Tot i que l’entorn del meu carreró té ara cases enderrocades, algunes en mal estat i altres de noves, no ha patit cap alteració del seu espai ni del seu traçat, és a dir que en molts anys no ha sofert cap alteració ni invasió de les seves «fronteres». I els veïns del seu voltant hi continuem parlant de tot, fins i tot de política internacional.
Ens crida l’atenció la poca pervivència que pateixen ara estats de tota mena però d’influència limitada front a la voracitat d’algunes nacions prepotents que ho acaparen tot i més si estan presidides per mandataris dictadors o que s`hi comporten: Rússia amb Ucraïna i altres pobles del seu entorn; els EE.UU. de Trump, pel que fa al Canal de Panamà, Canadà i Groenlàndia; Xina amb Taiwan… El nostres raonaments s’allarguen i discutim sobre la múltiple jugada de Trump: pactar una aliança amb Putin per fer front plegats a la Xina mentre menysprea i culpabilitza a la pròpia Ucraïna d’haver patit una greu mutilació del seu territori mentre li retira l’ajuda econòmica i militar que fins fa quatre dies li atorgava el seu predecessor en la presidència dels EEUU; i com a pagament de l’ajut que li va concedir el president Biden li vol expropiar riqueses estratègiques com gas, alumini, liti, urani, vint-i-cinc de les principals terres rares a més d’excloure’l de les converses de pau.
Les següents jugades col·laterals de Trump són la humiliació de la UE amb el Regne Unit inclòs, fent-la també fora de les negociacions de pau i del posterior procés de reconstrucció, castigant-la a incrementar la despesa militar i a reflotar una OTAN que fins ara disposava del cordó umbilical amb l’Amèrica del Nord i ara vol que ho pagui Europa comprant, això si, les armes als EE.UU. Trump ha començat ara converses amb diferents líders europeus i amb Zelenski que veurem com evolucionen i el que poden donar de si.
Com a catalans, però, volem recordar i reivindicar ara el nostre no en la votació del referèndum de permanència a la OTAN, del 12 de març de 1986, juntament amb les comunitats autònomes del País Basc, Illes Canàries i Navarra. Entenem que és necessari i força urgent contemplar el panorama a que ens condueix l’espiral armamentística amb la fabricació d’armes i mitjans per al seu transport amb la qual cosa molts països s’enriqueixen però la majoria s’empobreixen, dilapidant valuoses primeres matèries i tecnologia puntera, reservada i secreta només per a usos militars.
I el remolí continua i es malbaraten també molts mitjans i recursos en el seu manteniment fins que romanen obsoletes i es transformen en ferralla i deixalles contaminants o perilloses. Per altra banda el transport i posada en funcionament d’aquests instruments letals consumeix grans quantitats de tota mena d’energies netes i fòssils que empitjoren el canvi climàtic.
Aquest desgavell de despeses té altres efectes humans i socials perversos com ara la impossibilitat de destinar-les a primeres necessitats en els camps de la salut, l’ensenyament i el desenvolupament de recursos alimentaris i energètics. Ens temem que en el fons només predomina l’objectiu d’acaparar la força per exercir la violència, aconseguit el poder per mitjans no democràtics i espoliar tot el que es pugui…
Josep M Currià.
Assemblea Nacional Catalana de Lleida