Mentre no és el mateix ser pacífic que pacifista, cada any el Comitè Noruec del Nobel atorguen els Premis Nobel de la Pau segons els esforços i contribucions a la pau i fraternitat mundial i pels drets humans.
Amb tot, el premi Nobel de la Pau és prou controvertit, ja que si bé en ocasions s’han atorgat a personalitats efectivament compromeses amb la pau com Nelson Mandela (Sudàfrica), Isaac Rabin (Israel), Martin Luther King (EUA), Teresa de Calcuta (Índia) o Jimmy Carter (EUA), d’altres personalitats reconegudes com Mahatma Gandhi mai el van rebre, i altres receptors d’aquest com Rigoberta Menchú (Guatemala) o Al Gore (EUA) no han estat mai compensats políticament a les urnes com sí ho va ser Lech Walesa a Polònia (dient molt també sobre la majoria de l’electorat); i en no poques ocasions s’han concedit a persones i organitzacions molt dubtoses de merèixer-ho, com Henry Kissinger (qui fomentà el derrocament de líders escollits democràticament via cops d’Estat dictatorials sobretot a l’Amèrica Llatina).
Enguany el premi Nobel (també dubtós) ha recaigut en la veneçolana Maria Corinna Machado (opositora al govern de Maduro), tot i ser elogiada per l’aparentment odiada ultradreta i demanar la intervenció bèl·lica militar dels EUA a Veneçuela; mentre el president dels EUA, Donald Trump, també de tendència ultradretana (a més de narcisista i egòlatra), ha sol·licitat sense èxit rebre aquest premi per fer de mediador en varis conflictes mundials, tot i tractar-se de paus dèbils i inestables, alguns (com el d’Ucraïna) encara sense resoldre, atacar Veneçuela i a Gaza (Palestina) una ‘pau’ sense comptar amb el poble palestí.
Premis Nobel més que dubtosos mentre altres més mereixedors/es del premi com la fundació Vicente Ferrer (lluitant contra la pobresa i pel medi ambient) segueixen esperant. I més pragmatisme: el nou govern sirià reedita lligams amb Rússia i la propera víctima del politiqueig serà Veneçuela?.
Toni Yus Piazuelo