmica del 2022, i de l’augment del 2021 (del 6,6%), el col·lapse de l’activitat del 2020 (- 18,1%) encara és prou present: el canvi acumulat del VAB d’aquestes comarques el trienni 2019-22 ha situat el d’aquest darrer exercici un -6,0%% per sota del VAB generat el 2019.
En l’àmbit dels serveis personals privats, tot i el molt fort augment del 2022, l’estrall provocat en el seu VAB per efecte de la pandèmia (quan es va contreure d’un intens -28,7%) encara no s’ha pogut recuperar: el 2022, el VAB d’aquestes branques encara es trobava un -8,7% per sota el de 2019. La forta recuperació dels serveis privats personals el 2022 va reflectir, fonamentalment, la intensa alça de les branques vinculades al turisme: a l’hostaleria i la restauració, l’augment del VAB fou d’un molt elevat 22,7%, i també presentaren creixements excepcionalment intensos els transports (14,5%) i el comerç (12,0%). Del seu costat, en l’àmbit de la resta de serveis privats, el 2022 destacaren els creixements de les branques d’activitats professionals (25,8%) i informació i comunicacions (11,9%). Amb aquests registres, el saldo del trienni 2019-22 per aquests sectors privats no personals se situa un 9,1% per sobre.
La contracció de l’activitat industrial a les Comarques de Muntanya el 2022 expressà la caiguda de les produccions manufactureres (-4,4%) i, en particular, de les branques d’energia, residus, aigua i gas (-5,2%), un conjunt de subsectors que aporten el 64,2% del VAB industrial. A les manufactures, les seves principals branques varen mostrar descensos: un -3,3% les indústries alimentàries, també presentaren pèrdues els productes informàtics, electrònics, el material i equip elèctric, la fusta, paper i arts gràfiques i a la metal·lúrgia i productes metàl·lics, mentre creixia moderadament el VAB a la branca d’altres productes de minerals no metàl·lics.
La millora de la construcció a les Comarques de Muntanya (augment del VAB del 4,4%), sumat a l’increment del 5,7% del 2021, va situar el VAB generat el darrer exercici encara un -11,0% per sota de l’assolit el 2019. Els bons registres del 2022 reflecteixen el fort avenç (4,7%) de la branca d’instal·lació i acabats (més del 40% del VAB del sector), un sector on els
afiliats avançaren d’un 2,3%, al temps que l’obra civil s’incrementava d’un 3,0%; finalment, cal destacar la millora del 5,1% de l’edificació residencial, que es va traduir en un increment del 8,7% en afiliació, una branca que genera més del 32% del VAB sectorial.
Pel que fa al primari, els resultats recolliren la davallada de l’agrícola (-27,5%) pel descensos de plantes farratgeres (-27,2%) i cereals (-30,6%) així com del ramader (-10,5%), on l’ascens del boví (2,1%) no va poder compensar la reducció de la llet (-15,2%), mentre que el forestal i aqüícola reduí d’un -3,9%.
Menor augment del VAB del Pla de Lleida (del 2,5%) per la caiguda de les manufactures (-2,0%) i el menor creixement del terciari (6,9%)
La millora del VAB al Pla de Lleida el 2022 (del 2,5%) va reflectir, en particular, la forta empenta dels serveis (6,9%), el principal sector d’aquestes comarques amb més del 64,0% del VAB. En aquestes branques, cal destacar el prou intens augment del VAB dels serveis personals (10,3%) i el menor, tot i que prou rellevant, de la resta dels privats (5,0%). Mentre els col·lectius creixen a l’entorn del 2%. Al terciari cal sumar-hi els increments prou positius de la construcció (5,3%), ja que la indústria es va contreure (-2,5%) i el primari, una branca que aporta el 7,2% del VAB, va restar (-22,9%). Tot i aquesta empenta del 2022, i els positius resultats del 2021 (6,5%), les pèrdues del 2020 (-10,8%) encara són prou presents: el balanç del trienni 2019-22 situa el canvi acumulat del VAB del trienni en el -2,6%.
En el terciari, el 2022 va reflectir la intensa empenta dels serveis privats i, en particular, els forts avenços dels privats personals, unes branques que, amb vora el 33% del VAB total el 2021, creixeren d’un molt elevat 10,3%, tancant pràcticament el gap generat per la COVID-19 (el 2022 el seu VAB es va situar un 4,2% per sobre del generat el 2019). Pel que fa als serveis privats no personals, les branques que més es varen expandir el 2022 foren les d’activitats
professionals (8,2%) i informació i comunicacions (2,5%). Amb aquests registres del 2022, el
balanç 2019-22 se situa un 3,4% superior.
Les pèrdues del VAB industrial del 2022 al Pla de Lleida són conseqüència de la caiguda de les produccions manufactureres (-2,0%) i, també, de les de les branques d’energia, residus, aigua i gas (-4,9%). A les primeres, les principals branques varen mostrar pèrdues de VAB: descens del -2,4% a les indústries alimentàries (una branca que aporta vora el 46% del VAB manufacturer) i, també, reduccions a la metal·lúrgia i productes metàl·lics, altres productes de minerals no metàl·lics, fusta, el paper i les arts gràfiques i indústries tèxtils.
Malgrat l’empenta de la construcció al Pla de Lleida el 2022 i l’augment del VAB del sector el 2021 (d’un 2,8%), els efectes de la COVID-19 continuen sent molt palesos per la fortíssima contracció patida el 2020 (del –19,1%), de forma que el saldo acumulat en VAB del sector del trienni 2019-22 se situa encara en un molt negatiu -12,5%. A l’exercici del 2022, destaquen els positius resultats a instal·lació i acabats (sector amb més del 57% del VAB de la construcció),
que va créixer d’un 6,8% i on els afiliats avançaren d’un elevat 4,4%. A aquests registres s’hi sumaren els de l’obra civil, que va incrementar el VAB d’un 3,1%. Finalment, l’edificació residencial (més del 36% del VAB del sector) va créixer d’un 3,3%.
Pel que fa al primari, el resultats recolliren el descens de l’agrícola -31,1% per la davallada de fruita fresca (-34,9%) i de cereals (-31,9%). Mentre el ramader (-10,0%) reflectí els positius resultats de l’aviram (4,7%) que no varen poder compensar la forta caiguda del porquí (-32,0%).
Presentació Anuari Lleida (1)
NP Anuari Comarcal 2023 Lleida (2)