Jo crec que és molt difícil. Viatjar al passat, a allò que vam ser, vam tenir o vam perdre….. En definitiva voler tornar on ja forma part de la nostra història, en realitat és una pèrdua de temps, és crear una tristesa permanent perquè la vida és un camí que no té marxa enrere.
Seria important preguntar-nos Què hi ha en el passat que ens obsessiona? Un amor no correspost, una pèrdua de feina o d’estatus, una mort d’un ésser estimat, alguna circumstància tràgica… El passat viscut és com una obsessió, només ens porta a patir desesperació i bloquejos. En realitat, el que vam tenir i vam perdre ja no tornarà, però si és cert que poden aparèixer noves oportunitats si estem receptius i aconseguim deixar anar el que ens té ancorats en el passat. Roger Martin du Gard (Gran escriptor francès), em recorda aquesta frase: “La vida seria impossible si tot es recordés. El secret és saber triar el que s’ha d’oblidar”.
El passat està per sempre escrit a la nostra memòria. Hem tingut al llarg de la nostra vida multitud d’experiències tant positives com negatives. Totes elles són part de nosaltres, de la nostra història, i han conformat la persona que ens hem convertit. Som amos del nostre present. Del passat res no podem canviar i els moments futurs no els podem controlar, ja que el que passarà és una incògnita. Encara que sí que és clar, que poder gaudir dels records de la vida és viure dues vegades. El record és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats.
Del passat és important que ens quedem amb els bons records, amb els moments únics i irrepetibles i amb tots els aprenentatges que han fet que ara siguem els qui som.
Bill Cosby (Gran músic i escriptor), sobre aquest tema ens va deixar aquesta encertada frase: “El passat és un fantasma, el futur un somni i l’únic que tenim és l’ara”
PERE SERRET BESA