Francesc Fajula inicia així el seu escrit “Psicòpates al poder”: “Motorista de merda” “Tu que hi pintes aquí” “Si no aconsegueixes l’objectiu que t’he fixat t’acomiadaré” “Vine al meu despatx, que aquí no et puc cridar perquè hi ha gent”. Aquestes frases són exemples reals de conductes abusives que malauradament encara trobem en les empreses.
Formem part d’una cultura tòxica alimentada per un perfil molt específic: el dels psicòpates corporatius”. Fajula es limita a tractar el tema de la psicopatia en el camp laboral. Però els seus efectes destructius no es limiten a l’àmbit empresarial. Com si fos una metàstasi s’escampa fins arribar als ciutadans de peu. Arribat a aquest punt no s’atura fins arribar als polítics. Arribat a aquest nivell els seus efectes encara són més devastadors.
Internet defineix així psicòpata: “Persona que presenta un trastorn de la personalitat caracteritzada pe la manca d’empatia, incapacitat per adaptar-se a les normes socials i la manipulació del proïsme. En general els qui manifesten característiques psicòpates manifesten absència de culpabilitat i remordiment davant dels sofriment aliè. Les causes de la psicopatia s’expliquen mitjançant models neurològics i disfuncions neurològiques”. El diagnòstic oficial que dóna la Psiquiatria és: “Trastorn Antisocial de la Personalitat”. Els símptomes són: Manca d’empatia, absència de remordiment, manipulació, manca d’auto control, narcisisme, egoisme, mentira i engany, manca de responsabilitat.
La pregunta que ens hem de fer és: “El psicòpata és una persona que necessita atenció mèdica o és una persona que necessita atenció espiritual? Si tenim en compte les paraules de Jesús: “Les coses que surten de la boca provenen del cor, i aquestes contaminen l’home. Perquè del cor provenen els pensaments dolents: els homicidis, els adulteris, els falsos testimonis, les blasfèmies. Aquestes són les coses que contaminen l’home” (Mateu 15: 18-20). Els símptomes del trastorn Antisocial de Personalitat que manifesten els psicòpates s’originen en el cor pervers de l’ésser humà que es converteixen en les conductes antisocials dels ciutadans i en concret, dels polítics. Ens queixem de l’incivisme ciutadà que és un dels símptomes que manifesta el psicòpata. El Trastorn Antisocial de la Personalitat dels polític és molt més greu que l’incivisme que promouen grups de brètols. Tant els uns com els altres necessiten el Metge que guareix la malaltia del cor espiritual que és on neixen els mals pensaments que es converteixen en conductes psicòpates i en faci un diagnòstic encertat. Acceptem que se’ns diagnostiqui Trastorn Antisocial de la Personalitat, però, si el Metge de l’ànima diagnostica que la causa de la nostra conducta antisocial és el PECAT, ni tan sols en volem sentir parlar: és tabú. Però, el pecat és la peça clau per evitar que la psicopatia es converteixi en metàstasi que s’escampi entre tota la ciutadania i, en concret, entre la classe política.
Reconèixer la nostra condició de pecadors és essencial si de veritat ens preocupa la degradació social que tants danys ocasiona. A causa que som descendència d’Adam tenim gravat en el nostre cor espiritual la nostra condició de pecadors. Així que: “del malvat surt la maldat” (1 Samuel 24: 13). Posseint com posseïm un ADN en que està gravada la maldat, no podem esperar poder donar fruits bons. Tenint com tenim una naturalesa dolenta que no ha arribat a l’extrem de la maldat podem donar fruits més o menys dolents. Si es vol dir d’una altra manera, més o menys bons. Al cap i a la fi dolents.
És evident que el món està molt cap per avall. No podem ser optimistes i pensar que podem canviar la tendència si ens ho proposem. Si la matèria primera és dolenta o, dit d’una altra manera: l’arbre no és bo. Com podem esperar que les branques de l’arbre donaran bons fruits? La classe política il·lustra perfectament quina és la condició moral de l’ésser humà: bla, bla. Parla amb arrogància i s’enorgulleix dels seus fets malvats. PENEDIMENT, és una paraula que s’ha esborrat del diccionari privat. Una de les característiques dels psicòpates és la seva carència de penediment per haver fet quelcom dolent. Una de les característiques bàsiques del cristianisme és el penediment. Sense ell no es pot gaudir d’una vida espiritual sana. Tot just a l’inici del seu ministeri públic Jesús resumeix amb poques paraules el cor de la seva predicació: “penediu-vos perquè s’ha apropat el regne dels cels” (Mateu 4: 17). Els psicòpates a causa de la seva duresa de cor són incapaços de reconèixer la seva dolenteria. Quan Jesús es dirigeix al poble comú i li diu: “Penediu-vos” vol dir que alguna cosa no han fet bé. L’apòstol Pau escrivint al cristians de Corint els diu: “Ara me’n alegro no pas perquè us entristíssiu, sinó perquè us vau entristir per a penediment, perquè us vau entristir segons Déu” (2 Corintis /: 9).
Els psicòpates no tenen el sentit de culpabilitat, però, la predicació sense prostituir l’Evangeli pot fer que els psicòpates s’entristeixin segons Déu i “es penedeixin, i es converteixin (a Crist) i siguin esborrats els seus pecats” (Fets 3: 19).
“El Trastorn Antisocial de la Personalitat” amb que la Psiquiatria a batejat la Psicopatia és guarible. El remei és: “la sang de Jesucrist, el Fill (de Déu), ens neteja de tot pecat”. Mort la cuca, mort el verí.
Octavi Pereña Cortina